Les llengües bora constitueixen una de les dues branques de la família bora-huitoto, actualment només sobreviuen dues llengües d'aquesta branca, totes dues parlades en Colòmbia, amb un total d'uns mil cinc-cents parlants.Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, p. 340. .Adelaar & Muysken, 2004, p. 449
Llengües Les dues llengües bora són Bora (també conegut com Bora–Miranya, Boro, Meamuyna) de Brasil oriental (Amazones) Muinane (also known as Bora Muinane, Muinane Bora, Muinani, Muename) del sud-oest de Colòmbia (Amazones)
Loukotka (1968) també llista el Nonuya, parlada a les fonts del riu Cahuinari, com una llengua bora. Només s'han documentat unes poques paraules.
Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies lingüístiques Choko, Guahibo, Tukano, Witoto-Okaina, Yaruro, Arawak, i Tupi a causa del contacte a la regió de la conca del riu Caquetá. Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) by Müller et al. (2013)Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013). van trobar semblances lèxiques amb els arawaks (especialment la llengua resígaro en particular) a causa del contacte.
Descripció lingüística Fonologia L'inventari consonàntic del bora ve donat per: LabialAlveolarPalatalVelarGlotal Oclusiva simple Oclusiva aspirada Coarticulada Africada aspirada Fricativa Aproximants Nasal La majoria de consonants tenen al·lòfons palatals davant // (i a vegades davant algunes //). De fet l'estatus fonèmic de // i // és dubtós perquè podrien ser considerats com els al·lòfons palatals de // i //. A més d'aquestes consonants existeixen 6 vocals // i existeix dos tons de nivell (altoy baix). Només en posició final es toleren dos tons baixos consecutius.
Comparació lèxica La següent llista compara els numerals en quatre llengües bora:Numerals in Bora-Witotoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
GLOSSA Bora Miraña Muinave proto-borano 1 ʦʰane ʦʰane sááno *ʦʰanV 2 mínʲéékʰii míñéékʰi míínokki *mína-kʰi 3 pʰápʰiʔʧʰii maakʰíni + *ʦʰa-məna- 4 pʰiinee-ʔoxʦʰitʰi ʦʰanénáʔ-péβahkʰáʦʰi + ? 5 ʦʰaʔoxʦʰitʰi ʦʰá-ʔoxʦʰi sa-ʔúse *ʦʰa-ʔoxʦʰi- 6 íʔoxʦʰitʰi + gotzehihnwa xúúga-ʔuse-ti+ *-ʔoxʦʰi-tʰi++ 7 íʔoxʦʰitʰi + zohógatigá xúúga-ʔuse-ti+ *-ʔoxʦʰi-tʰi+ 8 íʔoxʦʰitʰi + rowiʦka xúúga-ʔuse-ti++ *-ʔoxʦʰi-tʰi++ 9 íʔoxʦʰitʰi + zömötʰohʦa xúúga-ʔuse-ti igéénemeʔexé ? 10 pʰaʔoxʦʰikʰineβa pʰáʔohʦʰíkʰi ɸa-ʔúsee-kki *pʰa-ʔoxʦʰi(-kʰi)
Referències
Bibliografia Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press. Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (p. 46-76). London: Routledge.
Categoria:Llengües bora-witoto