miniatura|270x270px|Edifici de la Manufactura dels Gobelins, a París. Les manufactures reials o Reials Fàbriques són les instal·lacions per a la producció de manufactures que s'estengueren per diversos països europeus impulsades per les monarquies absolutes durant el , abans de la Revolució Industrial.
L'origen d'aquest model es situa a França on el ministre Jean-Baptiste Colbert a la cort del rei Lluís XIV, en el marc de les polítiques mercantilistes, va impulsar la Manufactura dels Gobelins el 1662 que centralitzava en un mateix edifici els diversos tallers de tapisseria de París, incorporant també tallers de fusteria i d'argenteria. L'objectiu de les manufactures reals era reunir en les mateixes instal·lacions les diferents etapes del procés productiu, allotjant en elles els diversos gremis que hi participaven. Els teixits i mobles que sortien dels Gobelins anaven destinats a la mateixa monarquia, així com a la noblesa i els poders eclesiàstics. El rerefons de tot plegat era frenar les importacions de productes de luxe per tal de situar sota el control governamental el monopoli d'aquests, a la vegada que equilibrar la balança de pagaments.
El model de Gobelins es va diversificar i s'estengué geogràficament. Les monarquies absolutes europees començaren a implantar noves manufactures destinades a productes de luxe com les de porcellana, vidre i cristall, rellotges, tèxtils o tabac; també en en producció militar o les de moneda. Aquestes instal·lacions van permetre impulsar i diversificar l'economia als territoris on s'implantaven, així com la innovació tecnològica.
Felip V, originari de França, va implantar el model de les manufactures reals als territoris de la corona espanyola. La primera fou la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara de Madrid l'any 1721 i que encara està en funcionament. Als territoris de l'antiga Corona d'Aragó foren diverses les reials fàbriques, tot i que majoritàriament predominaren les instal·lacions fabrils privilegiades per la monarquia amb exempcions fiscals, monopolis o protecció de la Corona com les fàbriques d'indianes de Barcelona, Mataró, Manresa, Sabadell i Terrassa; les papereres de Capellades (l'Anoia) i Alcoi; les vidrieres de Mataró i Palma; diverses empreses sederes a Barcelona, València i Vinalesa (l'Horta Nord); les drassanes de Palma; l'arsenal de Maó; la llanera de Tarassona; les salines de Remolinos o manufactures diverses a Xàtiva, Oriola, Ontinyent, Cocentaina, Saragossa, Calataiud, Daroca, Terol i Palma.
Llista de Manufactures reials als Països Catalans ManufacturaLocalitatAnyProduccióObservacionsReial Fàbrica de Pisa i Porcellana de l'AlcoraL'Alcora (L'Alcalatén)1727Ceràmica, pisa fina, porcellanaTot i ser fundada pel comte d'Aranda, rebé privilegis i fou considerada Reial Fàbrica. És una de les manufactures il·lustrades més importants de la Monarquia.Reial Fàbrica de Filats de CotóBarcelona1772Filats de cotóCreada per impulsar la mecanització de la indústria cotonera catalana. Figura entre les manufactures reials oficials de Carles III.Reials Drassanes de BarcelonaBarcelonareformades al s. XVIIIConstrucció naval militarD'origen medieval però reorganitzades sota l'administració borbònica per a usos militars.Arsenal dels Alfacsla Ràpita (el Montsià)1780-1792Construcció naval i arsenalFormava part del projecte il·lustrat del port de Carles III.
Referències
Categoria:Història de l'economia