Un antitussigen o bèquic o antitussiu és aquell medicament o substància que calma la tos. Els antitussígens emprats en medicina solen ser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfan, i derivats sintètics com l'oxolamina i el clofedanol.
Són fàrmacs emprats per tractar la tos seca irritativa, no productiva. Els antitussígens són compostos que actuen sobre el sistema nerviós central o perifèric per suprimir el reflex de la tos. Com que aquest reflex és necessari per expulsar les secrecions que s'acumulen a les vies respiratòries, l'administració d'aquests fàrmacs està contraindicada en casos de tos productiva. Aquests últims es tracten, generalment, amb expectorants que augmenten el contingut hídric del moc per facilitar-ne l'expulsió de les vies respiratòries.
Plantes amb efecte antitussigen S'utilitzen com a antitussígenes, les següents plantes:
L'ametller El grèvol El poliol
De l'arbre Myroxylon pereirae s'obté el "bàlsam de Perú" que també s'utilitza en afeccions respiratòries; de l'Abies balsamea, un avet nord-americà, hom extreu el "bàlsam del Canadà" que té una certa eficàcia contra la tos.
Referències
Categoria:Fàrmacs del sistema respiratori