El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines. Amb tan pocs parlants, el culina es considera una llengua amenaçada. El culina és similar a la llengua dení, ja que fins i tot s'han considerat diferents dialectes de la mateixa llengua. Ambdues llengües tenen un ordre de paraules SOV, així com tres conjunts de consonants africades alveolars. Es creu que la presència dels fonemes *s reconstruïts en lloc de la fricativa *sh és indicativa de les llengües culina i dení enfront d'altres llengües de la família arawana.
Història i geografia El poble culina viu tradicionalment als estats d'Acre i Amazones al Brasil i a la regió d'Ucayali al Perú. A Acre i Ucayali, els pobles es troben al llarg dels rius Purus i Envira. A l'Amazones, els pobles es troben al voltant dels rius Juruá, Tarauacá i Jutaí.
Classificació El culina és membre de la família de les llengües arawanes. Segons Dienst (2014), forma un continu dialectal madihá amb el jamamadi i el dení. El terme madihá significa 'gent' en tots aquests idiomes.
Gramàtica L'ordre constituent bàsic és subjecte-objecte-verb. És predominantment un llenguatge marcador de nucli amb morfologia aglutinadora i certa fusió. El culina és un llenguatge de nucli final i conté molts més sufixos que prefixos.Hi ha dues classes de noms i dos gèneres i l'acord sobre els verbs transitius està determinat per diversos factors complexos, tant sintàctics com pragmàtics. En les oracions transitives, el verb concorda amb l'objecte en gènere i amb el subjecte en persona i número. En les frases intransitives, el verb coincideix amb el seu subjecte en persona, nombre i gènere.
Fonologia Consonants Labial Dental Alveolar Velar GlotalOclusivasonorabd̪sordapt̪kaspiradapʰt̪ʰkʰFricativahAfricadasonorad͡zsordat͡saspiradat͡sʰNasalmnRòticaɾAproximantβ~w Els sons consonàntics /pʰ, t̪, d͡z, t͡s, t͡sʰ, ɾ, β~w/ també es podrien pronunciar /ɸ~f, t͡ʃ, z~ɟ, s, sʰ~ʃ, l, v/.
Vocals Frontal Posterior Tancada i(u) Mitjana ɛ oObertaa Un so [a] també pot variar fins a un so [ɨ]. El so vocàlic [u] només apareix als diftongs.
Referències
Bibliografia Boyer, Cindy & Jim Boyer. 2000. Dictionario: (sic) Culina - Castellano. Unpublished Manuscript. Dienst, Stefan. 2014. A Grammar of Kulina. Berlin: Walter de Gruyter. Dienst, Stefan. 2009. "Stative Verbs in Kulina". ReVel Revista Virtual de Estudos de Lingaugem. Diesnt, Stefan. 2008a. "Portuguese Influence on Kulina". In Thomas Stolz, Dik Bakker & Rosa Salas Palomo (eds.) Aspects of language contact. New theoretical, methodological and empirical findings with special focus on Romancisation processes, 287-297. Berlin & New York: Mouton de Gruyter. Dienst, Stefan. 2008b. "Why Kulina doesn't have an antipassive". Amerindia 32: 27-36. Dienst, Stefan. 2005. "The innovation of s in Kulina and Deni". Anthropological Linguistics 52: 209-243. Monserrat, Ruth Maria Fonini & Abel O. Silva. 1986. Gramática da língua Kulina. Dialeto do Igarapé do Anjo. Acre: Conselho Indigenista Missionário. Silva, Abel O. & Ruth M. F. Monserrat.1984. Dicionário Kulina – Português e Português – Kulina. (Dialeto do Igarapé do Anjo). Acre: Conselho Indigenista Missionário. Tiss, Frank. 2004. Gramática da língua Madiha (Kulina). São Leopoldo: Oikos. Wright, Pamela Sue. 1991. La hipótesis del inacusativo y los verbos mádija (culina). Revista Latino-americana de Estudios Ethnolingüísticos 6: 49-62. Wright, Pamela Sue. Madija predicates. Working Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota 39: 93-140.
Categoria:Llengües arawanes Categoria:Llengües del Brasil Categoria:Llengües del Perú