Ciclop

miniatura|Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-CatalàLa didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1 (en ) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués «ull circular». La construcció ciclòpia va rebre aquest nom en honor seu.

Els tres primers ciclops Al principi dels temps hi havia tres ciclops: Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp). Urà els va fer fora del cel i els va encadenar al Tàrtar. Cronos els va alliberar, però més tard el mateix Cronos els va tornar a encadenar. Finalment, van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que només aconseguiria guanyar Cronos i els titans si alliberava a tots els presoners del Tàrtar. Com a mostra de gratitud, els ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posidó i el casc que feia invisible a Hades. Com a divinitats que eren, els ciclops eren immortals; això no obstant, Apol·lo els va matar en venjança perquè Zeus havia mort Asclepi.

Els Quirogàstors Quirogàstors significa 'els que viuen del treball de les seves mans'. Eren aquests uns éssers també considerats ciclops, encara que no se sap amb seguretat quina relació tenien amb els anteriors (si és que en tenien alguna). Vivien a Sicília i es dedicaven a forjar tota classe d'objectes com a ajudants d'Hefest. Entre les seves obres més destacades, hi figuren: el vel de ferro que no deixava veure la llum del Sol als Titans, les muralles de Tirint, les muralles d'Argos... Segons l'obra, reben també els noms de Gasteroquirs o Gastroquirs, Enquirogàstors o Engastroquirs.

miniatura|Ulisses i el ciclop Polifem (John Flaxman, 1810)

Polifem

Segons el Cant Novè de l'Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que només tenia un ull, el ciclop Polifem, fill de Posidó. El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: «Ningú». Aprofitant que dormia, Ulisses, el deixà cec amb una estaca. A continuació Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué «Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!» Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.

Els escriptors del mite Les primeres versions literàries de què tenim constància sobre els ciclops són les ja esmentades d'Hesíode i d'Homer (s. VIII-VII aC). Sembla que aquests escriptors van inspirar les versions posteriors. Encara en l'antiguitat Cal·límac de Cirene (s. III aC), va escriure un himne en què els ciclops eren ajudants d'Hefest el déu forjador. Segons aquest poema els ciclops haurien construït les fortificacions de Tirint i de Micenes al Peloponnès. Els sorolls procedents dels volcans serien causats pels seus treballs. El poeta llatí Virgili (s. I aC) dona una versió semblant a les anteriors.

Eurípides (s.V aC), en la seva obra teatral Alcestis, apareix un ciclop que és matat per Apol·lo en venjança per la mort d'Asclepi. Com a càstig, Apol·lo és obligat a servir durant un any al rei Admet de Feres. Algunes versions posteriors del mite diuen que després que Apol·lo matés el ciclop, el seu esperit es va quedar vagant per l'Etna, per això aquest volcà se’l sent gemegar de tant en tant.

Teòcrit de Siracusa (s. III aC) va escriure dos poemes sobre Polifem i Galatea.

Segons la Teogonia d'Hesíode, Urà (el Cel) es va unir amb Gea (la Terra) i va tenir divuit fills. Primer van venir els dotze Titans, després van venir els tres Cíclops d'un sol ull:

Després dels Cíclops, Gaia va donar a llum tres germans monstruosos més, els Hecatonquirs, o Gegants de Cent Mans. Urà odiava els seus fills monstruosos, i tan bon punt naixia cadascun, els empresonava sota terra, en algun lloc de les profunditats de Gaia. Finalment, el fill d'Urà, el tità Cronos, va castrar Urà, convertint-se en el nou governant del cosmos, però no va alliberar els seus germans, els ciclops i els hecatonquires, del seu empresonament al Tàrtar.

