miniatura|La batalla de Waterloo per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents. Habitualment les batalles tenen lloc durant les guerres o les campanyes militars i normalment es poden definir amb precisió en termes de l'espai, el temps i l'acció duta a terme.p.65, Dupuy Com que l'estratègia és considerada com una forma d'organització general s'associa sovint a les guerres o a les campanyes militars, en canvi la tàctica fa referència a accions concretes, això fa que estigui sovint lligada a les batalles. L'estrateg alemany Carl von Clausewitz manifestà que «l'ús de batalles per guanyar el final de la guerra» era l'essència de l'estratègia.p.77, Clausewitz
Característiques d'una batalla L'historiador militar britànic Sir John Keegan suggerí una definició ideal de batalla com «alguna cosa que succeeix entre dos exèrcits que duu a la desintegració moral i posteriorment física d'alguns d'ells».p.302, Keegan Aquesta definició permet incloure tota mena de batalles malgrat que l'origen i resultat siguin molt diferents.
L'objectiu d'una batalla és arribar a un resultat decisiu, que idealment és la victòria, però sovint l'estratègia i les circumstàncies tàctiques poden aconsellar una decisió de compromís. Es considera que una de les parts ha assolit la victòria quan el seu oponent s'ha rendit, s'ha dispersat, se l'ha forçat a retirar-se o ha deixat de ser militarment efectiu. Tot i així, una batalla pot finalitzar en una victòria pírrica que, en darrer terme, afavoreix a la part vençuda. Si en la batalla no s'arriba a cap resultat decisiu, el resultat és un punt mort. Un conflicte en què una de les parts no desitja arribar a obtenir una decisió en batalla sovint es converteix en insurgència.
Fins final la majoria de batalles eren de curta durada, habitualment d'unes poques hores i rarament de més d'un dia; la batalla de Gettysburg (1863) i la batalla de Leipzig (1813) foren excepcionals, ja que duraren tres dies. Aquest durada relativament curta era provocada per la dificultat del subministrament d'un exèrcit en campanya. Normalment la forma de perllongar una batalla era el setge. Des de final i especialment durant la I Guerra Mundial, amb l'aparició de la guerra de trinxeres, tornaren altre cop enfrontaments semblants al setge, on les batalles podien durar setmanes i mesos. En aquestes situacions els combats intensius eren breus i gairebé periòdics.
Les batalles poden ésser a petita escala, involucrant a un reduït nombre d'individus, o bé a gran escala, implicant així a grans exèrcits on milers d'homes lluiten alhora. L'espai que ocupa una batalla depèn de la capacitat ofensiva de les armes dels combatents. Fins a l'aparició de l'artilleria i, més endavant, de les aeronaus, l'espai on es desenvolupava una batalla no anava més lluny d'on arribava la vista. A més, la profunditat del camp de batalla també ha anat augmentant en la guerra moderna, amb unitats de protecció a la rereguarda (subministrament, artilleria, infermeria, etc.) que excedeixen en nombre a les tropes de combat avançades.
Generalment, les batalles són una multitud de combats individuals on l'individu només experimenta una petita part dels esdeveniments. Per al soldat d'infanteria, pot ser molt difícil distingir un combat com a part d'un assalt menor o com a part d'una ofensiva major, i és molt improbable que sigui capaç d'anticipar el curs de la batalla. Molt pocs soldats da la infantera britànica que varen estar presents en la batalla del Somme (iniciada l'1 de juliol de 1916), haurien anticipat que estarien lluitant en aquella batalla durant cinc mesos. A la inversa, algunes de les tropes d'infanteria que acabaven d'infligir una contundent derrota a l'exèrcit francès en la batalla de Waterloo, esperaven haver de tornar a lluitar l'endemà.
