va ser un periodista i actiu militant socialista espanyol, que va desenvolupar bona part de la seva labor entre Astúries i Madrid. Entre 1931 i 1937 va ser director del diari socialista asturià Avance que va jugar un important paper en el procés que va conduir a la Revolució d'Astúries. Va lluitar al costat del bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola i el 1939 va ser detingut, condemnat a mort per un tribunal militar i executat.Homenaje a Javier Bueno y Juan Antonio Cabezas por la Asociación de la prensa de Oviedo.Juan Antonio Cabezas y Javier Bueno, la noble odisea de los vencidos. Fueron reivindicados en la Universidad de Oviedo, lne.es (La Nueva España).Álvaro Fleites Marcos: Prensa y Guerra Civil en Asturias. De las elecciones del Frente Popular a la caída de Gijón (1936-1937). Editorial Azucel. Avilés, 2008. Folleto exposición: Catorce meses de Guerra Civil en Asturias. Consejería de Cultura, Comunicación Social y Turismo, Dirección General de Promoción Cultural y Política Lingüística. Principado de Asturias. Gijón, 2006. 110 pp. Depósito legal: AS. 1213-2006.
Biografia Fill de l'actriu Soledad Bueno i el periodista José Nakens, Bé era home de formació autodidacta que es guanyava la vida com a venedor de periòdics i, ocasionalment, escrivia en alguns diaris i setmanaris. Va arribar a ser cap de redacció dels periòdics editats a Madrid La Voz, Crisol i Luz. El 1931 va publicar a Madrid un fullet titulat El Estado socialista. Nueva interpretación del comunismo (Madrid: Ediciones Morata, 205 páginas) en el qual va afirmar que l'arribada del socialisme revolucionari era imminent si s'aconseguia la unitat de la classe obrera "per sobre de líders i exègetes". Rafael Salazar Alonso, ministre de la Governació al govern del Partit Republicà Radical presidi per Ricardo Samper, va dir d'ell:
Establert a Astúries, va ingressar en la UGT, encara que va manifestar sempre un cert esperit llibertari dins de la línia marxista, molt antiestalinista i antiburocràtic. L'1 de juliol de 1933 va assumir la direcció del periòdic Avance a Gijón, i li va donar un espectacular gir, fins a convertir-lo en el periòdic de més tirada de la regió i en el de referència de la classe obrera asturiana. Va obrir les seves pàgines als treballadors que acudien a la redacció a explicar els seus problemes i va muntar una xarxa informativa a tota Astúries, amb corresponsals i col·laboradors espontanis. El seu impuls va ser fonamental per a l'espectacular creixement del periòdic, sumant més i més lectors. Va contribuir a la seva expansió el model de diari que va desenvolupar: recollint el sentir i les històries de molts asturians de diferents punts de la llavors província, va aconseguir captar l'atenció i interès d'un gran nombre de lectors que se sentien reconeguts en aquells sofriments, lluites, experiències i anhels. A més, es va convertir en el mitjà fonamental perquè en les localitats aïllades es tingués notícies de la resta d'Astúries. Segons l'historiador David Ruiz:
El tiratge de Avance rondava els 23.500 exemplars diaris, una xifra inusitada per a un diari obrerista d'àmbit regional. Les seves virulentes crítiques a l'acció governamental li van implicar no pocs problemes legals: només en el primer semestre de 1934 va sofrir 32 segrests de l'edició i dues considerables multes. Els tallers van ser presos per la Guàrdia d'Assalt i registrats per la Guàrdia Civil, Javier Bueno va ser empresonat en tres ocasions, els venedors de carrer del periòdic van ser perseguits i multats... Arran d'aquests fets, es van organitzar diverses campanyes de solidaritat, entre les quals cal destacar una llista d'adhesió, amb l'objecte de fer front a les multes, que va arribar a recaptar la considerable xifra de 6.050 pessetes.Taibo II, Paco Ignacio (1980) Historia General de Asturias. Tomo VII. Gijón: Silverio Cañada. La multa més quantiosa (15.000 pessetes) li va ser imposada al nombre del 26 de juny de 1934 en titular la informació sobre la sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals contra la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel parlament català: "Si Catalunya s'aixeca, no s'aixecarà sola". A més la circulació del periòdic va ser prohibida a les casernes, la qual cosa va ser contestada per un article publicat en el diari, que va portar amb si, de nou, l'empresonament del seu director, condemnat a dos mesos i mig de presó. El cas va tenir repercussió a nivell nacional. El líder socialista Indalecio Prieto li va escriure en una carta: "S'atreu vostè els raigs pirotècnics dels nostres enemics".