Per aquest fracàs, Gaia va predir que Cronos finalment seria enderrocat per un dels seus fills, tal com havia enderrocat el seu propi pare. Per evitar això, a mesura que naixien els seus fills, Cronos se'ls empassava sencers; com a déus, no els mataven, sinó que els empresonava dins del seu ventre. La seva dona, Rea, va demanar consell a la seva mare per evitar perdre tots els seus fills d'aquesta manera, i Gaia li va aconsellar que donés a Cronos una pedra embolicada amb bolquers. D'aquesta manera, Zeus es va estalviar el destí dels seus germans grans i va ser amagat per la seva mare. Quan va ser gran, Zeus va obligar el seu pare a vomitar els seus germans, que es van rebel·lar contra els Titans. Zeus va alliberar els Cíclops i els Hecatonquires, que es van convertir en els seus aliats. Mentre els Gegants de Cent Mans lluitaven al costat de Zeus i els seus germans, els Cíclops van donar a Zeus la seva gran arma, el llampec, amb l'ajuda del qual finalment va poder enderrocar els Titans, establint-se com el governant del cosmos.

Homer miniatura| Fresc d'Odisseu i els Cíclops a la tomba d'Orc, Tarquínia, segle IV aC miniatura| Polifem, cec, busca venjança contra Odisseu: pintura de Guido Reni als Museus Capitolins. Al llibre 9 de l’Odissea, Odisseu descriu als seus amfitrions, els feacis, la seva trobada amb el ciclop Polifem. Després d'haver abandonat la terra dels lotòfags, Odisseu diu: «Des d'allà vam navegar, amb el cor afligit, i vam arribar a la terra dels ciclops». Homer ja havia descrit (Llibre 6) els ciclops com «homes arrogants que saquejaven [els seus veïns, els feacis] contínuament», expulsant els feacis de casa seva. Al llibre IX, Homer fa una descripció més detallada dels ciclops com:

Segons Homer, els ciclops no tenen vaixells, ni constructors navals, ni altres artesans, i no saben res d'agricultura. No tenen cap respecte per Zeus ni pels altres déus, ja que els ciclops es consideren molt millors que ells.

Homer diu que Polifem, fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis, és el més gran de tots els ciclops. Homer descriu Polifem com un pastor que:

Tot i que Homer no diu explícitament que Polifem té un ull únic, perquè el relat de la seva ceguesa tingui sentit, ha de ser-ho. Si Homer pretenia que es supposés que els altres ciclops (com sol passar) eren com Polifem, aleshores també serien fills bornis de Posidó; tanmateix, Homer no diu res explícit ni sobre la descendència ni sobre l'aparença dels altres ciclops.

Eurípides Els ciclops hesiòdics: fabricants dels llamps de Zeus, els ciclops homèrics: germans de Polifem, i els constructors de murs ciclòpis, tots figuren a les obres del dramaturg Eurípides del segle V aC. A la seva obra Alcestis, on se'ns explica que els ciclops que van forjar els llamps de Zeus van ser assassinats per Apol·lo. El pròleg d'aquella obra fa que Apol·lo expliqui:

L'obra satírica El ciclop d'Eurípides explica la història de la trobada d'Odisseu amb el ciclop Polifem, coneguda com a obra famosa de l'Odissea d'Homer. Té lloc a l'illa de Sicília, a prop del volcà Etna, on, segons l'obra, «Els fills bornis de Posidó, els ciclops assassins d'homes, habiten a les seves coves remotes». Eurípides descriu la terra on viuen els germans de Polifem com a terra sense murs ni muralles, i un lloc on no hi viuen homes. Els ciclops no tenen governants ni govern, són solitaris: ningú és súbdit de ningú. No cultiven cap mena de cultiu, sinó que només viuen de llet, formatge i carn d'ovella. No tenen vi, «per això la terra on habiten no coneix la dansa». No mostren cap respecte pel valor grec important de Xenia (amistat d'hoste). Quan Odisseu pregunta si són pietosos i hospitalaris amb els estranys (φιλόξενοι δὲ χὤσιοι περὶ ξένους), li responen: «la més deliciosa, sostenen, és la carn dels estranys... tothom qui ha vingut aquí ha estat massacrat».

