Larabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

El nom arabé correspon, en realitat, al del riu on viuen. L'ètnia arabé va ser contactada per primera vegada en 1948. Segons Gordon , la llengua es troba en perill perquè, a pesar que el nombre de parlants seria suficient per a mantenir-la viva, un nombre significatiu d'adults pot entendre-la però no la parla, i les segones llengües (quítxua i castellà) es tornen preponderants. El grup ètnic arabela estaria format per uns 300 individus i els parlants de la llengua arabela serien la meitat més o menys.

Distribució geogràfica El arabela es parla a la regió amazònica del Perú: Regió de Loreto, província de Maynas, districte Napo. La quebrada Arabelas és un afluent del riu Curaray, que al seu torn aboca les seves aigües al Napo. La zona es troba prop de la frontera equatoriana, i els assentaments principals dels arabela són les comunitats de Buena Vista i Flor de Coco (204 i 90 habitants, respectivament, segons dades de INEI (1993).

Nombre de parlants El nombre de parlants del arabela és motiu de discussió entre els especialistes. Pot estimar-se en al voltant de 150 (xifra en la qual coincideixen Wise i Solís ), amb un mínim de 50 (Gordon ) i un màxim de 300 (INEI ), encara que aquestes últimes dades no fan distinció entre grup ètnic i parlants. De totes maneres, com totes les llengües nadiues del Perú, té l'estatut de llengua oficial a les àrees on es parla. Artículo 48º Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.

Fonologia El següent quadre recull els fonemes consonàntics del arabela, i s'indiquen els principals al·lòfons de cada fonema: labialapico-alveolaralveo-palatalvelarglotal oclusiva fricativa nasal aproximant Quant a les vocals posseeix un sistema format per cinc vocals: anteriorcentralposterior tancades mitjanes obertes

Referències

Bibliografia Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/) INEI. Perú: I Censo de Comunidades Indígenas de la Amazonía (información preliminar). Lima: Dirección Nacional de Estadísticas Regionales y Locales, 1993. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/. Rich, Roland. Diccionario Arabela-Castellano. SLP 49. Lima: ILV, 1999. Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987. Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

Categoria:Llengües zaparoanes Categoria:Llengües del Perú