Ayyar (, pl. ; , pl. ; literalment ‘bandit’, ‘bandoler’, ‘vagabund’) fou el nom donat entre els segles i a uns combatents a l'Iraq, Pèrsia i Transoxiana reunits en confraries, equivalents als ahdat de Síria i Mesopotàmia, i als rindan d'Anatòlia.
El seu cap era el sar-ayyaran. Tant lluitaven per estendre la fe com feien d'oposició política a les ciutats en períodes de debilitat dels governs; algunes vegades van agafar el poder com a Bagdad del 1135 al 1144.
Categoria:Història del món islàmic