«Fairytale of New York» és una cançó escrita per Jem Finer i Shane MacGowan i gravada per llur grup the Pogues, amb l'afegit de la cantautora Kirsty MacColl a la veu. És una balada a l'estil del folk irlandès en forma de duet, on el cantant dels Pogues MacGowan fa el paper del personatge masculí i MacColl el femení. Es va publicar inicialment com a senzill el 23 de novembre de 1987 i el 1988 es va incloure a l'àlbum If I Should Fall from Grace with God.
Es va començar a escriure el 1985, i va trigar dos anys per desenvolupar la cançó, amb força incidències, reescriptures i intents fallits de gravar-la. Es va perdre la cantant que s'havia pensat originalment, fins que es va completar l'agost de 1987. Encara que el senzill no ha estat mai el número u de nadal al Regne Unit, perquè l'any 1987 va ser el número dos darrere de la versió dAlways on My Mind dels Pet Shop Boys, ha tingut una popularitat duradora tant entre els crítics musicals com amb el públic. Fins ara, la cançó ha arribat al Top 20 dinou vegades des de la publicació el 1987, incloent-hi cada any per Nadal des de 2005. El setembre de 2017, se'n havien venut al Regne Unit 1,5 milions (discs i streaming). El desembre de 2022, la cançó s'hi va certificar com a quíntuple platí per tres milions de vendes combinades.
Al Regne Unit, «Fairytale of New York» és la nadala més escoltada del ."Fairytale Of New York is true sound of Christmas". The Telegraph. Retrieved 21 December 2015 Sovint se'n parla com a millor nadala de tots els temps en enquestes del Regne Unit i Irlanda, incloent-hi l'especial televisiu de desembre de 2012 a la ITV, quan es va votar com a nadala favorita de la nació."The Nation's Favourite Christmas Song". ITV. 22 December 2012.
Rerefons i desenvolupament de la cançó Tothom està d'acord que es va començar a gestar el 1985, però els orígens de la cançó no són clars. MacGowan insistia que va començar per una aposta que havia fet el productor dels Pogues en aquella època, Elvis Costello, que el grup no seria capaç de crear un senzill nadalenc d'èxit, mentre que el mànager del grup Frank Murray va dir que era idea seva que el grup provés de fer una cançó de Nadal perquè pensava que seria interessant. El banjista Finer va compondre la melodia i el concepte original de la cançó, ambientada al Comtat de Clare a la costa oest d'Irlanda, i anava d'un mariner a Nova York que mirava l'oceà i enyorava casa seva a Irlanda. A la dona de Finer, Marcia, no li va agradar la història marinera, i va suggerir una nova lletra que fos una conversa d'una parella per Nadal.Fairytale of New York, Soul Music. Series 21. BBC website. 22 December 2015. Retrieved 25 December 2015. Finer va explicar a NME, «Havia escrit dues cançons completes amb melodies, una tenia una bona melodia i una lletra merdosa, l'altra tenia la idea de 'Fairytale' però la melodia no valia res, les vaig donar totes dues al Shane i ell hi va posar una melodia de Broadway, i ja ho vam tenir».
