Els Zigeunerbraten són rostits de porc o vedella especiats específicament en la gastronomia. El nom no fa referència directament als gitanos (antigament, en alemany, Zigeuner, actualment paraula amb connotacions despectives), sinó que es va extreure de l'argot militar i designava la cocció de la carn a l'aire lliure, d'aquí també el terme Zigeunerfleisch ("carn de gitano").
Els Zigeunerbraten també es poden fer amb carn salada.Leitsätze 2016 - Deutsches Lebensmittelbuch: Erarbeitet und beschlossen von der Deutschen Lebensmittelbuchkommission beim Bundesministerium für Ernährung und Landwirtschaft. Behr's Verlag DE, 2016, , S. 211Eckhard Supp: Wörterbuch Kochkunst. Von Amuse-Bouche bis Zierschnee. Dudenverlag, Mannheim 2011, ISBN 978-3-411-70392-0, p.57. A Àustria, un Zigeunerrostbraten és un rostit de carn cuita a foc lent amb pebre, cansalada o pernil, ceba i pebrots picants.
Debat sobre el nom En la gastronomia, el llenguatge de la cuina i les receptes, el terme amb connotació negativa "Zigeuner-" no fa referència a l'ètnia, sinó a l'ús intensiu de pebre com a ingredient.Hannah Dingeldein/Eva Gredel (Hrsg.), Diskurse des Alimentären: Essen und Trinken aus kultur-, literatur- und sprachwissenschaftlicher Perspektive, 2017, S. 119 Amb à la zingara ("a l'estil gitano") s'anomena en la cuina internacional una forma de guarnició, una preparació i l'ús d'ingredients dominants en gustos com el pebre i la ceba. Això inclou també la Zigeunersauce ("salsa de gitano") o el Zigeunerschnitzel ("schnitzel de gitano").
Origen i història del nom La majoria dels plats denominats amb el terme "Zigeuner-" provenen de la cuina austríaca i tenen les seves arrels en la cuina hongaresa.Michael Reichelt: Judenapfel, Zigeunerschnitzel und Negerkuss. In: Hannah Dingeldein, Eva Gredel (Hrsg.): Diskurse des Alimentären. Essen und Trinken aus kultur-, literatur- und sprachwissenschaftlicher Perspektive. LIT Verlag Münster, 2017, ISBN 978-3-643-13562-9, pp.113-120.
Els Zigeunerbraten eren coneguts com a mínim des del segle XIX i es preparaven, per exemple, a les cuines de camp de l'exèrcit austrohongarès, de l'exèrcit italià o de l'exèrcit suís, així com a les festes populars.Wiener Medizinal-Halle. Zeitschrift für praktische Ärzte. Engel, 1867, p.131.Wilhelm Friedrich Rüstow: Annalen des Königreichs Italien 1861 bis 1863. Meyer & Zeller, 1864, p.289.Bulletin des Eidgenössichen Freischiessens im Jahr 1842. S. Benedict u. Otto's Erben, 1842, p.46.Feierabend, August: Das Doppelfest der vierhundertjährigen Schlachtfeier bei St. Jakob am 30. Brachmonat 1844 u. des damit verbundenen eidgenössischen Freischiessens in Basel. p.271. En l'antic dia festiu d'Acaci i 10.000 màrtirs de l'Ararat a Coira, els tiradors eren abastits per una cuina de camp, a la qual era assignada la preparació del Zigeunerbraten. La carn es tallava de manera que es podia enfilar en un ast i rostir a la foguera, i el Zigeunerbraten es regava amb greix i es servia directament a l'ast.Schweizerisches Archiv für Volkskunde. Schweizerische Gesellschaft für Volkskunde, Basel, 1897. Victor Aimé Huber va explicar com es rostia el Zigeunerbraten a l'ast al seu diari de viatges de 1847 Slavonische Zustände:Victor-Aime Huber: Janus. Jahrbücher deutscher Gesinnung, Bildung und That. Besser, 1847, p.13
Vegeu també Schnitzel Wiener Schnitzel Zigeunerschnitzel
Referències
Categoria:Gastronomia d'Alemanya Categoria:Plats amb carn bovina Categoria:Plats amb carn de porc Categoria:Gastronomia d'Àustria Categoria:Gastronomia de Suïssa