miniatura|Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes. També s'hi acostuma a incloure la producció forestal, encara que es faci l'aprofitament dels arbres silvestres. Però en un sentit estricte, el terme agricultura només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia, tot i que sovint hi ha una explotació mixta d'animals i plantes. A partir del , els coneixements científics interdisciplinaris que comporta l'agricultura s'agrupen en l'agronomia.
A escala mundial, la majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, però aquesta activitat només representa un 4% del producte interior brut del món.
La superfície mundial de terres cultivades l'any 2000 era de 1.500 milions d'hectàrees, que equival a l'11% de la terra emergida del món.Elvira Martinez Chacón (dir) Economia mundial, Ariel 2002 miniatura|Molí per a treure aigua, al Pla de Sant Jordi (Mallorca), actualment en desús miniatura|Cases de conreu, i molins per a treure aigua per regar miniatura|Màquina de conrear enmig d'un camp
Agricultura i medi ambient L'agricultura té un gran impacte en el medi ambient. En els últims anys, alguns aspectes de l'agricultura intensiva a escala industrial han estat cada vegada més polèmics. La creixent influència de les grans companyies productores de llavors i productes químics i les processadores de menjar preocupen cada vegada més tant els agricultors com el públic en general. L'efecte desastrós sobre l'entorn de l'agricultura intensiva ha causat que vastes àrees anteriorment fèrtils hagin deixat de ser-ho per complet, com va passar en temps remots a l'Orient Mitjà, abans la terra de conreu més fèrtil del món i ara un desert.
Alguns problemes actuals miniatura|Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'estat de Washington, Estats Units
Contaminació per nitrogen, fòsfor i magnesi en rius, llacs i aigües subterrànies. Erosió del terreny: és el desgast i fragmentació dels materials que constitueixen la superfície terrestre. Exhauriment de minerals del sòl. Salinització del sòl en zones seques.
Molts d'aquests problemes van esgotant i desertitzant el sòl, obligant a abandonar uns terrenys per a llaurar altres de nous que, al seu torn, s'esgoten, creant un cercle viciós que va destruint l'entorn. N'és un exemple clar la progressiva desforestació de la selva amazònica.
Sistemes agrícoles Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar d'agricultura intensiva en mà d'obra, i capitalització. Avantatges L'agricultura intensiva ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle, assegurant al mateix temps una font estable d'aliments, alhora que augmenta la població mundial i decreix la superfície necessària.
Els increments en la producció, conjuntament amb la mecanització agrària, han contribuït a la reducció de la població agrària, permetent que, a mesura que quedaven lliures de les tasques del camp, poguessin incorporar-se al sector industrial.
Incrementa la renda dels agricultors. En aquests moments, l'àrea metropolitana necessita molt l'agricultura intensiva. Aquesta és molt important, ja que permet una producció més accelerada dels aliments en poc d'espai i amb els mateixos beneficis nutricionals de l'agricultura tradicional, amb majors resultats en productivitat i grandària, per la qual cosa això beneficia l'alimentació de la població.
Desavantatges La intensificació de l'agricultura es produeix sovint a costa de les consideracions ambientals, cosa que explica el rebuig per part d'agricultors i consumidors. El dany en l'ambient i la cadena alimentària es produeixen de diverses formes:
Eliminació de tanques vives per a augmentar la mida de les explotacions i augmentar la productivitat per escala. Això destrueix l'hàbitat de diverses espècies i afavoreix l'erosió. Solen ser monocultius monovarietals, per la qual cosa hi ha pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es veuen més afectats per les plagues o inclemències del temps. L'ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores), així com altres poblacions d'ocells i mamífers. El cost de l'agricultura intensiva és elevat, de manera que no tots els agricultors la poden adoptar i s'amplien les divisions socials. Això és especialment visible en països en desenvolupament, en què a més el finançament per part de diversos organismes és escàs.
Agricultura extensiva
L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola, però també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres cereals en llocs com Austràlia (conca del Murray-Darling).
Agricultura ecològica
L'agricultura ecològica, o els seus sinònims orgànica o biològica, és un sistema per a cultivar una explotació agrícola autònoma basat en la utilització òptima dels recursos naturals, sense emprar productes químics de síntesi, o organismes genèticament modificats (OGMs) (ni per adobar ni per a combatre les plagues), aconseguint d'aquesta manera obtenir aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i equilibrada.