Espai de batalla Espai de batalla és un terme militar modern per a definir aquella estratègia unificada que integra i combina les forces armades amb el teatre militar d'operacions, incloent-hi tots els àmbits:terra, mar, aire, espai i informació. Això implica tenir en compte i comprendre tots aquells factors i condicions necessaris per obtenir la màxima força de combat, la màxima protecció o les màximes garanties d'èxit en l'execució d'una missió. Aquests factors impliquen el màxim coneixement possible de les forces aliades i enemigues, de les instal·lacions, del clima, del terreny i de l'espectre electromagnètic dins les zones on s'ha de desenvolupar l'acció.
Factors que influeixen en una batalla El desenvolupament d'una batalla i els seus resultats es veuen influïts per diversos factors. En termes generals, podem descriure els següents:
Moral. L'estat d'ànim i la qualitat de les tropes afecta sensiblement el resultat d'una batalla. En les guerres mèdiques, per exemple, un exèrcit reduït, però molt ben instruït i amb una gran moral, va vèncer a un enemic molt més nombrós en la Batalla de les Termòpiles. Tot i que la qualitat d'un exèrcit està determinada a més de l'estat d'ànim, per l'equipament i l'entrenament rebut, en alguns casos, unitats sense disciplina i mal equipades, però amb la moral molt alta, han aconseguit importants victòries, com és el cas de diverses batalles de la revolució francesa. Armament. La tipologia de les armes, la seva qualitat, l'estat de manteniment, la munició, afecten considerablement el resultat de la batalla. No n'hi ha prou amb un armament de qualitat, ha de ser, a més, adequat per l'entorn. Un exemple és la Guerra d'independència Escocesa en la qual, els anglesos, amb les seves armadures pesades van perdre enfront dels escocesos equipats d'una forma més senzilla. Disciplina. La disciplina de les tropes és un altre factor molt important. En la batalla d'Alèsia els romans venceren gràcies a la seva fèrria disciplina. Terreny. Les batalles també es poden decidir pel terreny on es desenvolupen per la qual cosa els contendents intenten treure'n el màxim profit. Es busquen accidents geogràfics que perjudiquin l'enemic o beneficiïn l'exèrcit propi. Per exemple, posicionar-se en un terreny elevat és un avantatge per a l'artilleria. Les característiques del terreny també afecten al camuflatge. Comandaments. L'alt comandament d'un exèrcit és factor decisius en la majoria dels enfrontaments. Els generals són responsables d'aprofitar el màxim els recursos i evitar caure en paranys i, a més, la seva habilitat dona confiança a la tropa i fa pujar la moral. Dos exemples són Juli Cèsar i Alexandre el Gran.
Tipus de Batalla miniatura|La batalla de Gettysburg, 1-3 de juliol del 1863, per Currier e Ives. Les batalles poden tenir lloc a terra, mar o aire. Mentre que les batalles navals són anteriors al , les batalles aèries només tenen un segle d'història sent la més emblemàtica la batalla d'Anglaterra el 1940. A partir de la Segona Guerra Mundial les batalles navals i terrestres s'han convertit en un suport aeri. Durant la caiguda de Berlín, aquesta fou brutalment enrocada sense que cap tropa terrestre o marítima hagués posat un peu en ella.
Hi ha diversos tipus de batalla: Una batalla de trobada és una batalla premeditada on ambdós contingents es troben al camps de batalla sense haver planificat cap tipus d'estratègia ofensiva o defensiva. Una batalla de desgast pretén infligir una major pèrdua de tropes a l'enemic que a les seves pròpies. Moltes batalles de la Primera Guerra Mundial foren d'aquest tipus com Verdun o Somme Una batalla de bretxa té com a objectiu principal destruir les defenses de l'enemic exposant els flancs, que queden en una posició més vulnerable i així poden ésser destruïts. Una batalla de circumval·lació - el Kesselschlacht de la Blitzkrieg alemanya- envolta l'enemic en una bossa. Els russos amb la seva superioritat numèrica utilitzaren molt aquesta tàctica. Una Batalla envoltant implica l'atac per un o dos flancs i un centre que aguanti les envestides de l'enemic. La batalla de Cannas n'és un gran exemple. Una batalla d'aniquilació és aquella on l'exèrcit derrotat és totalment destruït. Per exemple la batalla del Nil. Una batalla decisiva és la més important de totes perquè permet posar fi a les hostilitats com la batalla de Hastings o bé perquè determina un moment decisiu en aquella guerra com la batalla de Stalingrad.
