fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona que va caminar sobre la Lluna.
El 1962 Armstrong va ser seleccionat per la NASA com a astronauta. Va servir com a pilot comandant de reemplaçament per a la missió Gemini 5 el 1965. El seu primer vol espacial va ser a bord de la nau Gemini 8 el 1966, de la qual va ser comandant, sent un dels primers ciutadans americans a volar a l'espai (Joseph Albert Walker va ser el primer ciutadà americà a anar-hi, a bord del vol 90 de l'X-15 pocs anys abans). En aquesta missió espacial, va fer la primera maniobra d'acoblament de dues naus espacials juntament amb David Scott. Malauradament la missió es va avortar poc després de l'acoblament per un mal funcionament dels impulsors de maniobra. El mateix any va ser el pilot comandant de reserva per a la missió Gemini 11. El 1968 va ser el comandant de la tripulació de reserva de la missió orbital Apollo 8. Armstrong va estar a punt de morir durant un entrenament en un vehicle de recerca lunar (LLRV) el 6 de maig de 1969.
El segon i últim vol espacial d'Armstrong va ser com a comandant de l'Apollo 11, que aterrà a la Lluna el 20 de juliol de 1969. En aquesta missió, Armstrong i Buzz Aldrin van descendir del mòdul lunar i van passar dues hores i mitja explorant la Lluna mentre Michael Collins romania en òrbita en el mòdul de comandament. Armstrong va rebre la Medalla d'Honor del Congrés dels Estats Units.
Primers anys Armstrong va néixer el 5 d'agost de 1930 prop de Wapakoneta (Ohio) i era fill de Stephen Koenig Armstrong i Viola Louise Engel,Hansen, pàgines 49–50. d'ascendència escocesa i alemanya. A l'edat de només dos anys ja va mostrar un gran interès pels avions, quan el seu pare el va portar a les carreres nacionals aèries d'Ohio. El seu interès es va intensificar a sis anys quan va realitzar el seu primer vol en un aeroplà Ford Tri-Motor, o "oca d'estany" com l'anomenaven informalment. Des d'aquell moment, va tenir una gran fascinació per l'aviació.
A l'edat de quinze anys, Armstrong va començar a prendre lliçons de vol en un aeroport situat al nord de la població de Wapakoneta, on realitzava diversos treballs pel poble i a l'aeroport per guanyar diners i pagar així les lliçons en un Aeronca Champion. A l'edat de 16 anys, fins i tot abans d'haver passat l'examen de conduir, ja era estudiant de pilot. Va rebre la llicència abans de graduar-se de l'Escola de Secundària Blume a Wapakoneta, l'any 1947.
Tan bon punt Armstrong es va graduar dels estudis secundaris va rebre una beca de la Marina dels Estats Units. Posteriorment es va inscriure a la Universitat Purdue i va començar els seus estudis d'enginyeria aeronàutica; allà va ser membre de la Phi Delta Theta i la Kappa Kappa Psi, dues fraternitats al servei de la universitat. El 1949 la Marina el va cridar per complir amb el servei militar, i va esdevenir aviador. El 1950 va ser enviat a la guerra de Corea.
De pilot a astronauta miniatura|Armstrong de pilot amb un X-15, 1960. Va servir a la Guerra de Corea. El 1950, va ser enviat a Corea on va volar en 78 missions de combat des del portaavions USS Essex en un Grumman F9F Panther. Va rebre la Medalla de l'Aire i dues Estrelles Daurades.
Després d'haver reunit suficient experiència en la Marina, el 1952 Armstrong es va unir al Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica (NACA). La seva primera tasca la va desenvolupar al Centre d'Investigacions Lewis, prop de Cleveland, Ohio. En els següents 17 anys va treballar d'enginyer, pilot de proves, astronauta i administrador de la NACA i l'agència successora, l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA).
