Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus), segons la mitologia grega, va ser fill d'Hel·lè i de la nimfa Orseis i germà de Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia. De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i net d'aquest Èol.

Se'l descriu com a rei de Eòlida (posteriorment anomenada Tessàlia) i se li suposa la fundació de la branca eòlica de la nació hel·lènica. Diu Foci que quan Hel·lè va morir els seus tres fills es van repartir el territori; Èol va ser el primer a reivindicar el seu dret a regnar sobre la terra, delimitant el seu regne per dos rius, el Asop i el Enipeu, i és allí on descendeix la raça dels eolis.Focio: Biblioteca 182, 7 Segons Apolodor, Èol va casar a Enàrete, filla de Deímac, amb la qual va tenir set fills: Creteu, Sísif, Deíon, Salmoneu, Atamant, Perieres i Magnes; i també cinc filles: Càlice, Cànace, Pisídice, Perimede i Alcíone.Biblioteca mitológica, I, 7, 3.Sin embargo, OVIDIO, en Las metamorfosis (XI, 430) hace a Alcíone hija del tercer Eolo, el guardián de los vientos. Altres fonts diuen que la seva esposa va ser Egialea, o Laódice, filla de Aloeu, o bé la nàiade Ífide, filla del déu fluvial Peneu.Higino: Fábulas 65Escolio sobre Homero, Odisea XI 235Helánico citado en escolio sobre Platón, El banquete 208

Sembla que Èol estava arrelat en moltes genealogies hel·lèniques, i així molts altres descendents eren atribuïts a Èol. En la tragèdia perduda d'Eurípides, Èol, es diu que el més jove dels seus sis fills, Macareu, va mantenir relacions amoroses amb la més jove de les seves sis germanes, Cànace. Horroritzat, Èol va enviar a Cànace una espasa perquè se suïcidés (Macareu també es va suïcidar) i va llançar al fill incestuós als gossos.OVIDIO: Heroidas, XI, donde también se confunde el Eolo Helénida con el señor de los vientos.HIGINO: Fábulas 238, 242 y 243. En aquesta versió la mare de dos fills va ser una tal Anfítea.Plutarco, Parallela minora 28

Altres Eólides Hel·lènides, variant les fonts, són Etlii, Tritogenia, Macèdon, Mínias, Cèrcaf, TànagraPausanias, Descripción de Grecia IX 20.1, en donde Corina alega que Tanagra es hija del dios fluvial Asopo. Ceix, XutosEscolio sobre Homero, Ilíada 1.2 i fins i tot Yope (Cassiopea).PAUSANIAS: Descripción de Grecia, V, 8, 2.Escolio sobre Píndaro, Píticas IV 122Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Macedonia", citado en Helánico, fr. 74Apolonio de Rodas, Argonaáuticas 3.1093 ssEstrabón: Geografía, 9.5.18; de este Cércafo es hijo Ormeno, a su vez padre de Amíntor y este de Fénix, el preceptor de Aquiles.Clemente de Alejandría, Protréptico 4.9Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Yope" Aquest Èol també va tenir una filla il·legítima anomenada Arne, també dita Melanipa o Antíope, que va engendrar amb Hipe, filla del centaure Quiró.HIGINO: Astronomía poética, II, 18, 2; sin embargo, en DIODORO SÍCULO (Biblioteca histórica, IV, 67, 3), parece sugerirse que Arne fue hija del Eolo Hipótada. Aquesta Arne seria la mare del segon Èol per Posidó. Un altre dels fills esmentats és Mimante que és vinculat al tercer Èol (vegeu a baix) mitjançant una genealogia molt acomodatícia.Biblioteca histórica, IV, 67, 3.

Referències

Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).

Categoria:Reis de la mitologia grega Categoria:Herois grecs descendents d'Hel·lè