és un actor, músic, director i productor de cinema estatunidenc, conegut primerament pels seus papers en nombrosos westerns, i posteriorment valorat pels darrers films que ha dirigit. Després d'aconseguir l'èxit a la sèrie de televisió occidental Rawhide, Eastwood va saltar a la fama internacional amb el seu paper com a "Man with No Name" a la Trilogia del dòlar de Sergio Leone d'espaguetis Westerns durant mitjans dels anys seixanta i com a policia antiheroi Harry Callahan a les cinc pel·lícules de Dirty Harry al llarg dels anys setanta i vuitanta. Aquests papers, entre d'altres, han fet d'Eastwood una icona cultural duradora de la masculinitat.Kitses, p. 307. Elegit el 1986, Eastwood va servir durant dos anys com a alcalde de Carmel-by-the-Sea, Califòrnia.
Biografia Eastwood era inusualment gran en néixer, pesava 5,16 kg, i les infermeres de l'Hospital St. Francis li posaren el sobrenom de "Samsó".guardian.co.uk Gentle man Clint, November 2, 2008.McGilligan (1999), p. 22 Té ascendència anglesa, escocesa, holandesa, gal·lesa i irlandesa. És el més gran de dos germans i té una germana petita, Jeanne Bernhardt, nascuda el 1934. El seu pare va treballar com a venedor i breument com a detectiu a San Francisco, segons els registres del cens dels Estats Units,Zmijewsky, p. 13 i en diferents feines a Califòrnia durant la dècada de 1930.CBS Evening News interview, February 6, 2005. El 1940, els Eastwood es van establir a Piedmont, Califòrnia, i no es van tornar a mudar fins que Clint va arribar a l'edat adulta.McGilligan (1999), p. 34 Eastwood sovint deixa de banda les referències a la Gran Depressió a les entrevistes, cosa que implica que prové d'una família pobra, però segons Sondra Locke, "en realitat mai van ser pobres, vivien en una zona molt rica de la ciutat, tenien piscina, pertanyien al club de camp i cadascun conduïa el seu propi cotxe".
Trajectòria professional miniatura|L'"Home sense nom" de la Trilogia de Dòlars és un exemple d'un personatge antiheroi. Spaghetti Western i Sergio Leone Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a mitjans dels anys 50, començant a aparèixer a petits papers de films d'Universal Pictures.
El 1964 rodà un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia és popularment coneguda com a spaghetti western, films amb característiques ben definides com ara diàlegs estranys, acció lenta, sublimació de la violència i estètica grollera. Tot remarcat per la música d'Ennio Morricone. L'èxit obtingut li permet tornar a Hollywood a la fi dels 60.
Harry el Brut i Don Siegel Amb Harry el Brut (1968), Eastwood comença una fructífera col·laboració amb el director Don Siegel. Fa 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana (1968) i Fugida d'Alcatraz (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes brutals a qui sembla no importar gaire els drets civils. Eastwood protagonitza el personatges de Callahan en cinc ocasions, amb diferents directors, fins i tot es dirigeix ell mateix a Impacte sobtat (1983).
Director i productor: el començament Alhora que feia d'actor, Eastwood començà a fer de director i productor. A final dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt (1968).
Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influït: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui comença una relació, i coincidirà amb ella a alguns films.
La transició Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb Bronco Billy (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb L'aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó (1992).
Clint Eastwood esdevé un clàssic L'any 1992 Sense perdó guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, que situa Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb films de caràcter més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison (1995) i Mitjanit al jardí del bé i del mal (1997).
Amb Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) i Million Dolar Baby (2004), amb la qual torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film, Eastwood se supera a ell mateix i deixa un llegat amplíssim.
L'any 2006, va estrenar dues pel·lícules molt aplaudides per la crítica: Banderes dels nostres pares i Cartes des d'Iwo Jima, que narren la batalla d'Iwo Jima a l'oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versió nord-americana i la segona la japonesa. El 2009 Eastwood estrena fent de director, productor i intèrpret a Gran Torino, un film en què es reflexiona sobre la vida i la mort, amb dosis de crítica social, humor, i dramatisme. Gran Torino és una mostra de maduresa de l'actor que demostra que el seu cinema és a un procés de constant evolució.
Ha estat casat amb Maggie Johnson i ha tingut mantingut relacions sentimentals amb actrius com Sondra Locke i Frances Fisher amb les quals ha rodat, entre d'altres Bronco Billy i Sense perdó, respectivament. Actualment està casat amb l'actriu Dina Ruiz, la reportera del film Deute de sang.
