La Resolució 4 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 29 d'abril de 1946 en el marc de l'anomenada qüestió espanyola. El Consell de Seguretat va decidir investigar si l'existència i les activitats de la dictadura franquista provocaven friccions internacionals i constituïen un perill per a la pau i la seguretat internacionals, i va crear un subcomitè de cinc membres per estudiar la situació.
Context Després de la derrota de les Potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial, el règim de Francisco Franco va quedar aïllat d'una part important de la comunitat internacional a causa de la seva vinculació amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La Conferència de San Francisco havia establert que els règims instaurats amb l'ajut de les potències que havien combatut contra els aliats no reunien les condicions per ingressar a les noves Nacions Unides. Posteriorment, a la Conferència de Potsdam, els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica van declarar que no donarien suport a una eventual candidatura del govern franquista.
El 9 de febrer de 1946, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 32 (I), que feia seves les declaracions de San Francisco i Potsdam i recomanava als estats membres que actuessin d'acord amb aquestes en les seves relacions amb Espanya. La qüestió espanyola es va convertir així en un dels primers debats polítics de la nova organització internacional i aviat va quedar condicionada també per les tensions inicials de la Guerra Freda.
L'abril de 1946, Polònia va portar formalment el cas al Consell de Seguretat. El seu representant, l'economista Oskar Lange, va invocar els articles 34 i 35 de la Carta de les Nacions Unides i va sostenir que les activitats del règim franquista podien representar una amenaça per a la pau internacional. La proposta polonesa inicial anava més enllà i reclamava el trencament col·lectiu de les relacions diplomàtiques amb l'Espanya franquista.
Subcomitè d'investigació Després de diversos debats, el Consell va adoptar una proposta presentada per Austràlia que evitava pronunciar-se immediatament sobre l'aplicació de sancions i optava per investigar prèviament els fets. La Resolució 4 encarregava al subcomitè que examinés les declaracions presentades davant del Consell, rebés nova documentació, dugués a terme les investigacions que considerés necessàries i determinés si la situació espanyola posava efectivament en perill la pau internacional. En cas afirmatiu, també havia de proposar quines mesures pràctiques podien adoptar les Nacions Unides.
El subcomitè va quedar format per representants d'Austràlia, Brasil, Xina, França i Polònia, sota la presidència del representant australià. Va començar a treballar el mateix 29 d'abril i havia de presentar les seves conclusions abans d'acabar el mes de maig.
Durant la investigació va rebre documentació i testimonis de diverses parts. El Govern de la República Espanyola a l'exili va aportar memoràndums i documents sobre el suport del franquisme a les potències de l'Eix, la presència de nazis a Espanya, les activitats de la Falange a l'estranger, la repressió política i la situació militar del país. El Govern de la Generalitat a l'exili, presidit per Josep Irla, també va adreçar el maig de 1946 un memoràndum a les Nacions Unides en què denunciava la repressió política, cultural i econòmica exercida pel franquisme contra Catalunya.
L'informe final del subcomitè, publicat l'1 de juny, va concloure que el règim de Franco era de caràcter feixista, que s'havia establert amb l'ajut de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista i que havia prestat assistència a les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, no va considerar que la situació constituís en aquell moment una «amenaça a la pau» en el sentit jurídic de l'article 39 de la Carta, encara que sí una situació potencialment perillosa per a la pau internacional.
Conseqüències La resolució es va aprovar durant la 39a sessió del Consell de Seguretat per deu vots a favor, cap en contra i una abstenció, la de la Unió Soviètica. Hi van votar favorablement Austràlia, Brasil, la Xina, Egipte, França, Mèxic, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i els Estats Units.
Les conclusions de la investigació van servir de base per a la Resolució 7, adoptada el 26 de juny de 1946, mitjançant la qual el Consell va decidir mantenir la situació espanyola sota observació permanent. El novembre, la Resolució 10 va traslladar definitivament la qüestió a l'Assemblea General, que el 12 de desembre va recomanar la retirada dels ambaixadors acreditats a Madrid i l'exclusió del règim franquista dels organismes vinculats a les Nacions Unides.
Referències
Vegeu també Resolució 7 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Resolució 10 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Qüestió espanyola (Nacions Unides) Espanya en la Segona Guerra Mundial Aïllament internacional del franquisme
Enllaços externs Text de la Resolució 4 a la Biblioteca Digital de les Nacions Unides
4 Categoria:Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre Espanya Categoria:Franquisme