El títol de la cançó, l'estructura musical, i el tema líric d'una conversa d'una parella estaven decidits a finals de 1985, i els va descriure MacGowan en una entrevista amb Melody Maker a l'edició de Nadal de 1985:
MacGowan havia decidit de posar-hi el títol de la novel·la de J. P. Donleavy de 1973 A Fairy Tale of New York (Una rondalla de Nova York), que Finer havia llegit i que havia deixat tirat a l'estudi de gravació. A la mateixa entrevista de Melody Maker, MacGowan va explicar que li sabia greu que no s'hagués acabat la cançó a temps de publicar-la per Nadal d'aquell any, i donava a entendre que apareixeria en un EP que els Pogues gravarien al cap de poc. El gener de 1986, el grup va gravar la cançó durant les sessions amb Costello que farien l'EP Poguetry in Motion, i la part femenina la cantava la baixista Cait O'Riordan. Costello va suggerir titular la cançó «Christmas Eve in the Drunk Tank» (Nadal al calabós dels borratxos), pels primers versos de la cançó, però el grup se'n va riure. MacGowan va dir a Costello que les emissores de ràdio no rebrien favorablement una cançó amb tal títol. La major part de la lletra s'havia escrit mentre MacGowan es recuperava a Malmö d'una pneumònia doble que havia agafat durant una gira per Escandinàvia amb els Pogues a final de 1985 – més endavant va dir, «tens molts deliris i coses, i d'això en vaig treure unes quantes imatges bones». No obstant, malgrat diferents intents de gravar-la, el grup no quedava content del resultat i la cançó es va deixar de banda temporalment, per tornar-hi més endavant. El guitarra Philip Chevron va dir després, «No acabava de ser-hi. Necessitava una interpretació a fons, amb confiança de tot el grup, i no la tenia». El productor de la versió final, Steve Lillywhite, va descriure diplomàticament la versió gravada amb la veu d'O'Riordan com a «no realitzada completament». Es poden escoltar extractes d'aquestes versions prèvies al box set de 2008 Just Look Them Straight in the Eye and Say… Poguemahone!
El març de 1986, els Pogues van fer una primera gira pels Estats Units. Van debutar a Nova York, un lloc que havia fascinat de sempre MacGowan i que el va inspirar a escriure una nova lletra per la cançó. Entre els membres de la comunitat irlandesa de la ciutat que van anar a l'actuació i van visitar el grup darrere l'escenari hi havia el cineasta Peter Dougherty i l'actor Matt Dillon: tots dos es van fer amics dels Pogues i van tenir papers importants al vídeo de «Fairytale of New York». Una altra inspiració va ser la pel·lícula de Sergio Leone Hi havia una vegada a Amèrica, que MacGowan i el músic de whistle Spider Stacy miraven contínuament a l'autobús de la gira. Apart de donar forma a les idees per la lletra, MacGowan va escriure una introducció lenta amb piano, influïda per la banda sonora d'Ennio Morricone; la intro es va afegir a la melodia original més animada a la versió definitiva.
A mesura que avançava 1986, els Pogues van tenir problemes diversos que els van impedir de gravar. La discogràfica, Stiff Records va tenir problemes financers i va quedar intervinguda, però com que la discogràfica encara tenia els drets de les gravacions dels Pogues, s'havia de negociar un nou contracte amb una nova discogràfica per publicar qualsevol material. La relació del grup amb Costello es va deteriorar, i van partir peres amb el productor, i, després d'un comportament cada cop més erràtic, Cait O'Riordan, que havia començat una relació romàntica amb Costello, va plegar del grup l'octubre de 1986 i la cançó va perdre la cantant femenina.
Gravació miniatura|La cançó es va gravar als RAK Studios a Regent's Park, Londres. Els problemes amb Stiff es van resoldre, i els Pogues van poder tornar a entrar a un estudi de gravació a principi de 1987 per llur tercer àlbum, ara amb Steve Lillywhite de productor. Es va gravar una nova demo de «Fairytale of New York» als Abbey Road Studios de Londres el març de 1987, amb MacGowan cantant tant el paper masculí com el femení. No obstant, no va ser fins a la tercera tongada de sessions de gravació l'agost de 1987 als RAK Studios que Lillywhite va dur la cinta a l'estudi de casa seva i deixés que la seva dona Kirsty MacColl posés una nova guia de veu per a la cançó. Després de treballar meticulosament amb la veu de Kirsty, Lillywhite va tornar la gravació a l'estudi i els Pogues van quedar impressionats amb la manera de cantar de MacColl i es van adonar que seria la veu ideal per al personatge femení.
MacGowan va dir més endavant, «la Kirsty sabia exactament la mesura correcta de mala llet i feminitat i romanticisme que s'hi havia de posar i tenia una personalitat molt forta i es veia de manera molt evident… A les òperes, si tens una doble ària, és el que fa la dona el que importa de veritat. L'home diu mentides, la dona diu la veritat». MacGowan va tornar a gravar la seva part juntament amb la cinta que havia contribuït MacColl (no van gravar mai la cançó junts a l'estudi) i la cançó es va completar afegint-hi una arpa tocada per Siobhan Sheahan i una secció de metall i de cordes. Les trompes i les cordes es van gravar a Townhouse Studios l'última dia de la gravació dIf I Should Fall from Grace with God, amb arranjaments de Fiachra Trench després que el membre del grup James Fearnley hagués preparat un arranjament en un teclat.