Filmografia Any Pel·lícula Com Personatge Director Productor Compositor Actor1955 Revenge of the Creature Lab Technician Francis a la marina Jonesy Lady Godiva of Coventry First Saxon Taràntula Jet Squadron Leader1956 Never Say Goodbye Will Star in the Dust Tom Xafarranxo de combat Marine The First Traveling Saleslady Roughrider 1957 Escapade in Japan Dumbo Pilot1958 Lafayette Escadrille George Moseley Ambush at Cimarron Pass Keith Williams 1964 Per un grapat de dòlars Joe (home sense nom) 1965 Per qualche dollaro in più Manco (home sense nom) 1966 El bo, el lleig i el dolent Blondie (home sense nom) 1967 Les bruixes Charlie1968 Pengem-los ben amunt Jed Cooper Coogan's Bluff Walt Coogan El desafiament de les àguiles Tinent Schaffer 1969 Paint Your Wagon Pardner1970 Two Mules for Sister Sara Hogan Els herois de Kelly Soldat ras Kelly1971 El seductor John McBurney Play Misty for Me David Garver Harry el Brut Harry Callahan 1972 Joe Kidd Joe Kidd1973 High Plains Drifter The Stranger Breezy Man in Crowd on Pier Magnum Force Harry Callahan 1974 Un botí de 500.000 dòlars John 'Thunderbolt' Doherty 1975 Llicència per matar Jonathan Hemlock1976 El bandoler Josey Wales Josey Wales Harry l'Executor Harry Callahan 1977 Ruta suïcida Ben Shockley 1978 Dur de pelar Philo Beddoe 1979 Escape from Alcatraz Frank Morris1980 Bronco Billy Bronco Billy McCoy Any Which Way You Can Philo Beddoe1982 Firefox Mitchell Gant L'aventurer de mitjanit Red Stovall 1983 Impacte sobtat Harry Callahan1984 A la corda fluixa Wes Block City Heat Tinent Speer 1985 El genet pàl·lid Preacher 1986 El sergent de ferro Sergent Thomas 'Gunny' Highway1988 La llista negra Harry Callahan Bird 1989 Thelonious Monk: Straight, No Chaser El cadillac rosa Tommy Nowak1990 Caçador blanc, cor negre John Wilson El principiant Nick Pulovski 1992 Sense perdó William 'Will' Munny1993 En la línia de foc Agent Frank Horrigan Un món perfecte Ranger de Texas Red Garnett1995 Els ponts de Madison Robert Kincaid The Stars Fell on Henrietta Casper Ell mateix1997 Poder absolut Luther Whitney Midnight in the Garden of Good and Evil 1999 Execució imminent Steve Everett 2000 Space Cowboys Frank Corvin 2002 Deute de sang Terry McCaleb 2003 Mystic River 2004 Million Dollar Baby Frankie Dunn2006 Banderes dels nostres pares Cartes des d'Iwo Jima 2007 La vida sense la Grace 2008 L'intercanvi Gran Torino Walt Kowalski 2009 Invictus 2010 Més enllà de la vida Dave Brubeck: In His Own Sweet Way 2011 J. Edgar Kurosawa's Way Ell mateix 2012 Cop d'efecte Gus Lobel 2014 Jersey Boys Rowdy Yates El franctirador 2016 Sully 2017 Indian Horse 2018 The 15:17 to Paris The Mule Earl Stone 2019 Richard Jewell 2021 Cry Macho Mike Milo 2024 Juror #2 Fonts:
Premis i nominacions Premis 1988: Cecil B. DeMille Award 1989: Globus d'Or al millor director per Bird 1993: Oscar a la millor pel·lícula per Sense perdó 1993: Oscar al millor director per Sense perdó 1993: Globus d'Or al millor director per Sense perdó 1995: Irving G. Thalberg Memorial Award 1998: César d'honor 2000: Lleó d'Or per la carrera 2004: César a la millor pel·lícula estrangera per Mystic River 2005: Oscar a la millor pel·lícula per Million Dollar Baby 2005: Oscar al millor director per Million Dollar Baby 2005: Globus d'Or al millor director per Million Dollar Baby 2006: César a la millor pel·lícula estrangera per Million Dollar Baby 2010: César a la millor pel·lícula estrangera per Gran Torino
Nominacions 1985: Palma d'Or per El genet pàl·lid 1988: Palma d'Or per Bird 1989: César a la millor pel·lícula estrangera per Bird 1990: Palma d'Or per Caçador blanc, cor negre 1993: Oscar al millor actor per Sense perdó 1993: BAFTA a la millor pel·lícula per Sense perdó 1993: BAFTA al millor director per Sense perdó 1996: César a la millor pel·lícula estrangera per Els ponts de Madison 2003: Palma d'Or per Mystic River 2004: Oscar a la millor pel·lícula per Mystic River 2004: Oscar al millor director per Mystic River 2004: Globus d'Or al millor director per Mystic River 2005: Oscar al millor actor per Million Dollar Baby 2005: Globus d'Or a la millor banda sonora original per Million Dollar Baby 2006: Grammy al millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o altre mitjà visual per Million Dollar Baby 2007: Oscar a la millor pel·lícula per Cartes des d'Iwo Jima 2007: Oscar al millor director per Cartes des d'Iwo Jima 2007: Globus d'Or al millor director per Cartes des d'Iwo Jima 2007: Globus d'Or al millor director per Banderes dels nostres pares 2008: Palma d'Or per L'intercanvi 2008: Globus d'Or a la millor banda sonora original per La vida sense la Grace 2008: Globus d'Or a la millor cançó original per La vida sense la Grace amb «Grace Is Gone» 2009: Globus d'Or a la millor banda sonora original per L'intercanvi 2009: Globus d'Or a la millor cançó original per Gran Torino amb "Gran Torino" 2009: BAFTA al millor director per L'intercanvi 2010: Globus d'Or al millor director per Invictus 2010: Primetime Emmy al millor especial de no ficció per Johnny Mercer: The Dream's on Me 2011: César a la millor pel·lícula estrangera per Invictus
Referències
Bibliografia Kitses, Jim (2004). Horizons West. British Film Institute. ISBN 1-84457-050-9.
Enllaços externs
Tribut a Clint Eastwood
Categoria:Actors de cinema californians Categoria:Actors de sèries de televisió californians Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Directors de cinema de San Francisco Categoria:Productors de cinema de San Francisco