Joaquim Soms i Janer (Pineda de Mar, Maresme, 14 de maig de 1914 - 28 de desembre de 2012) fou un compositor de sardanes.

Als set anys comença els estudis de solfeig i piano a l'Acadèmia Salom de Calella. L'any 1935, en els seus temps d'estudi d'harmonia i composició, i dirigint als 17 anys el Cor Infantil de l'Agrupació Teatral Pinedenca, va escriure la primera sardana: Idil·li pastoril. El cor estava patrocinat per Sara Llorens de Serra i Moret. La seva deixebla Maria, que acabà sent la seva esposa, cantava aquesta sardana acompanyada pel cor infantil.

La guerra civil espanyola el portà al front del centre, a les posicions del nord de Guadalajara (Gárgoles, Esplegares, Cifuentes, Canales, etc.) on va escriure Maria de Pineda, recordant la seva promesa. Pertanyia a la 33 divisió del IV Cos d'Exèrcit. Els caps de la divisió li encarregaren la formació d'un petit conjunt, que anà ampliant fins a tenir una banda oficial i un orquestra de ball també dita, en aquells dies, de jazz, compostes per xicots catalans, on tocaven en actes oficials, a les mitges parts dels partits de futbol (entre Brigades Mixtes) a les trinxeres del front o als hospitals per animar als soldats. La formació inicial fou: el mestre Soms director i piano, tres saxòfons: en Cors, en Portet i en Ventura de Cornellà, en Cargol tocava la trompeta, en Ferrán i en Farriols les flautes, Josep Costa el Baix i Vilanova el fiscorn. Més tard es varen afegir més trompetes: Colom i Barevi, en Joan Dispes al Trombó, en Figueres a la bateria, en Freixes feia de vocalista i el violí Jaume Bañeres que també va fer la feina de director.

El repertori era de concert amb números populars de sarsueles i de música clàssica o bé de ball. Dins aquesta banda-orquestra com quasi tots els musics doblaven instruments i es formà una cobla i per a aquesta cobla, el mestre Soms va escriure les sardanes, 10.000 Catalans i Catalans a l'Alcàrria (1937). Aquesta darrera, amb lletra d'un altre soldat, Lluís Millan, va esdevenir l'himne de tots. A la fi de la guerra aquesta sardana li va costar més d'un any de presó en camps de concentració franquistes, acusat d'escriure un «himne separatista».

Acabada la guerra va continuar component sardanes, amb una producció de més de tres-centes.

Referències

Bibliografia Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002 Dietari d'un del músics de l'orquestrina i cobla de la 33 Divisió, 138 Brigada Mixta, de l'Exèrcit Popular de la República.

Enllaços externs Llista de sardanes a Sardanista.cat Pàgina dedicada a l'autor

Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Pinetencs Categoria:Compositors de sardanes maresmencs Categoria:Compositors de sardanes del segle XXI Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX