Josep Mascaró Pasarius (Alaior, Menorca, 1923 - Palma, 11 de maig 1996) fou un arqueòleg, cartògraf, toponimista, historiador, editor i periodista menorquí. Tot i que la seva formació fou autodidacta, a causa de les circumstàncies familiars i de la guerra civil, la seva tasca ha contribuït a un millor coneixement de Menorca, especialment del seu patrimoni prehistòric.
Biografia Nascut a Alaior el 13 de novembre de 1923, Joan Mascaró i Pasarius era fill d'Antoni Mascaró, sabater d'ofici, i de Fanny Ventura Pasarius, nascuda a l'Argentina, on havia emigrat la seva família (amb la mort prematura del seu pare, amb quaranta-dos anys, la mare va tornar a Menorca amb els tres fills; Fanny Ventura Passarius tenia aleshores quinze anys). L'interès de Mascaró per l'arqueologia es va iniciar en la seva escolar, quan el mestre va dur els alumnes a veure la taula de Torralba d'en Salort i ell va va quedar intrigat pel misteri d'aquell megàlit.
El 1935 els pares de Mascaró es van divorciar —estava en vigor la llei de divorci de la República— i la mare, amb els fills, va anar a viure a Menorca, on els va agafar la Guerra i van passar moltes penúries.
El 1942, amb divuit anys, Mascaró s'allistà a la Legió espanyola i al Marroc, al Gabinet de Topografia del quarter de Dar Riffien, es formà en la tècnica de la cartografia i també començà a escriure. El 1945 deixà la Legió i es reuní amb la mare i germans a València, on aleshores vivien, però l'any següent tornaren a Menorca i s'instal·laren a Ciutadella.
Apassionat per l'arqueologia i amb els coneixements que havia après de cartografia i topografia, el 1946 decidí de fer un mapa de Menorca sobre el qual col·locaria tots els monuments prehistòrics de l'illa, a més dels topònims, camins, etc. Recorré Menorca durant quatre anys, cercant tota mena d'informacions. Per sobreviure, anava venent diversos productes com ara vetes, fils o sabons pels llocs que visitava. Un cop acabat el treball de camp completà dues obres amb els seus primers mapes: Croquis arqueológico de la isla de Menorca i Croquis turístico de la isla de Menorca (12 làmines), publicats el 1951. Mascaró no havia estudiat català a l'escola i per a la redacció i ortografia dels topònims comptà amb la col·laboració del capellà Josep Salord i Farnés, que era també lingüista. El mateix any es casà amb Patrocinio Hernando, filla d'un fotògraf professional —Agustín Hernando— d'origen andalús que Vivia a Menorca des que hi fou destinat a fer el servei militar. Del seu sogre, Mascaró rebé ensenyament i orientació sobre la fotografia, que li fou molt útil per al seu treball. Josep Mascaró i Patrocinio Hernando tingueren quatre filles: Goretti, Assumpta, Immaculada i Virgínia Mascaró Hernando.
El 1952 emprengué la realització del Mapa general de Mallorca, que acabà el 1962. Era un mapa en 46 fulls a escala 1:31.250. El 1957 havia deixat Menorca i s'havia instal·lat amb la família a l'illa gran. El 1958 publicà Els monuments megalítics a l'illa de Menorca (premi Jaume I de l'Institut d'Estudis Catalans). El mateix any entrà a la redacció del diari Baleares, en què s'encarregà de diverses seccions de divulgació cultural i, més tard, d'una secció de crítica d'art. Entre 1962 i 1967 sortí en fascicles el Corpus de toponimia de Mallorca, que recull tota la toponímia del Mapa general de Mallorca, amb plans, fotos i textos diversos. Concebé i coordinà una gran història de Mallorca, que encarregà als especialistes en la matèria i que sortí en fascicles (Historia de Mallorca, 5 volums, 1970-1975). Fou completada amb Historia de Mallorca (Décadas de la postguerra), 1979. Entre 1980 i 1985 coordinà i publicà Geografía e historia de Menorca, amb 5 volums, també amb l'aportació d'especialistes i en fascicles.
El 1975 viatjà a l'illa de Pasqua, la realitat de la qual difongué en nombroses conferències. La dècada de 1980 col·laborà en diversos programes de TVE que difonien la cultura de les Illes Balears i la presència catalana a diversos indrets de la Mediterrània. A partir de 1980 fou col·laborador de Joan Coromines per a l'Onomasticon cataloniae, el primer volum del qual, dedicat a les Illes Balears fou obra d'ell i de Coromines. Entre 1988 i 1996 col·laborà en la Gran enciclopèdia de Mallorca, en què va fer multitud de plans, fotos i textos.
La seva obra fou prolífica, però els seus arxius conserven encara documents sobre microtoponímia que quedaren inèdits. Quan Josep Mascaró començà a catalogar els monuments prehistòrics de Menorca, n'hi havia 532 d'inventariats i, amb el seu treball —528 monuments catalogats— el nombre gairebé es duplicà. La seva obra contribuí a la declaració del patrimoni menorquí com a Bé d'Interès Cultural i a la declaració, el 2023, de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
Fou membre corresponent de les acadèmies de la Història i de Bellas Artes de San Fernando i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma.
Com a periodista, a més de la seva tasca al setmanari El Iris, que va dirigir de 1956 a 1961, va col·laborar amb diversos diari com ara Es Diari, Menorca, Última Hora o Baleares i va ser corresponsal de l'Agència EFE, La Vanguardia i ABC. Segons el periodista d'Es Diari, Mascaró fou un «periodista total, que va practicar tots els gèneres, la notícia d'agència, la crònica, l'entrevista, el reportatge i la columna d'opinió». També va dirigir les «Monografies menorquines», que eren uns opuscles sobre temes de Menorca escrits per autors de l'illa.
Reconeixements El 1957 Josep Mascaró rebé el IX Premi Jaume I, amb la seva obra Els monuments megalítics a l'illa de Menorca, que fou publicat l'any següent per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El 1983 rebé de nou aquest premi pel seu treball Corpus de toponímia de Menorca, que fou pòstumament, el 2005, per l'IEC. El 1996 rebé la Medalla d'Or de les Illes Balears, i el mateix any fou proclamat fill il·lustre d'Alaior. El 2004 fou distingit amb la Taula d'Or del Premi Maria Lluïsa Serra, del Consell Insular de Menorca.
Any Mascaró El 2023, Menorca celebrà l'Any Mascaró per commemorar el centenari del seu naixement. Fou una celebració a la qual s'adheriren entitats i administracions com ara el Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior, el Centre d'Estudis Locals d'Alaior, l'Institut Menorquí d'Estudis, el Museu de Menorca o la Societat Arqueològica Lul·liana. Entre les activitats de l'Any Mascaró l'Ajuntament d'Alaior i la família de Josep Mascaró crearen un web per divulgar la seva obra i posar a l'abast del públic molts documents dels seus arxius. El novembre de 2023 el mapa arqueològic de Menorca creat per Mascaró fou la «peça del mes» del Museu de Menorca. Les celebracions culminaren amb el lliurament a les filles de Josep Mascaró del premi Far d'Or del diari Menorca com a Protagonista de la Vida Menorquina de 2023 i amb la publicació, el 2025, del llibre Josep Mascaró Pasarius, l’investigador polifacètic. Aportacions en el centenari del seu naixement (1923–2023).
Obres Croquis arqueológico de la isla de Menorca (1951) Croquis turístico de la isla de Menorca (1951) Mapa general de Mallorca. Croquis topográfico a escala aprox. 1:31.250 (1952-1962) Els monuments megalítics a l'illa de Menorca (1958, Institut d'Estudis Catalans) Corpus de toponimia de Mallorca (6 volums, 1962-1967) Prehistoria de las Balears (1968) Plano general de Palma y alrededores (1968) Nomenclátor del Plano general de Palma y alrededores (1969) Historia de Mallorca (5 volums, 1970-1975) Geografía e historia de Menorca (5 volums, obra inacabada 1980-1985) Historia de Mallorca (Décadas de la postguerra) (4 volums, 1979-1982) Prehistòria de Menorca. Una aproximació a la seva coneixença (1980) Onomasticon cataloniae. Toponímia antiga de les illes Balears (1989) La toponímia i la cartografia antigues de les Illes Balears. Cartes de navegar i texts del segle VI abans de Crist fins a l'any 1599 (2000) Corpus de toponímia de Menorca. Distribució geogràfica dels topònims pre-romans, llatins, mossàrabs, àrabs i catalans (2005)
Referències
Enllaços externs Web sobre Josep Mascaró Pasarius
Categoria:Arqueòlegs menorquins Categoria:Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Categoria:Alaiorencs Categoria:Cartògrafs balears Categoria:Toponimistes dels Països Catalans Categoria:Prehistoriadors balears Categoria:Morts a Palma Categoria:Historiadors menorquins Categoria:Lingüistes balears contemporanis Categoria:Cartògrafs espanyols Categoria:Geògrafs menorquins contemporanis Categoria:Historiadors balears contemporanis Categoria:Toponimistes espanyols