Cap a mitjans de la dècada del 1950, Armstrong es va traslladar al Centre de Vols Edwards de la NASA a Califòrnia, on va esdevenir pilot d'investigacions en moltes de les aeronaus de gran velocitat, incloent-hi el conegut North American X-15, avió que arribava a una velocitat de més de 6.300 quilòmetres per hora. Armstrong va volar amb més de 200 models diferents d'avions, incloent-hi avions de reacció, coets, helicòpters i planadors. Mentrestant, buscava assolir els estudis de graduació, per la qual cosa va rebre un màster en ciències d'enginyeria aeroespacial de la Universitat del Sud de Califòrnia.
Armstrong va esdevenir llavors pilot de proves de la NACA a l'estació de vol d'alta velocitat del Centre de Recerca de Vol Dryden, ubicat a la base de les forces aèries d'Edwards a Califòrnia. Armstrong va realitzar un total de set vols en prototip North American X-15, assolint una alçada de 207.500 peus (més de 63 quilòmetres) i velocitats Mach 5,74 (més de 7.000 km/h.) en el X-15-1. Va deixar el Centre de Recerca de Vol amb un total de 2.450 hores de vol.
Del 1960 al 1962 va estar involucrat com a pilot en el programa de planejador orbital X-20 Dyna-Soar.
Carrera com a astronauta miniatura|Fotograma de la transmissió televisiva del moment en què Armstrong està a punt de posar el peu a la Lluna. El 1958, va ser seleccionat com l'home de la Força Aèria Estatunidenca que participaria en el programa espacial MISS (Man In Space Soonest). El novembre de 1960 Armstrong va ser triat com a part del grup assessor del Boeing X-20 Dyna-Soar, un avió militar espacial, i el 15 de març de 1962 va ser seleccionat com un dels sis pilots enginyers que volaria amb l'avió espacial quan aquest sortís del tauler de disseny.Hansen 2005, p. 173.
En els mesos posteriors a l'anunci de la selecció d'un segon grup d'astronautes per la NASA, va anar entusiasmant amb les perspectives del programa Apollo i de la recerca del nou sector aeronàutic. La inscripció d'Armstrong per a ser astronauta havia arribat una setmana més tard de la data límit de l'1 de juny de 1962, però Dick Day, amb qui Armstrong havia treballat estretament al "Centre de naus espacials tripulades" a Edwards, Califòrnia, va recol·locar la sol·licitud a la pila abans que ningú se n'adonés.Hansen 2005, p. 195. A Brooks City-Base, a finals de juny, es va sotmetre a un examen mèdic que molts dels aspirants descrivien com dolorós i aparentment sense sentit.Hansen 2005, p. 195–204.
El 13 de setembre de 1962, Donald Kent Slayton va preguntar a Armstrong si estava interessat a unir-se a la NASA com a part del segon grup de 9 astronautes que la premsa va anomenar com "New Nine", i sense dubtar, Armstrong va dir que sí. Les seleccions es va mantenir en secret fins tres dies després, tot i que havia circulat el rumor des de mitjans d'estiu que seria seleccionat com el "primer astronauta civil".Hansen 2005, p. 201–202. Armstrong va ser un dels dos pilots civils seleccionats per al segon grup, l'altre pilot civil fou Elliot See que, igual que Armstrong, era aviador naval. Armstrong no es va convertir en el primer civil a viatjar a l'espai, ja que els russos havien llençat el Vostok 6 el 16 de juny de 1963 amb Valentina Tereixkova a bord, una treballadora del tèxtil i paracaigudista amateur.
Missió Gemini Gemini 8 Les tasques de la tripulació del Gemini 8 es van anunciar el 20 de setembre de 1965, amb Armstrong com a comandant i Scott i David com a pilots. Scott va ser el primer membre del grup d'astronautes a rebre una assignació de la tripulació principal. La missió, força complexa, fou llançada el 16 de març de 1966 amb trobada i amb l'acoblament amb el vehicle no tripulat Agena com a objectiu, i la segona activitat extravehicular (EVA) de Scott. En total, la missió va ser planejada per durar 75 hores i 55 òrbites. Després que l'Agena es va enlairar a les 10 del matí EST, el vol Titan II que dugué a Armstrong i Scott s'enlairà a les 11:41:02 am EST, per entrar en òrbita des d'on s'efectuaria l'acoblament amb l'Agena.Hansen 2005, ch. 19.
