El 17 d'agost de 2017 es va produir un atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona, fent servir la tècnica de vehicle-ariet. En l'atemptat van morir 15 persones -13 d'elles al mateix moment de l'incident, a més d'una altra apunyalada a mans del perpetrador durant la seva fugida i una altra en un hospital, dies després de l'atac- i més de 100 van resultar ferides de diversa consideració. Hores després fou reivindicat per Estat Islàmic mitjançant l'agència de notícies Amaq.
Aquest atemptat forma part dels atemptats de Catalunya de 2017 juntament amb una explosió a Alcanar del dia abans i l'atemptat de Cambrils realitzat hores més tard. En el primer dues persones van morir i setze van resultar ferides després d'esfondrar-se una casa a Alcanar on posteriorment van trobar 106 bombones de butà. En el segon, produït la matinada del 18 d'agost, una dona va morir en mans d'un dels ocupants d'un vehicle que va saltar-se un control policial. En un tiroteig posterior van morir els cinc ocupants, els quals duien explosius falsos i anaven armats amb una destral i ganivets.
Inicialment es van detenir quatre persones, tres a Ripoll i una a Alcanar.
Context Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 els Estats Units d'Amèrica van iniciar la Guerra contra el terrorisme (War on terror, en anglès) que es materialitzaria amb la Guerra de l'Afganistan i la Invasió de l'Iraq de 2003. En resposta a aquestes accions hi van haver diferents atacs terroristes contra els estats participants de la coalició: l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i els atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005.
Des de 2007 diversos informes dels serveis d'intel·ligència van començar a identificar Catalunya com un destacat centre d'activitat al Mediterrani de grups extremistes islamistes. Algun d'aquests informes seria filtrat per Wikileaks el 2009, on es relacionava extremisme amb immigració.
miniatura|Agents de la Guàrdia Civil detenint dues persones a Arbúcies acusades de finançar Daeix el 2016.|esquerra
Amb l'esclat de la Guerra Civil siriana, vestigis islamistes de la insurgència iraquiana després de 2011 es van organitzar i l'any 2014 van proclamar l'Estat Islàmic (també anomenat Daeix); que organitzaria i fomentaria una nova onada d'atemptats a Europa, com els de Niça i Brussel·les el 2016 o Londres el 2017. Progressivament, a mesura que Daeix perdia territori, van canviar de tàctica i van començar a promoure atacs ràpids i sense preparació amb ganivets, explosius casolans o amb vehicles.
Durant aquesta onada d'atemptats perpetrats per terroristes d'Estat Islàmic altre cop els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van constatar que Catalunya era un punt prioritari en la lluita contra el terrorisme. Per això, l'any 2015, hi havia agents de la CIA desplegats pel territori, coordinats al consolat dels EUA de Barcelona, treballant principalment a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, considerats nuclis més actius. Alhora, l'any 2016, l'Estat Islàmic amenaçava la capital catalana ensenyant la Sagrada Família en un dels seus vídeos propagandístics.
Simultàniament, entre l'any 2012 i 2016, a Catalunya es van detenir un total de 62 persones en 31 operacions per presumpta vinculació amb el terrorisme fonamentalista islamista segons dades del Ministeri de l'Interior d'Espanya (una tercera part dels 186 detinguts per aquest motiu a l'estat espanyol). Amb la xifra més gran de detinguts, 50 en 22 operacions, a les comarques barcelonines. Tot i això, abans que es fundés Daeix, el fonamentalisme islamista ja tenia una presència important a Catalunya (amb un 33,3% dels sentenciats per terrorisme gihadista a Espanya).
Cronologia
Explosió a Alcanar
Un grup de 12 militants d'Estat Islàmic liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty va fer servir un en un xalet de la urbanització Montecarlo d'Alcanar, a la comarca del Montsià, com a centre d'operacions amb l'objectiu d'organitzar un atac massiu a Barcelona amb explosius. El seu pla inicial seria, segons informen fonts policials, omplir un camió amb explosius i bombones de butà i possiblement detonar-lo en algun lloc cèntric. L'atac s'hauria estat preparant durant setmanes. La nit del 16 d'agost de 2017 es va produir un accident que provocà una forta explosió que va causar la mort de dues persones, Youssef Aallaa i Abdelbaki Es Satty, i ferides de diversa consideració a una desena més d'individus, un d'ells Mohamed Houli Chemlal que posteriorment es va identificar com a membre de la cèl·lula terrorista.
Inicialment els mitjans de comunicació i d'emergències van atribuir l'explosió a un accident fortuït amb gas butà. Un dia després, mentre els operaris i els cossos de seguretat estaven netejant la runa, es va produir una segona detonació. En el primer episodi va morir un home, un segon va quedar ferit greu, i sis més van patir ferides lleus; mentre que en el segon, sis membres dels Mossos d'Esquadra, dos Bombers de la Generalitat de Catalunya i un operari de retroexcavadora van haver de ser atesos amb ferides de diversa consideració.
Davant d'aquests fets, els presumptes terroristes haurien ideat un segon atac, de dimensions menors, al centre de Barcelona. Per tal de perpetrar-ho, haurien intentat llogar un camió, però com que no tenien els permisos necessaris, finalment haurien llogat dues furgonetes Fiat Talento blanques a Telefurgo, una empresa de lloguer de vehicles ubicada a Santa Perpètua de la Mogoda.
