La Passió de Cervera és una obra teatral que representa el Misteri pasqual, narrant la passió de Jesús, que té lloc anualment, pels volts de Setmana Santa, a la ciutat de Cervera (Segarra). Iniciada l'any 1477, és considerada la representació teatral més antiga d'Europa. El 1969 va ser declarada d'interès públic, i el 2012 Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra.
Inicialment era interpretada pels preveres de Cervera, dins de l'església de Santa Maria, fins al 1545, que el Concili de Trento prohibí les representacions a l'interior de les esglésies, i es passà a fer-ho a la plaça de la Sebolleria, o a la plaça del Blat, o del Mercadal, actual plaça Major. Al segle XIX sembla que es representà a nivell popular a la casa de la comanda, o convent de Sant Antoni, que al segle XX passà a ser el Teatre Principal. El 1936 es representà en la inauguració del Teatre del Casal Català, i es va reprendre, ja en castellà, després de la Guerra Civil espanyola. El 1966 es trasllada al Gran Teatre de la Passió.
L'espectacle Orígens miniatura|Fragment del text medieval original, conservat a l'Arxiu Comarcal de Cervera|esquerra Les primeres referències que trobem de les representacions de la Passió a Cervera es remunten a l'any 1477 en uns llibres d'àpoques comunes, conservats a l'Arxiu Comarcal de la Segarra, on també es custodien els manuscrits originals de la Passió de l'any 1534 escrits pels preveres Pere Ponç i Baltasar Sança, únics en català medieval. Les representacions van ser escrites i representades en català per fer més comprensible l'evangeli, que era recitat a les misses únicament en llatí. Al principi el text es va escriure per ser representat només el Divendres Sant, però es va ampliar amb més escenes amb l'objectiu d'omplir tota la Setmana Santa d'actes litúrgics, perquè els feligresos entenguessin millor el sofriment de Jesús i el significat de les celebracions.
Conjunt de representacions que se celebraven durant la Setmana Santa: Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams al matí) Concili contra Crist (Diumenge de Rams de tarda) Convit de Llàtzer (Dilluns Sant) La Passió (Divendres Sant al matí) Descens als inferns (Divendres Sant a la tarda) Penediments de Joan i Magdalena (Dissabte Sant) Davallament de la creu (Dissabte Sant)
Text Com s'ha anomenat anteriorment, el primer text de les representacions de la Passió de Cervera va ser "Misteri de Passió" escrit per Pere Ponç i Baltasar Sança l'any 1534 i que es va utilitzar durant més de tres segles. A partir del van començar les representacions de "La Santa Passió", escrita pel monjo de Montserrat fra Anton De Sant Jeroni, on l'espectacle es feia en un escenari davant la Plaça Major de Cervera.
El 1935 es va representar la Passió amb escenificacions de "Jesús de Natzaret" escrita per Àngel Guimerà, més tard, el 1936 es va representar "Estampes de la Passió" de Rossend Perelló. Acabada la Guerra Civil Espanyola es va afrontar el repte d'emprendre de nou les representacions de la Passió. Quan el 1939 es va decidir recuperar les representacions a l'associació de la Passió es va produir el dilema de quin text utilitzar. El text medieval es va rebutjar perquè contenia fragments totalment antiteatrals i es van descartar textos posteriors. Finalment es va acordar actualitzar la posada en escena, per aconseguir-ho es van deixar de banda els textos antics, però conservant el valor sentimental que els caracteritzava. Amb aquest objectiu va néixer "Cristo, Misterio de Pasión", escrit per dos poetes cerverins, Emili Rabell i Josep Maria Sarrate, que substituïa així l'escrit original de 1534. Una altra fita important a la història de la Passió va succeir l'any 1994 amb la reintroducció de la llengua catalana amb l'adaptació i traducció feta per Montse Pont.
L'any 1999 va néixer un nou espectacle totalment diferent i renovat adaptat a les necessitats del segle XXI. Per fer-ho es va crear un nou text col·laboratiu, fruit d'un treball conjunt dins del Patronat de la Passió. En aquest context l'associació de la Passió de Cervera va incorporar diferents aportacions de múltiples persones que coneixien la representació i que l'havien estudiat en diferents àmbits acadèmics. També es van actualitzar la dramatúrgia, l'escenografia i la música per dotar a les representacions d'una teatralització més moderna. El 7 de gener de 1999 es va estrenar l'obra "La Passió de Cervera", amb una bona acollida per part del públic, que va fer que el temps no suposés cap impediment per la continuïtat de la tradició.
Música La música la va compondre el mestre Jesús Maria Quintana, fill de Cervera. La música original que es pot escoltar durant l'espectacle, va ser gravada per l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, sota les ordres del mestre Alfons Reverter. L'adaptació per a orquestra simfònica va anar a càrrec del mestre cerverí Jordi Castellà, que la va recompondre i gravar en format CD amb la col·laboració de les corals "Ginesta" i "Nova Cervera".
La coral Lacetània, actualment participa en algunes representacions cantant en directe. Els cants de l'àngel també són interpretats en directe i a cappella per part d'actrius i col·laboradores de la Passió. miniatura|Escena del Diumenge de Rams i l'escenari ple amb més de 300 actors Escenografia La representació de la Passió de Cervera, s'escenifica en part amb decorats de paper o telons pintats, i part amb decorats corporis, destacant el Calvari, reproducció a escala del turó de les Forques de Cervera, on eren executats a l'edat mitjana els condemnats a mort per la Vegueria de Cervera. També s'utilitzen decorats de taller, com el pou de Jacob o la Casa Pilat, que es combinen amb decorat de paper.
