va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana), la dissolució dels monestirs, i la unió d'Anglaterra amb Gal·les.
També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma,Tenir en compte que va trencar amb el catolicisme romà, recent Eduard VI, el seu successor, trencaria amb el catolicisme. de la seva designació com cap suprem de l'Església d'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com un sol estat, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, la Witchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria.Segons assenyalava el Witschcraft Act, «per invocar o conjurar a un esperit demoníac».
Va ser un àvid apostador i jugador de daus. En la seva joventut va practicar esports com les justes, la caça i el royal tennis, avantpassat de l'actual tennis. Va ser també un músic complet, escriptor i poeta. També es va involucrar en la reconstrucció i millorament de diversos edificis importants, com el palau Nonsuch, la capella del King's College a Cambridge, i l'Abadia de Westminster a Londres. En molts casos es tractava d'edificis confiscats, per exemple al Cardenal Thomas Wolsey, entre ells Christ Church a Oxford, el palau de Hampton Court, el palau de Whitehall i el Trinity College a Cambridge.
La protecció que va dispensar al pintor alemany Hans Holbein es va traduir en una formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca l'efígie del mateix Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza.
Biografia miniatura|El futur rei Enric VIII va néixer en el palau de Placentia, a Greenwich, el 1491
Nascut a Greenwich, en el palau de Placentia, Enric VIII va ser el tercer fill d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York. Només tres dels seus sis germans van sobreviure a la infància: Artur, príncep de Gal·les, Margarida Tudor i Maria Tudor, reina consort de França.
El seu pare, membre de la Casa de Lancaster, va adquirir el tron per dret de conquesta, ja que el seu exèrcit va derrotar a l'últim Plantagenet, el rei Ricard III, i posteriorment va completar els seus drets casant-se amb Elisabet, filla del rei Eduard IV d'Anglaterra. El 1493, el jove Enric va ser designat conestableCàrrec anglès que significa "guàrdia" o "comissari". del castell de Dover i lord Warden "de les cinc portes". El 1494 va ser nomenat duc de York, i posteriorment comissari principal d'Anglaterra i lord tinent d'Irlanda, mentre encara era un nen.
El 1501 va assistir a les noces del seu germà gran Artur amb Caterina d'Aragó, parella que en aquells dies tenia quinze i setze anys respectivament. Tots dos van ser enviats una temporada a Gal·les, com s'acostumava amb l'hereu del tron i la seva esposa, però Artur hi va contreure una infecció i va morir. En conseqüència, als onze anys, Enric, duc de York es va trobar amb dret al tron. Poc després va ser nomenat príncep de Gal·les.
Enric VII estava ansiós per mantenir l'aliança marital entre Anglaterra i els regnes de Castella i Aragó. Així que per a assolir el matrimoni entre el seu fill, com a nou príncep de Gal·les i Caterina, vídua del seu primogènit, havia d'obtenir primer una dispensa papal. Caterina manifestava que el seu primer matrimoni no havia estat consumat; en aquest cas no es requeria cap dispensa, sinó la simple dissolució d'un matrimoni merament formal. No obstant aquest entrebanc, tant les corts hispàniques com angleses van insistir en la necessitat d'una dispensa papal per a eliminar tots els dubtes concernents a la legitimitat del casament. A causa de la impaciència de la mare de Caterina (Isabel la Catòlica), el papa va atorgar precipitadament la dispensa per mitjà d'una butlla.
D'aquesta manera, catorze mesos després de la mort del seu primer marit, Caterina es va trobar compromesa amb el germà, el príncep de Gal·les. Per a 1505, tanmateix, Enric VII havia perdut l'interès a mantenir l'aliança amb la monarquia hispànica, i el jove príncep de Gal·les va ser obligat a declarar que el compromís havia estat arranjat sense el seu consentiment.
Inici del regnat Enric VIII va ascendir al tron en 1509, després de la mort del seu pare. El pare de Caterina, Ferran el Catòlic, va organitzar el casament de sa filla amb el nou rei. Enric VIII es va casar amb Caterina d'Aragó nou setmanes abans que fos coronat a Greenwich, l'11 de juny de 1509, deixant de banda els consells del papa Juli II, i de William Warham, arquebisbe de Canterbury, pel que fa a la validesa d'aquesta unió.
Van ser coronats junts a l'abadia de Westminster el 24 de juny de 1509. El primer embaràs de la reina Caterina va acabar en un avortament el 1510. Després va infantar el seu fill, Enric, l'1 de gener de 1511, però la criatura només va viure fins al 22 de febrer d'aquest mateix any.
Just després de ser coronat, Enric VIII s'hagué d'enfrontar a les problemàtiques conseqüències dels impostos nobiliaris establerts per Richard Empson i Edmund Dudley, membres del gabinet del seu pare. Va fer detenir ambdós a la Torre de Londres, i posteriorment va ordenar decapitar-los. Aquesta va ser una de les moltes maneres en què es va començar a diferenciar dels principis d'Enric VII. L'altra diferència fou la inclinació bèl·lica d'Enric VIII, que contrastava amb les polítiques pacífiques que havia afavorit el seu predecessor.
Durant els dos anys posteriors a l'ascensió d'Enric VIII, el bisbe de Winchester, Richard Fox, al costat de William Warham, van controlar els assumptes d'estat. De 1511 en endavant, això no obstant, el poder reial va ser ostentat per Thomas Wolsey. El 1511 Enric es va unir a la Lliga Santa, formada per dirigents europeus oposats al rei Lluís XII de França. La lliga incloïa figures com el papa Juli II, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Maximilià I, i els monarques hispànics Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, amb qui Enric va signar així mateix el tractat de Westminster. Enric es va unir en persona a l'exèrcit, i va travessar el Canal de la Mànega cap a França, on va prendre part en escaramusses i batalles de la Lliga de Cambrai.