Atac a la Rambla El dijous 17 d'agost, a les 16:50h, una de les furgonetes de lloguer va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona. Segons testimonis oculars, el conductor va anar fent esses al llarg d'uns 550 metres per tal d'atropellar més gent. El furgó va aturar-se a l'altura de mitja Rambla, just a sobre del Mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró. Seguidament, el conductor va sortir de la furgoneta. Inicialment es va difondre que possiblement el conductor anava armat i estava atrinxerat en un bar del centre, però hores després els mossos van desmentir-ho. El 21 d'agost al matí els Mossos d'Esquadra confirmarien que el conductor hauria fugit travessant el Mercat de la Boqueria.
Al cap de pocs minuts es va desplegar un fort dispositiu policial, anomenat «Operació Gàbia», i els diversos canals d'emergències oficials van demanar a la ciutadania no sortir al carrer per la zona i als vianants que es protegissin als portals i locals propers. També van posar en marxa el dispositiu antiterrorista Cronos. Aquests dispositius de control antiterrorista van causar un col·lapse de trànsit a la ciutat comtal que es va allargar fins a altes hores de la nit, ja que es verificava un per un qualsevol vehicle que intentés sortir de la ciutat.
Les estacions de Renfe de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia es van tancar i els trens no hi efectuaven parades. També es van tancar diverses estacions de metro, com la d'Universitat, Plaça Catalunya, Paral·lel, Drassanes i Passeig de Gràcia, i les línies de bus que travessen la zona. També es van tallar la Ronda de Dalt i la Ronda del Litoral, i es van realitzar controls a les principals sortides de la ciutat. Es van obrir punts de recollida de sang als principals Hospitals de Catalunya. Els taxis es van oferir a transportar persones fora de la zona centre i TMB va anunciar que no cobraria per l'ús del transport públic en la zona.
Poc abans de les 19.00 els Mossos d'Esquadra van confirmar que es tractava d'un atac terrorista. La segona furgoneta es va trobar a Vic, davant d'un Burger King que hi ha a la carretera que va direcció Manlleu. Segons les càmeres de seguretat del local, la furgoneta estava aparcada allà com a mínim des de dimecres.
Tant l'alcaldessa Ada Colau com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van cancel·lar les seves vacances per gestionar l'incident des de la capital catalana. Poc després de les 19h es va organitzar un gabinet de crisi a la conselleria d'interior amb la presència de Puigdemont, Colau, Millo i responsables dels diversos cossos de seguretat.
En una compareixença el conseller d'interior Joaquim Forn va confirmar que el nombre de víctimes s'elevava a 13 i el de ferits a més d'un centenar. Un cop es va confirmar que es tractava d'un acte terrorista el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va viatjar a Barcelona, on es va reunir pels volts de mitjanit amb Enric Millo, el Ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, la Vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i representants de la Guàrdia Civil a la delegació del govern a Barcelona. Posteriorment faria una declaració institucional, a quarts d'una de la matinada.
Josep Lluís Trapero, major dels mossos, va comparèixer poc abans de les 11 del vespre i va relacionar per primera vegada els fets amb l'explosió d'Alcanar de la nit anterior. Es va presentar la hipòtesi que possiblement s'estigués preparant un atemptat amb bombones de butà i que algun tipus d'error va produir una explosió fortuïta.
A quarts de nou del vespre diversos mitjans van informar que la policia estava buscant dues persones relacionades amb l'atac i que s'havia detingut a una tercera persona.
Un cotxe se salta un control policial A les 19:45 un Ford Focus blanc es va saltar un control policial a la part alta de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, davant de l'edifici del RACC. El conductor va envestir dos agents dels mossos, que van disparar fins a 10 trets al vehicle, però aquest va aconseguir fugir. El cotxe va aturar-se pocs kilòmetres més endavant, a Sant Just Desvern, davant mateix de l'edifici Walden. El conductor, en aquell moment no identificat, va abandonar el vehicle i va fugir.
Quan la policia va arribar al cotxe, hi va trobar un home mort al seient del darrere, víctima d'un apunyalament. Un cop identificat, es va informar que es tractava del propietari del vehicle, un home de 34 anys veí de Vilafranca del Penedès. Per bé que inicialment es va mantenir la prudència respecte a la vinculació d'aquests fets amb l'atemptat de Barcelona, quatre dies després els Mossos d'Esquadra informaren que ambdós fets estaven relacionats. La víctima estava estacionant el seu vehicle a l'aparcament de la Zona Universitària quan el va abordar Younes Aboyaaqoub qui, dins el seu procés de fugida, el va apunyalar i deixar mort dins el seu vehicle amb el qual va iniciar la fugida fora de Barcelona.
Atemptat a Cambrils
miniatura|Passeig Marítim de Cambrils, lloc dels fets Passada la mitjanit, el 18 d'agost del 2017, els Mossos d'Esquadra van informar que hi havia un dispositiu policial en marxa a Cambrils i que la població havia de romandre a casa seva i evitar la difusió de rumors, que podrien interferir amb la intervenció. A les 1:30 de la nit, un Audi A3 negre va irrompre a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils i va envestir un cotxe Patrulla dels Mossos. Poc després el cotxe va bolcar davant del Club Nàutic, ubicat a pocs metres del control. Del cotxe van baixar cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulaven explosius. Van intentar agredir la patrulla de mossos i atacar algun vianant. Després d'un tiroteig, un sol agent dels Mossos d'Esquadra va aconseguir reduir quatre dels terroristes. El cinquè atacant va fugir per l'avinguda de la Diputació (Passeig Marítim) i va ser abatut un centenar de metres després per un altre agent.Bonilla, Laura, Els terroristes de Cambrils buscaven morir. Diari Ara, 20 d'agost de 2017, pàgina 8
Víctimes + Morts per nacionalitat Nacionalitat Morts Alemanya 1 Austràlia 1 Bèlgica 1 Canadà 1 Espanya5 Estats Units1 Itàlia3 Portugal 2 Total* 15