El malur alablanc (Malurus leucopterus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Maluridae. Viu a les zones àrides del centre d'Austràlia, des de l'interior de Queensland i Austràlia Meridional fins a Austràlia Occidental.
Com altres malúrids, aquesta espècie presenta un marcat dimorfisme sexual i un o més mascles d'un grup social tenen un plomatge de colors brillants durant la temporada de cria. La femella és de color marró sorra amb plomes de la cua de color blau clar; és més petita que el mascle, que, en plomatge reproductiu, té un cos blau brillant, bec negre i ales blanques. Els mascles més joves sexualment madurs són gairebé indistingibles de les femelles i sovint són els mascles reproductors. A la primavera i l'estiu, un grup de malúrids d'ales blanques té un mascle més gran de colors brillants acompanyat d'ocells petits i discrets de color marró, molts dels quals també són mascles. Es reconeixen tres subespècies. A part de la subespècie continental, una es troba a l'illa de Dirk Hartog i una altra a l'illa de Barrow, davant la costa d'Austràlia Occidental. Els mascles d'aquestes illes tenen un plomatge reproductiu negre en lloc de blau.
El malur alablanc s'alimenta principalment insectes, complementant-ho amb petits fruits i brots de fulla. Es troba en brugueres i matolls àrids, on els arbustos baixos proporcionen cobertura. Com altres malúrids, és una espècie reproductora cooperativa, i petits grups d'ocells mantenen i defensen el territori durant tot l'any. Els grups consten d'una parella socialment monògama amb diversos ocells ajudants que ajuden a criar les cries. Aquests ajudants són descendents que han assolit la maduresa sexual, però romanen amb el grup familiar durant un any o més després deixar el niu. Tot i que encara no s'ha confirmat genèticament, el malur alablanc pot ser promiscu i ajudar a criar les cries d'altres parelles. Com a part d'una exhibició de festeig, el malur mascle arrenca pètals de les flors i els mostra a les femelles.
Descripció esquerra|miniatura|180x180px|Mascle (ssp. leuconotus) en plomatge nupcial parcial, presa de Coolmunda, Queensland. Amb una longitud d'11 a 13,5 centímetres, el malur alablanc és una de les dues espècies més petites de Malurus. Els mascles solen pesar entre 7,2 i 10,9 grams, mentre que les femelles pesen entre 6,8 i 11 grams. Amb una mitjana de 8,5 mm en els mascles i 8,4 mm en les femelles, el bec és relativament llarg, estret i punxegut, i més ample a la base. Més ample que profund, el bec té una forma similar al d'altres ocells que s'alimenten buscant o recollint insectes de l'entorn. És més fi i punxegut en aquesta espècie que en altres malúrids.
Els adults completament madurs presenten dimorfisme sexual, i el mascle és més gros i de color diferent de la femella. La femella adulta és de color marró sorra amb la cua de color blau molt clar i el bec rosat beix. El mascle amb plomatge nupcial té el bec negre, les ales i les espatlles blanques i el cos completament blau cobalt o negre (segons la subespècie). Aquestes plomes blanques molt visibles destaquen especialment en les exhibicions de vol i terrestres durant la temporada de cria. El mascle amb plomatge d'eclipsi s'assembla a la femella, tot i que es pot distingir pel bec més fosc. Tots dos sexes tenen la cua llarga, prima i diferent que la manté en angle ascendent respecte al cos. Amb una mida d'uns 6,25 centímetres, les plomes de la cua tenen una franja blanca, que desapareix amb el desgast.
Els pollets i els joves tenen plomatge marró i el bec rosat-marró i la cua més curta que els adults. Els mascles joves desenvolupen les plomes de cua en color blau i el bec més fosc a finals d'estiu o a la tardor (després d'una temporada de cria de primavera o estiu), mentre que les femelles joves desenvolupen la cua de color blau clar. A la primavera següent, tots els mascles són fèrtils i han desenvolupat protuberàncies cloacals, que emmagatzemen esperma. En canvi, durant la temporada de cria, les femelles fèrtils desenvolupen taques edematoses de cria, que són zones nues a la panxa. Els mascles que entren en el segon o tercer any poden desenvolupar un plomatge blau i blanc amb taques durant la temporada de cria. Al quart any, els mascles han assumit el plomatge nupcial, on les escapulars, les cobertores de les ales secundàries i les plomes de vol secundàries són blanques, mentre que la resta del cos són de color blau cobalt brillant. Tots els mascles sexualment madurs muden dues vegades l'any, una vegada abans de la temporada de cria a l'hivern o a la primavera, i de nou després a la tardor; rarament, un mascle pot mudar directament del plomatge nupcial a nupcial. El plomatge blau dels mascles reproductors, en particular les cobertores auriculars, és molt iridescent a causa de la superfície aplanada i retorçada de les bàrbules. El plomatge blau també reflecteix fortament la llum ultraviolada, i per tant pot ser encara més prominent en altres malúrids, la visió del color de les quals s'estén a aquesta part de l'espectre.
