El carabayo (o caraballo o aroje, a vegades també anomenat yurí) és la llengua d'un grup amazònic no contactat de Colòmbia que viuen en un llogaret amb almenys tres grades cases llargues pròximes al riu Puré, detectades en vols a baixa altura. El nom "Carabayo" es pren d'un malnom burlesc, "Bernardo Caraballo", donat a un home carabayo durant la seva captivitat a la missió dels caputxins a La Pedrera el 1969. S'ha informat que la seva autodenominació és yacumo.Seifart & Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna–Yurí Linguistic Family". PLoS ONE 9(4): e94814
Els pobles bora els denominen aroje, mentre que uns altres grups arawak els anomenen máku o macusa, que és un terme pejoratiu aplicat a molts altres grups, a més dels carabayos.
Classificació Sovint s'ha assumit que l'idioma carabayo són una facció separada dels yurí o altres pobles la presència dels quals està testimoniada a la regió des del . De fet, el govern colombià en les seves publicacions usa els termes "yurí", "carabayo" i "aroje" indistintament.Vegeu, per exemple, Llei X de 2010.. Tanmateix, no és clar que el carabayo sigui el mateix que l'idioma yurí. Així en una trobada accidental amb gents prèviament no contactades del riu Puré (tal vegada de l'ètnia carabayo), ocorregut en 1969, només el 20% de les paraules recopilades tenien un equivalent yurí o un cognat clar (naturalment poden existir errors en el significat suposat de les paraules donades les característiques de la trobada). Si es pren com a correcte aquest compte del 20% de cognats, llavors no pot parlar-se de la mateixa llengua sinó només d'una llengua llunyanament emparentada amb el yurí. A més la llista de 199 paraules compilada ha estat publicada, ni examinada per altres lingüistes la qual cosa complica encara més possibilitat de verificar el parentiu.Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183
Per Roberto Franco,Franco García, Roberto (2012) Cariba malo: episodios de resistencia de un pueblo indígena aislado del Amazonas. Documentos históricos Imani 2. Leticia: Universidad Nacional de Colombia, p. 123. tot i que ja hi havia indicis històrics i geogràfics que indicaven la identitat entre carabayos i yurís, es té certesa sobre aquest tema a causa de l'estudi lingüístic comparatiu realitzat per Juan Álvaro Echeverri,Echeverri, Juan Álvaro (2010) “Datos lingüísticos sobre los grupos aislados de la región del Puré”. Informe para Amazon Conservation Team. Bogotá. amb el suport de Frank Seifart. Per Goulard i Maria Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentre la llengua dels anomenats carabayos, malgrat està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment amb la llengua ticuna.
Vocabulari Vocabulari de la llengua carabayo:Goulard, J. P., & Rodríguez Montes, M. E. (2013). Los Yurí / Juri-Tikuna, en el complejo socio-lingüístico del noroeste amazónico. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 13(1), 7-65. https://doi.org/10.20396/liames.v0i13.1531 Número Caraballo (Berchmans 1969Berchmans, Juan de Felanix (1969). Relato auténtico de la expedición a la tribu desconocida en busca de Julián Gil y Alberto Miraña desaparecidos a fines de enero del corriente año de 1969 – en plena selva de la Amazonía Colombiana. Separata de Amanecer Amazónico XVI (744), p. 1-9. Leticia.) Traducció (Berchmans 1969) Cognat en ticuna (Montes) Traducció (Montes) 1. alo vingui níà na-ṹ ¡vine aquí! 2. gudda espera na-ngé-eḗ ¡espera! 3. amá sigui daunaí puja (entra a casa meva) 4. jono noi bü :kü, yátü nen, home 5. pama allà-mira páàmà ¡ràpid, corre! 6. chaumeni bo-bonic agrada chò-ü̃ na-mè: niī́ m'agrada (lit. a mí és bo) 7. ao els nens per cridar als pares oí pa-õ avi marca afectiva 8. nya nauué dona'm, presta, mostra níà na-üü-é ¡anem! agafa, pren 9. cariba blanc korí Karíwa (Tupí); blanc (¿caribe?) 10. nya fora níà ¡anem! (invitació) 11. agó portar na-ngé portar 12. chaunove escalfa'm (al fill perquè fiqués la mà en la candela i la hi apliqués al cos) chò-ü̃ na-nai-eḗ ell em fa escalfar 13. aua ridant al nen níà na-o veuen aquí! 14. jaco mossega ngokù mossegar 15. xàma basta- Ja tàmà no (resposta) 16. gu sí ngü̃ü̃ sí, afirmació 17. ñe no tàmà, taù no, negació 18. dimene mata na-mà ell mata-aixafa 19. pinê gambeta enü gambeta 20. pinê go portar gambeta enü na-ngé 21. erê anne anne sense traducció erü... perquè (connector)? 22. arê che o neko sense traducció 23. enêênêênna picju sense traducció peyü surba? 24. widayareu sense traducció yare yari personatge mític? pichico? 25. bayaneku sense traducció bai-ànè-kü inundació, creixent, temps d'hivern? 26. añé ui conê sense traducció ... ui kù-ngè ¿...fariña vas portar? 27. ekonenko sense traducció 28. etamenita sense traducció ẽ:tá ¿estrella, cosa que brilla? 29. chauiba chutaiba sense traducció 30. nenerigu sense traducció ñáà narü gü ¿així va dir ell? 31. añé uicarê sense traducció aina ui ¿verí? ¿fariña? 32. yua neconê sense traducció yue ¿mort?
Referències
Bibliografia
Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183
Categoria:Llengües de Colòmbia Categoria:Pobles aïllats