Diferències en les batalles terrestres en la història Tropes Hi ha una diferència òbvia en la manera de lluitar en les batalles al llarg del temps. Les primeres batalles degueren ésser entre rivals totalment desorganitzats.Jorge Ariel Vigo (2005). Fuego y Maniobra: Breve Historia del Arte Táctico. Buenos Aires: Folglore Ediciones, p. 25. . Tanmateix, durant la batalla de Meguidó () coneguda com la primera batalla documentada amb una font fidedigna, ja es pot observar com la disciplina real es va imposant en ambdós exèrcits.Vigo, 2005: 26. Això va continuar durant tota l'edat antiga i l'edat mitjana.Vigo, 2005: 27. Tanmateix, durant les Guerres de l'Imperi Romà, els bàrbars van continuar usant exèrcits molt desorganitzats però amb una gran moral. esquerra|miniatura|Batalla medieval.
A partir del Segle de les Llums, els exèrcits van començar a lluitar en línies altament disciplinades, on cadascuna seguia les ordres dels seus oficials i lluitava com una unitat sola en lloc de com a individus aïllats. Cada exèrcit estava dividit en regiments, batallons, companyies i patrulles. Aquests exèrcits marxarien alineats i en divisions. Els Estats Units durant la Guerra d'Independència dels Estats Units també van utilitzar aquesta tàctica i a Europa, durant les Guerres Napoleòniques es van continuar usant línies disciplinades, fins i tot en la Guerra civil dels Estats Units. D'altra banda, els indígenes americans i africans,(en resum l'exèrcit d'aquelles regions on la industrialització no havia arribat) no lluitaven en línies, sinó que utilitzaven en el seu lloc mètodes de guerrilla. Fins aquest període la cavalleria va tenir una gran importància i a partir d'aquesta època amb l'aparició de nous fusells i rifles més precisos i fàcils de carregar la cavalleria anirà desapareixent. miniatura|Tropes nord-americanes a la Segona Guerra Mundial.
Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, es va imposar un nou estil denominat guerra de trinxeres. Després li va seguir la ràdio, per a la comunicació entre batallons i ja al final d'aquesta guerra, la guerra química també va emergir amb l'ús de gas verinós a causa del fet que era més dens que l'aire i penetrava en les trinxeres. En la Segona Guerra Mundial, l'ús de divisions més petites, pelotons i companyies, van cobrar molta més importància com cossos d'operacions precises i vitals. En lloc de la guerra de trinxeres tancada de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial una xarxa dinàmica de combats tenia lloc on grups petits es trobaven amb altres pelotons emperò els russos són recordats en aquella guerra pels seus devessalls des soldats quasi desarmats. Com a conseqüència, les brigades d'elit van passar a ésser unitats reconegudes i distingides.
Vehicles Els vehicles de guerra també s'han desenvolupat i han evolucionat ràpidament en l'últim segle, amb l'adveniment del tanc, que va poder reemplaçar els canons arcaics de l'època de la Il·lustració a més del fet que tenien una gran mobilitat. Des de llavors, l'artilleria ha anat reemplaçant gradualment a l'ús de tropes frontals. Actualment, les batalles modernes mantenen un estil semblant al que imperava durant la Segona Guerra Mundial, encara que s'han anat agregant els últims avanços tecnològics. El combat indirecte a través de l'ús d'avions i míssils ha substituït una gran part de les batalles amb tropes de les guerres, els únics xocs frontals de tropes es produeixen a les ciutats.
Diferències entre les batalles navals en la història