Vocalitzacions El 1980, Tideman va caracteritzar cinc patrons diferents de cants entre Malurus leucopterus leuconotus; aquests van ser reconeguts per Pruett i Jones entre la subespècie insular M. l. edouardi. El reclam principal és un reel fet per ambdós sexes per tal d'establir territori i unificar el grup. És una cançó llarga de "notes ascendents i descendents" que primer comença amb 3-5 notes de xip. Tot i que sembla feble en so, el reel arriba molt per sobre dels arbustos raquítics. Sovint s'utilitza un crit aspre de trit per establir contacte (especialment entre les mares i les seves cries) i per donar l'alarma; es caracteritza per una sèrie de crits "forts i bruscos" que varien en freqüència i intensitat. Els adults usaran un peep agut que es pot fer de manera intermitent amb rells com a crit de contacte amb ocells que són més distants. Els pollets, els pollastres i les femelles al voltant del niu usaran pips aguts: crits suaus, aguts i curts. Quan els usa una femella madura, es barregen amb crits aspres. Els pollets també poden fer sorolls de "gorgoteig" quan s'alimenten. Els ajudants i alimentadors subordinats també poden fer aquest so.
Distribució i hàbitat El malur alablanc està ben adaptat als ambients secs, i el M.l. leuconotus es troba en ambients àrids i semiàrids entre les latituds 19 i 32oS a Austràlia continental. Ocupa la costa occidental d'Austràlia des de Port Hedland fins al sud de Perth, i s'estén cap a l'est fins al mont Isa a Queensland, i al llarg de les parts occidentals de la Gran Serralada Divisòria a través del centre de Queensland i el centre-oest de Nova Gal·les del Sud, fins a la cantonada nord-oest de Victòria i la península d'Eyre i a través la plana de Nullarbor. Conviu habitualment amb altres espècies de malúrids, inclòs el malur de Lambert (M. lamberti assimilis). El malur alablanc sovint habita en landes o matolls sense arbres dominats per Atriplex i petits arbustos del gènere Maireana, o herbes com la Triodia i la Zygochloa, així com en zones de planes inundables amb vegetació de Muehlenbeckia florulenta.
M. l. leucopterus es troba en hàbitats similars però a l'illa Dirk Hartog i M. l. edouardi fa el mateix a l'illa de Barrow. El malur alablanc és substituït al nord de l'àrea de distribució a Austràlia continental pel malur dorsi-rogenc (M. melanocephalus).
Comportament i ecologia La forma habitual de desplaçar-se és saltant, amb els dos peus deixant el terra i aterrant simultàniament. Tanmateix, els ocells poden emprar tàctiques de distracció fugint corrents per a escapar de depredadors, habitualment rosegadors. L'equilibri l'aconsegueix ajudant-se de la cua que és proporcionalment grossa i que normalment es manté dreta i rarament quieta. Les ales curtes i arrodonides proporcionen una bona sustentació inicial i són útils per a vols curts, tot i que no per a vols de certa distància.
El malur alablanc viu en grups socials complexos. Els clans consten de 2 a 4 ocells, normalment un mascle marró o parcialment blau i una femella reproductora. Els ajudants de niu són ocells criats en anys anteriors que romanen amb el grup familiar després de deixar el niu i ajuden a tenir cura de les cries; poden ser mascles que han conservat el plomatge marró o femelles. Els ocells d'un grup descansen costat a costat en una coberta densa i s'empolainen mútuament. Diversos subgrups viuen dins d'un territori i formen un clan, que està presidit per un mascle blau (o negre) que assumeix el plomatge reproductor. Mentre que el mascle blau és dominant sobre la resta dels mascles marrons i parcialment blaus del clan, només fa el niu amb una femella i només contribueix a la cria de les pròpies cries. No és clar si engendra cries en algun dels altres nius del territori.
Cada clan té una àrea específica de terra on tots els membres contribueixen a buscar aliment i defensar. Sovint, la mida del territori, normalment de 4 a 6 hectàrees, es correlaciona amb l'abundància de pluja i recursos en una regió; on els insectes i els recursos són abundants, el territori és menys extens. A més, els territoris d'alimentació són més grans durant els mesos d'hivern, quan aquestes ocells passen gran part del temps buscant aliment amb tot el clan. El malur alablanc ocupa territoris molt més grans que altres espècies de malúrids.
En aquesta espècie s'ha observat l'exhibició de batre les ales es produeix en diverses situacions: femelles que responen, i presumiblement accedeixen, a les exhibicions de festeig dels mascles, juvenils que demanen menjar, ajudants per a ocells més grans, i mascles immadurs per a més grans. El malur abaixa el cap i la cua, estén i tremola les ales i manté el bec obert però en silenci.
Tant el malur alablanc adult mascle com femella poden utilitzar tàctiques de distracció per distreure els depredadors dels nius amb ocells pollets. Abaixa el cap, el coll i la cua alhora que estén les ales i esponja les plomes mentre corre ràpidament i emet un crit d'alarma continu.
Festeig i cria El malur alablanc presenta una de les incidències més altes d'aparellament fora de la parella, i molts pollets són criades per mascles que no són el pare natural. Tanmateix, els rituals d'aparellament entre els malur alablanc encara no són del tot clars. S'ha vist mascles amb plomatge blau fora del seu territori i, en alguns casos, portant pètals roses o morats, que, entre altres espècies, anuncien el mascle a les femelles veïnes. En canvi, els mascles amb plomatge negre de les illes Barrow i Dirk Hartog sovint porten pètals blaus. Tot i que portar pètals fora dels territoris del clan suggereix fermament que s'està produint un aparellament amb altres femelles, cal una anàlisi genètica més detallada.
Durant una altra ritual d'aparellament, el mascle s'inclina profundament cap endavant mirant la femella, arribant a terra amb el bec i estenent i aplanant el plomatge en un pla gairebé horitzontal durant un màxim de 20 segons. En aquesta postura, el plomatge blanc forma una banda blanca cridanera a través del plomatge més fosc.