La Resolució 7 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 26 de juny de 1946 en relació amb l'anomenada qüestió espanyola. Després d'examinar les conclusions del subcomitè creat per la Resolució 4, el Consell de Seguretat va considerar confirmats els fets que havien motivat la condemna internacional de la dictadura franquista i va decidir mantenir la situació a Espanya sota observació continuada.

Context Després de la derrota de les Potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial, el règim de Francisco Franco va quedar internacionalment aïllat per la seva vinculació amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La qüestió espanyola es va convertir en un dels primers conflictes polítics tractats per les noves Nacions Unides i també en un punt de divergència entre les potències en els inicis de la Guerra Freda.

El 29 d'abril de 1946, la Resolució 4 havia creat un subcomitè format per Austràlia, Brasil, Xina, França i Polònia per determinar si la situació espanyola provocava friccions internacionals i podia posar en perill la pau i la seguretat.

El subcomitè va presentar el seu informe el 31 de maig. Hi qualificava el règim franquista, pel seu origen, naturalesa, estructura i conducta general, com un règim de caràcter feixista establert en gran part gràcies a l'ajut de l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. També documentava el suport prestat per Franco a l'Eix durant la guerra, entre altres mitjans amb l'enviament de la Divisió Blava al front oriental.

Tot i aquestes conclusions, el subcomitè va considerar que les activitats del règim franquista no constituïen en aquell moment una amenaça a la pau en el sentit de l'article 39 de la Carta de les Nacions Unides, que hauria permès aplicar mesures coercitives del capítol VII. Sí que va considerar, però, que la situació representava una amenaça potencial per a la pau i la seguretat i que podia ser tractada mitjançant els mecanismes de resolució pacífica previstos al capítol VI.

Conseqüències La Resolució 7 va prendre nota que la investigació havia confirmat els fets que havien motivat les condemnes anteriors del règim franquista a les conferències de San Francisco i Potsdam, a l'Assemblea General i al mateix Consell de Seguretat. En lloc d'imposar sancions, el Consell va decidir mantenir la situació espanyola permanentment sota observació i conservar-la entre els assumptes que tenia oberts, de manera que qualsevol membre pogués tornar a plantejar-la si considerava necessari adoptar noves mesures per preservar la pau internacional.

El projecte de resolució es va aprovar per parts durant la 49a sessió del Consell de Seguretat i no es va efectuar una votació final sobre el conjunt del text.

La qüestió espanyola va continuar a l'agenda fins al 4 de novembre de 1946, quan la Resolució 10 va decidir retirar-la de la llista d'assumptes del Consell i posar tota la documentació a disposició de l'Assemblea General. El 12 de desembre, l'Assemblea General va aprovar la Resolució 39 (I), que va recomanar l'exclusió del govern franquista dels organismes vinculats a les Nacions Unides i la retirada dels ambaixadors acreditats a Madrid, aprofundint l'aïllament internacional del franquisme.

Referències

Vegeu també Resolució 4 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Resolució 10 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Qüestió espanyola (Nacions Unides)

Enllaços externs Text de la Resolució 7 a la Biblioteca Digital de les Nacions Unides

7 Categoria:Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre Espanya Categoria:Franquisme