Joan Pérez i Castiel (Cascante, Terol 1635? - Cascante 1717) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.
De molt jove emigrà a la ciutat de València i entrà a treballar al taller de Pere Artigues. Fou mestre major del capítol de la Seu entre 1672 i 1707 i veedor del mostassaf. Hi ha notícia que el 1667 realitzà el claustre del monestir de santa Maria del Puig, juntament amb el genovés Francesco Verde.
El seu estil és barroc amb molta ornamentació, com ara al presbiteri de la Seu de València (1674-1682), part del qual ha estat desmuntat el 2006 per deixar veure les pintures renaixentistes anteriors de Paolo de San Leocadio.
Va treballar a nombroses esglésies parroquials, com ara la de sant Valeri (1676) de València i la de santa Caterina d'Alzira (1681) amb potents columnes salomòniques, que són el model per a altres obres posteriors com la de sant Esteve (1679-1682), sant Andreu (1684-86), capella de Santa Bàrbara de sant Joan de l'Hospital (1684-1689) i sant Nicolau (1690-93) de la ciutat de València.
També treballà a l'Església de Nostra Senyora dels Àngels de Xelva (1676-1702), la de Torrent (1697), Toixa (1677-92) i Biar (1686-1694). Reformà els campanars de sant Agustí i sant Bartomeu a València i el palau del Duc de Toscana a Florència. A més, planejà l'edificació del Col·legi de Sant Pius V, actualment Museu de Belles Arts de València, el 1683, tot i que la realització fou a càrrec del seu fill Baptista Pérez Artigues i nebot Josep Mínguez.
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones de la Comunitat de Terol Categoria:Arquitectes aragonesos Categoria:Arquitectes valencians del barroc Categoria:Morts a València Categoria:Arquitectes valencians del segle XVII Categoria:Arquitectes valencians del segle XVIII Categoria:Arquitectes valencians contemporanis Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Arquitectes morts al segle XVIII Categoria:Valencians morts al segle XVIII Categoria:Arquitectes nascuts al segle XVII