Composició La cançó segueix el somni despert d'un immigrant irlandès en una nit de Nadal sobre festes passades mentre dorm la mona en un calabós per a borratxos de Nova York. Quan un vell borratxo que està a la mateixa cel·la canta un tros de la balada irlandesa «The Rare Old Mountain Dew", el narrador (MacGowan) comença a somiar en una antiga amant. La resta de la cançó, que podria ser un monòleg intern, pren la forma d'una crida i resposta entre la parella, amb els seus somnis de joventut destruïts per l'alcoholisme i l'addicció a les drogues, mentre comparteixen records i es barallen una nit de Nadal. La lletra menciona «Sinatra was swinging» (Sinatra cantava un swing) i «cars big as bars» (cotxes grossos com bars) i això col·locaria la cançó a la darreria de la dècada de 1940, encara que el vídeo musical mostra clarament una Nova York contemporània dels anys 1980. Sobre l'impacte de la lletra, Helen Brown del The Daily Telegraph diu:
Traducció de la lletra Era la tarda de Nadal, noia, al calabós dels borratxos un vell em va dir "no en veuré cap més" i llavors va cantar una cançó "La fresca i vella rosada de muntanya" vaig girar la cara i vaig pensar en tu.
(Shane) Vaig tenir sort em van pagar divuit a u, tinc el pressentiment que aquest any és per mi i per tu, així que bon Nadal, t'estimo noia puc veure millors temps quan tots els nostres somnis es facin realitat.
(Kirsty) Tenen cotxes grossos com bars Tenen rius d'or Però el vent et travessa No és lloc per als vells Quan em vas agafar de la mà la primera vegada en una freda nit de Nadal Em vas prometre que Broadway m'estava esperant
Eres ben plantat (Shane) Eres bonica Reina de Nova York (Tots dos) Quan el grup parava de tocar Udolaven perquè continuessin el Sinatra cantava un swing tots els borratxos cantaven ens vam fer petons en un racó i vam passar la nit ballant
Els nois de la coral de la Policia de Nova York cantaven "Badia de Galway" i les campanes tocaven pel dia de Nadal
(Kirsty) Ets un dropo Ets un trinxeraire (Shane) Ets una vella porca heroïnòmana Ajaguda allà mig morta amb un gota a gota en aquell llit (Kirsty) Sac de merda, cuc, mariconàs pollós i garrepa Bon Nadal, una merda Prego a Déu que sigui l'últim que passem junts
Els nois de la coral de la Policia de Nova York cantaven "Badia de Galway" i les campanes tocaven pel dia de Nadal
(Shane) Jo podria haver estat algú (Kirsty) Igual que qualsevol Em vas prendre els somnis Quan et vaig conèixer (Shane) Me'ls vaig guardar, noia Els vaig posar junt amb els meus No ho puc aconseguir tot sol He construït els meus somnis al teu voltant
(Tots dos) Els nois de la coral de la Policia de Nova York cantaven "Badia de Galway" i les campanes tocaven pel dia de Nadal
Vídeo musical miniatura|Al vídeo musical hi surt la Kirsty MacColl caminant pel carrer 33 Oest de Manhattan (foto de 2009) el novembre de 1987. Peter Dougherty va dirigir el vídeo de la cançó i es va filmar a Nova York durant una setmana molt freda el novembre de 1987. Comença amb MacGowan assegut al piano com si toqués el principi de la cançó: no obstant, com que MacGowan no sabia tocar el piano, al primer pla hi surten les mans del pianista del grup, Fearnley, amb els anells de MacGowan als dits. Fearnley va dir més endavant que s'havia sentit humiliat però que acceptava que quedava millor que al vídeo sortís MacGowan assegut al piano.