Diverses de les obres d'Eurípides també fan referència als constructors de murs ciclòpis. Eurípides anomena les seves muralles altes fins al cel ('οὐράνια'), descriu els fonaments ciclòpis de Micenes com a ajustats amb plomada vermella i martell de paleta, i anomena Micenes Oh, llar de foc construïda pels ciclops. Anomena Argos la ciutat construïda pels ciclops, es refereix als temples que van construir els ciclops i descriu la fortalesa de Perseu com obra de mans ciclòpies.

Cal·límac Per al poeta del segle III aC Cal·límac, els ciclops hesiòdics Brontes, Esteropes i Arges esdevenen ajudants a la farga del déu ferrer Hefest. Cal·límac fa que els ciclops facin l'arc, les fletxes i el buirac d'Àrtemis, igual que (aparentment) havien fet els d'Apol·lo. Cal·límac situa els ciclops a l'illa de Lipari, la més gran de les illes Eòlies al mar Tirrè, davant la costa nord de Sicília, on Àrtemis els troba a les encluses d'Hefest fent un abeurador per a cavalls per a Posidó:

I Artemis pregunta:

Virgili El poeta romà Virgili del segle I aC sembla combinar els ciclops d'Hesíode amb els d'Homer, fent-los viure junts a la mateixa part de Sicília. A la seva epopeia llatina Eneida, Virgili fa que l'heroi Enees segueixi les passes d'Odisseu, l'heroi de l’Odissea d'Homer. Apropant-se a Sicília i al volcà Etna, al llibre 3 de l’Eneida, Enees aconsegueix sobreviure a la perillosa Caribdis, i a la posta de sol arriba a la terra dels ciclops, mentre a prop trona l'Etna. Els ciclops es descriuen com «en forma i mida com Polifem... cent altres ciclops monstruosos [que] habiten al llarg d'aquestes costes corbes i vaguen per les altes muntanyes». Després d'escapar per poc de Polifem, Enees explica com, responent al poderós rugit del Cíclop:

Més tard, al llibre 8 del mateix poema, Virgili fa que els ciclops hesiòdics Brontes i Esteropes, juntament amb un tercer ciclop que anomena Piràcmon, treballin en una extensa xarxa de cavernes que s'estén des del volcà Etna fins a les illes Eòlies. Com a ajudants del déu ferrer Vulcà, forgen diversos objectes per als déus: llamps per a Júpiter, un carro per a Mart i armadura per a Minerva.

Apol·lodor El mitògraf Apol·lodor dóna un relat dels ciclops hesiòdics similar al d'Hesíode, però amb algunes diferències i detalls addicionals. Segons Apol·lodor, els ciclops van néixer després dels Cent-màns, però abans dels Titans (a diferència d'Hesíode, que fa que els Titans siguin els més grans i els Cent-màns els més joves).

Com en el relat d'Hesíode, Rea va salvar Zeus de ser engolit per Cronos, i Zeus finalment va poder alliberar els seus germans, i junts van lliurar la guerra contra els Titans. Segons Apol·lodor, en el desè any d'aquella guerra, Zeus va saber de Gaia que guanyaria la victòria si tenia els Centmàns i els Cíclops com a aliats. Així doncs, Zeus va matar el seu guardià Campe (un detall que no es troba a Hesíode) i els va alliberar, i a més de donar a Zeus el seu llampec (com a Hesíode), els ciclops també van donar a Posidó el seu trident, i a Hades un casc (presumiblement el mateix casc d'invisibilitat que Atena va prendre prestat a la Ilíada), i amb aquestes armes els déus van vèncer els Titans.

Apol·lodor també esmenta una tomba de Geraest, el Cíclop a Atenes sobre la qual, en temps del rei Egeu, els atenesos van sacrificar les filles de Jacint.

Una explicació lògica