Els telons pintats de la Passió de Cervera daten de l'any 1957. El taller d'escenografia Hermanos Salvador, de Josep i Joan Salvador va ser l'encarregat de l'elaboració d'aquests decorats de paper, molt populars durant la primera meitat del . El valor artístic dels mateixos és molt important, donat que representen un dels darrers reductes d'aquest corrent escenogràfic tan representatiu del nostre país. En els anys de postguerra, la posada en escena d'escenografies queda afectada per una economia minsa, i es nota en els materials fins aleshores utilitzats. Els clàssics telons pintats a la italiana generalment eren fets de teixit de cotó, però en aquesta època de racionament i estraperlo, s'hagueren de substituir el teixit per paper d'embalatge o kraft. Per tant, aquests elements constitueixen per si sols un element únic a preservar en l'àmbit cultural de l'època teatral catalana de meitats del .
En l'actualitat Les representacions de la Passió de Cervera es realitzen cada any els caps de setmana dels mesos de març i abril, també el Divendres Sant. Gràcies als tres escenaris dels quals disposa el Gran Teatre de la Passió de Cervera, l'acció no s'atura en cap moment, perquè sempre hi ha alguna escena en marxa durant tota la representació. Aquest dinamisme fa que l'espectador no desconnecti del que està passant sobre l'escenari. L'espectacle es divideix en 2 actes que tenen una durada aproximada de dues hores cadascun:
Primer Acte: Vida pública de Jesús des del seu baptisme fins a la seva entrada a la ciutat de Jerusalem.
Segon Acte: Explica els fets dels darrers dies de Jesús, des de l'últim sopar fins a la seva mort i posterior resurrecció, passant pel seu judici.
El text actual està inspirat en el text de 1534, conservat a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. Encara s'interpreten algunes de les escenes que apareixen als textos manuscrits com l'escena del somni de Clàudia o el sofriment de Maria. Una de les principals característiques de la Passió de Cervera és el pes que s'atorga als personatges femenins, fet que no es troba a cap altra Passió, i que atribueixen un caràcter diferenciador i únic. A part dels papers principals de Maria i Maria Magdalena, a Cervera, s'afegeixen el de Clàudia (dona de Pilat), Marta (germana de Llàtzer i Magdalena) i les servidores del temple.
Aquest paper rellevant dels personatges femenins el públic l'agraeix i el destaca com un valor molt positiu, que la Passió de Cervera vol mantenir i potenciar per contribuir al debat sobre la visió històrica de la dona en les tradicions populars.
A les últimes temporades l'espectacle ha aconseguit incorporar nous actors en el repartiment, que han ajudat a mantenir el nivell de l'espectacle. Un punt que ajuda a entendre que la Passió va més enllà de les fronteres comarcals és la participació de gent de tot Catalunya. Aquest fet intensifica la idea d'implicar a diferents parts del territori per fer de la Passió un espectacle creixent.
La col·laboració desinteressada de més de 300 persones és el que permet que l'espectacle continuï any rere any mantenint l'essència i la qualitat. Dins el grup de gent que fa possible l'espectacle participa tothom que vol, sense distinció de procedència social, religiosa, geogràfica o lingüística. En els últims anys a través del centre Espígol de Cervera s'han incorporat a la Passió un grup de persones amb discapacitat per fomentar la seva inclusió social i el seu desenvolupament a la seva autonomia, per això es fomenta també la seva participació interpretant diferents personatges. La Passió de Cervera té una voluntat totalment integradora i té un paper molt important en la seva implicació tan dins de la ciutat com en tot el territori català donant a conèixer la tasca integradora i de foment de la cohesió social mitjançant el coneixement i transmissió de diferents valors.
Cervera pot presumir de tenir un gran nombre d'associacions que conformen el teixit cultural de la ciutat i que a més col·laborem entre nosaltres en la realització de diferents activitats culturals. Aquestes col·laboracions permeten que les entitats es reto alimentin unes amb les altres i que es produeixi una relació de reciprocitat. Les associacions ajuden a mantenir la Passió i reben la nostra col·laboració en els seus actes i facilitem l'ús del teatre.
Entre les entitats col·laboradores podem destacar:
El grup de percussió els Bombollers, nascuts a Cervera l'any 1996 al Pub la Bombolla. A la Passió apareixen a l'escena del Carrer de l'Amargura juntament amb la comitiva que acompanya Jesús cap al Calvari tocant els tabals alertant al poble del succés que està apunt de passar dotant de tensió una escena que en si ja és emocionant.
El Casal de la Gent Gran que des de fa uns anys ajuden en la preparació i arranjaments del vestuari i una bona part dels usuaris també surten com a figurants a les representacions.
La Coral Lacetània formada per 32 veus, 9 de les quals sopranos, col·labora en algunes de les representacions de la Passió. Interpreten en directe el "Misericòrdia" en l'escena del Calvari una vegada mort Jesús, és un dels moments més emotius de tot l'espectacle.
L'Associació Espígol que ofereix serveis a persones amb necessitats especials principalment de la comarca de la Segarra col·laborant amb diferents entitats i administracions. Realitzen tota mena d'activitats ocupacionals que contribueixen a un millor desenvolupament personal. L'associació treballa en el programa d'integració en el teatre consistent en el fet que nens i adults amb necessitats especials participin en la Passió com a actors i actrius. Aquesta activitat els ajuda a fomentar la seva integració i normalització social del col·lectiu, compartint un objectiu comú amb altres companys.
Els Geganters de Cervera que s'involucren amb la campanya publicitària de la Passió promocionant l'espectacle a les sortides que realitzen i en alguna representació alguns dels seus grallers s'han encarregat d'ambientar l'escena del mercat.