miniatura|Recuperació de la nau Gemini 8 des de l'oceà Pacífic occidental La trobada i primer acoblament entre dues naus espacials es va completar amb èxit després de 6,5 hores en òrbita. El contacte amb la tripulació va ser intermitent a causa de la manca d'estacions de seguiment que cobrien l'òrbita completa. Sense contacte amb la Terra, la nau espacial acoblada va començar a rodar, i Armstrong va intentar corregir la trajectòria amb lOrbital Attitude and Maneuvering System (OAMS) de la nau espacial Gemini. Seguint el consell del Control de Missions, va desacoblar, però es va trobar que el gir va augmentar dramàticament fins al punt en què voltaven un cop per segon, cosa que significa que el problema era en el control de la Gemini. Armstrong va decidir que l'única opció era comprometre el Sistema de Control de Reentrada (RCS) i desactivar l'OAMS. Les ordres de la missió indicaven que un cop aquest sistema s'encenia, la nau hauria de tornar en la pròxima oportunitat possible. Es va pensar més tard que el cablejat malmès feia que un dels propulsors es quedés encallat.
En l'oficina d'astronautes unes persones, entre elles Walter Cunningham, van declarar públicament que Armstrong i Scott havien ignorat els procediments de funcionament per a aquest tipus d'incident, i que Armstrong podria haver salvat la missió si hagués girat un dels dos anells de RCS i guardar l'altre per als objectius de la missió. Aquestes crítiques no tenen fonament perquè no hi havia procediments escrits de mal funcionament i només era possible girar els dos anells de RCS, no es podien desacoblar. Gene Kranz, va escriure, "l'equip va reaccionar, ja que van ser entrenats, i que va reaccionar malament perquè els entrenaments estaven equivocats." Els planificadors de la missió i els controladors no van tenir en compte que quan dues naus espacials s'acoblen ha de ser considerades com una única nau espacial.Kranz, p. 174.
Armstrong es va deprimir perquè la missió es va interrompre cancel·lant la majoria dels objectius de la missió i Scott no va fer el seu EVA.Hansen 2005, p. 274.
Gemini 11 La darrera assignació d'Armstrong durant el programa Gemini va ser com a pilot de reserva de la Gemini 11, i es va anunciar dos dies després de l'aterratge de la Gemini 8. Després d'haver entrenat durant dos vols, Armstrong coneixia molt bé els sistemes i va assumir un paper de formador per al pilot novell, William Anders.Hansen 2005, p. 293. El llançament va ser el 12 de setembre de 1966 amb Pete Conrad i Dick Gordon a bord, mentre que Armstrong va estar al control de vol. La missió va completar amb èxit els seus objectius.
Després del vol, el president Lyndon B. Johnson va preguntar a Armstrong i la seva dona per prendre part en una gira de bona voluntat de 24 dies per Amèrica del Sud.Hansen 2005, p. 296–297. Durant la gira al Paraguai, Armstrong deixà impressionats els dignataris per la salutació en el seu idioma local, el guaraní,Hansen 2005, p. 178. al Brasil, va parlar sobre les gestes d'Alberto Santos-Dumont, nascut al Brasil, que va ser considerat el primer home a volar amb una màquina més pesada que l'aire, donant un revés a les aspiracions dels germans Wright, aconseguint la fita amb el seu Santos-Dumont 14-bis.
Programa Apollo El 27 de gener de 1967, la data del foc a l'Apollo 1, Armstrong es trobava a Washington DC, amb Gordon Cooper, Dick Gordon, Jim Lovell i Scott Carpenter per a la signatura del Tractat de les Nacions Unides de l'espai ultraterrestre. Els astronautes van estar conversant amb els dignataris reunits fins a les 18.45 h. Carpenter es va dirigir a l'aeroport, i els altres van tornar a la fonda de Georgetown, on cada un va trobar missatges al telèfon del Centre de naus espacials tripulades. Es van assabentar de la mort de Gus Grissom, Ed White i Roger Chaffee durant aquestes trucades telefòniques. Armstrong i el grup va passar la resta de la nit bevent whisky i discutint el que havia passat.