El 1514, els reis Ferran i Isabel van abandonar l'aliança, i les altres parts van fer la pau amb França. La consegüent irritació amb els regnes de Castella i Aragó va iniciar la discussió sobre un divorci amb la reina Caterina. No obstant aquest afer, amb l'ascensió el 1515 del rei Francesc I al tron de França, Anglaterra i França van augmentar l'antagonisme, i Enric es va reconciliar amb els reis de Castella i Aragó.
miniatura|Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. Primera esposa d'Enric VIII, aprox. 1502. El 1516 la reina Caterina va infantar a una nena, Maria, fet que renovava les esperances d'Enric d'aconseguir un hereu masculí, malgrat l'antecedent d'embarassos fallits de la seva esposa. Ferran II va morir el 1516, i fou succeït pel seu net Carles, nebot de la reina Caterina. L'octubre de 1518, Thomas Wolsey va dissenyar el Tractat de Londres amb el papat, amb la idea d'aconseguir un triomf per a la diplomàcia anglesa, situant al regne en el centre d'una nova aliança europea amb l'ostensible objectiu de repel·lir les invasions morisques als regnes de Castella i Aragó, tal com ho havia sol·licitat el papa.
El 1519 també va morir Maximilià, i Thomas Wolsey, que aleshores era cardenal de l'Església Catòlica, va proposar secretament Enric com a candidat per al llocEmperador del Sacre Imperi Romanogermànic, malgrat que públicament semblava donar suport al rei francès, Francesc I. Finalment, els prínceps electors van triar a Carles I. La rivalitat subsegüent entre França i els regnes de Castella i Aragó, va permetre a Enric actuar com a mitjancer. Així va començar a manejar l'equilibri del poder europeu.
Tant Francesc I com Carles I van intentar de gaudir del favor d'Enric VIII, Francesc en forma espectacular i enlluernadora, amb la trobada en el Camp del Drap d'or,Famosa conferència efectuada a França, entre Enric VIII i el rei Francesc I de França entre el 7 i el 24 de juny de 1520, amb la finalitat d'estrènyer els llaços entre els països. La frase anglesa "Field of the Cloth of Gold" es va usar per molt de temps com a sinònim de fastuositat i Carles I amb tota solemnitat en les trobades de Kent. Després de 1521, tanmateix, la influència anglesa sobre Europa va començar a minvar. Enric va entrar en una aliança amb Carles I a través del tractat de Bruges, i Francesc I de França va ser derrotat per l'exèrcit imperial de Carles I en la batalla de Pavia, al febrer de 1525. La confiança de l'emperador en Enric va disminuir al mateix ritme que el poder anglès sobre el continent. Enric VIII es va mostrar poc inclinat a ajudar-lo a conquerir la Flor de Lis, malgrat les garanties de Carles I. Això va acabar amb el Tractat de Westminster, el 1527.
L'interès d'Enric en els assumptes europeus es va estendre fins a l'atac contra la revolució alemanya de Martí Luter. El 1521 li va dedicar la seva "Defensa dels set sagraments", que li va valer el títol de "Defensor de la Fe".Defensor Fidei, distinció atorgada pel papa. Amb base a això, el va reconèixer amb el títol dinclitissimus.Inclitissimus, llat. el més il·lustre. Aquest honor el va mantenir encara després de trencar amb Roma i és encara usat per la monarquia britànica.
La qüestió reial miniatura|Maria Bolena, germana d'Anna. miniatura|Anna Bolena, segona dona d'Enric VIII. Executada per traïció i adulteri el 1536. La coronació d'Enric VIII va ser la primera pacífica que havia tingut Anglaterra en molts anys; no obstant això, encara havia de posar-se a prova la legitimitat de la dinastia Tudor.
El poble anglès semblava disconforme amb les regles de successió femenina, i Enric va sentir que només un hereu masculí podria assegurar el tron. Encara que la reina Caterina va quedar embarassada almenys set vegades (per última vegada el 1518), només un dels plançons, la princesa Maria, va sobreviure a la infància. Enric havia freqüentat concubines, incloent a Maria Bolena i a Elisabet Blount, amb qui havia tingut un fill il·legítim, Henry Fitzroy, primer duc de Richmond i Somerset. El 1526, quan va estar clar que la reina Caterina no podria tenir més nens, Enric va començar a perseguir a la germana de Maria Bolena, Anna. miniatura|Gravat de William Hogarth d'una escena de cort amb Ana Bolena, del fons d'art del MAE Encara que no hi ha dubte de la motivació principal d'Enric per a divorciar-se de Caterina, el seu desig de tenir un hereu masculí, es va encapritxar amb Anna, a pesar de la seva inexperiència infantil i el seu poc atractiu. El llarg intent del Rei per a acabar el seu matrimoni amb la reina Caterina, va ser anomenada "La qüestió reial"."The big matter of the King". El cardenal Thomas Wolsey i William Warham van començar secretament a investigar la validesa del casament. Òbviament, la reina Caterina havia atestat que el seu matrimoni amb Artur, Príncep de Gal·les, no havia estat consumat i, en conseqüència, no hi havia impediment per al subseqüent casament amb Enric. La investigació no va poder anar més enllà, i es va desestimar.