LAl·legoria de la intemperància és un oli sobre fusta de Hieronymus Bosch, pintat c. el 1490–1500. S'exhibeix en la Galeria d'Art de la Universitat Yale, a New Haven, Connecticut (Estats Units).
Aquest és el plafó esquerra del Tríptic del pelegrinatge de la vida, que fou desmembrat. Les altres parts identificades són El vaixell dels bojos, que formava el plafó superior interior esquerre, i La mort d'un avar, que era al plafó dret; El caminant, el va pintar a la part posterior del plafó dret. El plafó central, si va existir, perquè podria haver estat també un díptic, es desconeix.
Descripció L'Al·legoria representa una condemna de la gola, de la mateixa manera que el plafó dret condemna l'avarícia. El fragment mostra un home obès dalt d'una bota en una espècie de llac. Està envoltat d'altres persones, que l'espenten o aboquen un líquid de la bota. A baix, un home neda duent al cap un recipient amb carn. La roba del nedador és a la riba, al fons. A la dreta, sota una tenda, una parella beu i es dedica a efusions sexuals, potser per l'embriaguesa. En l'Antiguitat i en l'època medieval, la gola i la luxúria estaven íntimament unides: Sine cerere et allibero friget Venus ('sense pa i vi Venus es refreda'), indicant que l'una portava a l'altra, com també recorda la recurrent imatge de l'orgia precedida per un banquet.
Història El 1972, l'historiador i crític d'art Filedt Kok plantejà la hipòtesi, basant-se en extraordinàries semblances en el disseny, que quatre de les obres de H. Bosch podrien formar part d'un sol conjunt (potser un tríptic):El vagabund, L'Al·legoria de la disbauxa i el plaer, El vaixell dels bojos i La mort de l'avar. Llavors, la hipòtesi no va tenir gaire èxit, sobretot perquè el primer plafó es va atribuir a una fase posterior de la vida de l'artista; i la darrera, per la presència de la figura monumental en primer terme.Varallo, .
Tanmateix, l'anàlisi dendrocronològica feta anys més tard confirmà aquesta hipòtesi, i posà de manifest fins a quin punt la fusta de les quatre obres era compatible amb el fet de pertànyer a un únic grup, datable de cap al 1494. Abans d'aquestes anàlisis, els historiadors havien datat l'obra entre el 1500 i el 1510.
Referències
Categoria:Quadres del Renaixement