Els seus articles, i ocasionalment els seus discursos en mítings polítics socialistes, van impulsar decisivament a la Aliança Obrera i van contribuir a crear el clima que va propiciar la Revolució d'Astúries d'octubre de 1934.
Revolució de 1934 Poc abans de la revolució de 1934, Avance s'havia convertit en el periòdic de major tiratge a Astúries i va ser clau en la mateixa. Bueno va ser detingut en dues ocasions després dels successos de 1934 per ser el director del diari. Va ser processat, acusat d'inducció i "excitació" a la rebel·lió, condemnat a reclusió perpètua i multat amb 70 milions de pessetes de l'època, la mateixa quantitat que Alfons XIII va treure del país en autoexiliar-se el 1931. En sentir la sentència del tribunal militar, va preguntar càustic: "Al comptat o a terminis?". Es van desoir les acusacions de diverses tortures que va patir en els tribunals militars, a conseqüència de les quals va quedar coix.Cf. Andrés Trapiello, Las armas y las letras. Literatura y Guerra Civil (1936-1939), Madrid: Austral, 2012, 3.ª ed. p. 521. El govern de la CEDA i els periòdics proclius a aquesta van publicar un fullet amb una fotografia de Bueno detingut (reproduït en els diaris), on es podia llegir:
Més tard i encara a la presó escriurà la seva versió:Article a Octubre , de la Joventuts Socialistes d'Espanya, publicat al març de 1935.
El relat continua, declarant que ja no el veurà el metge de la presó, sinó un altre pres, el doctor Robles Soldevilla, el guareix diàriament. El 20 de desembre, després de més de tres mesos, se li dona l'alta. Les preocupacions sobre la seva sort de l'Associació de la Premsa de Madrid, van provocar nous maltractaments en el que Bueno anomena, "nafres oportunament aparegudes", i que es van guarir després d'altres dos mesos. En la primera ocasió que té de presentar denúncia, ho fa davant el Jutjat Militar número 1 de Madrid. Va romandre a la presó fins a 1936, quan amb la victòria del Front Popular a les eleccions d'aquell any es va dictar una amnistia.
Guerra Civil i mort Va tornar a dirigir Avance, però amb el cop d'estat del 18 de juliol que va conduir a la Guerra Civil i que a Oviedo es va manifestar amb la revolta del general Aranda, Bueno es va unir a les milícies per defensar a la República enfront dels revoltats. Va combatre diversos mesos a Astúries fins que va ser ferit. El 1937, ja recuperat, va reprendre la seva labor com a director d' Avance. Amb la caiguda d'Astúries en mans dels exèrcits revoltats, va fugir a França per tornar a Madrid, on va dirigir el setmanari socialista d'orientació largocaballerista Claridad. Al març de 1939, amb la caiguda de Madrid al final de la guerra, va ser detingut i tancat a la presó de Porlier, on també es trobava el seu amic i periodista asturià, Juan Antonio Cabezas Canteli. Va ser condemnat a mort en judici sumaríssim (va tenir deu minuts per defensar-se després de renunciar el seu advocat). Mentre esperava l'execució de la sentència, va fer classe de Gramàtica als reclusos. Va ser executat amb garrot vil a la fi de setembre de 1939. En el seu últim dia, segons compte Cabezas, va passar el dia parlant i discutint en llatí amb el capellà de la presó, meravellat del seu estoïcisme i cultura, així com del seu gran respecte cap a les creences que no compartia. Casat dos cops, després de la seva mort la seva primera esposa (Concepción Ramírez de Verger, amb la qual no estava legalment casat) i els seus vuit fills van ser expulsats de la seva casa com a represàlia; el mateix va ocórrer amb la seva segona esposa, Mariana Brasero Potenciano i el fill que tenien en comú, Germán Luis Bueno Brasero, que després d'haver estat en diversos camps de concentració a França, torna a Espanya.
Referències
Enllaços externs Fotografia de Javier Bueno amb el tors nu mostrant els "foruncles"
Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Morts per la repressió franquista Categoria:Morts a Madrid Categoria:Nascuts el 1891