Els principals objectius de l'agricultura ecològica són: treballar amb els ecosistemes de manera integrada, mantenir i millorar la fertilitat dels sòls; produir aliments lliures de residus químics; utilitzar el nombre més gran de recursos renovables i locals; mantenir la diversitat genètica del sistema i del seu entorn, evitar la contaminació com a resulta de les tècniques agràries; permetre que els agricultors facin el seu treball de manera saludable.
Agricultura biodinàmica
L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura desenvolupat el 1924 com a aplicació dels principis de l'antroposofia de Rudolf Steiner. El terme biodinàmic prové del grec bios ('vida') i dynamis ('energia') i significa que aquest mètode treballa d'acord amb les energies -no en el sentit físic de la paraula, sinó el místic- que crearien i mantindrien la vida, buscant una relació que se suposa correcta entre l'ésser humà i la Terra.
Permacultura
La permacultura és un terme genèric per a l'aplicació d'ètiques i principis de disseny universals en planificació, desenvolupament, manteniment, organització i la preservació d'hàbitat apte per a sostenir la vida en el futur. La permacultura també és una xarxa i un moviment internacional de practicants, dissenyadors i organitzacions, la gran majoria dels quals s'han desenvolupat i sostingut sense suport de corporacions, institucions o governs. Els eixos centrals de la permacultura són la producció d'aliments, abast d'energia, el disseny del paisatge i l'organització d'infraestructures socials. També integra energies renovables i la implementació de cicles de materials en el sentit d'un ús sostenible dels recursos a nivell ecològic, econòmic i social.
L'agricultura i el canvi climàtic El canvi climàtic, potencialment, pot afectar l'agricultura pels canvis en la temperatura i en el règim d'humitat. L'agricultura pot, a la vegada, veure's mitigada o empitjorada per l'escalfament global. Part de l'increment del CO₂ en l'atmosfera prové de la descomposició de la matèria orgànica en el sòl, i gran part del metà emès cap a l'atmosfera es deu a la descomposició de la matèria orgànica en sòls humits com els camps d'arròs.Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Soil Organic Matter pp.353-385 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ. A més, els sòls humits o anaeròbics també perden nitrogen pel procés de desnitrificació, deixant anar el gas amb efecte d'hivernacle monòxid de nitrogen, NO.Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Nitrogen and Sulfur Economy of Soils pp.386-421 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ. Els canvis en el maneig de les terres i ramats poden reduir l'emissió d'aquests gasos d'efecte d'hivernacle i els sòls passar a ser emmagatzemadors del CO₂ de l'atmosfera.
Maquinària, equips i eines agrícoles
Maquinària agrícola miniatura|Tractor Les maquinàries són elements que s'utilitzen per a dirigir l'acció de forces de treball a base d'energia, per la seva part en el camp agrícola, els mecanismes de motor que es fan servir en aquestes tasques alleugereixen la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilitzades en les tasques del camp s'esmenten: Tractor: és una màquina agrícola molt útil, amb rodes o cadenes dissenyades per moure's amb facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realitzar grans tasques agrícoles, fins i tot en terrenys entollats. Té dos pedals de fre i està condicionat per llaurar arrossegant. Hi ha dos tipus de tractors: el d'eruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplaçar-se fins i tot per carreteres; té major velocitat que el d'eruga. Motocultor o la motoaixada: és una màquina agrícola d'un sol eix i s'opera per manillar, té mitjana potència i força de motor dirigides per a tasques hortícoles i d'ornament; pot treballar en terrenys forts, però s'utilitza preferentment en construcció de jardins. Recol·lectora: o segadora, és una màquina agrícola de motor potent, té una pinta talladora per a segar les plantes madures de cereals i un llarg rasclet que va davant de la màquina i gira sobre un eix horitzontal.
Equips agrícoles miniatura|Arada de conrear Els equips agrícoles són un grup d'aparells dissenyats per obrir solcs a la terra, esmicolar, fumigar i fertilitzar la terra.
Arada: és un equip agrícola dissenyat per obrir solcs a la terra, està compost per una fulla, reixa, llit i timó, les quals serveixen per a tallar i anivellar la terra, sostenir les peces de l'arada, fixar el tir i servir d'empunyadura. Hi ha diversos tipus d'arades, però els més coneguts són: Arada de discs, formada per discos còncaus per obrir solcs profunds. Conreadora, per a remoure la capa superior del sòl. Arada de subsòl, per a remoure la terra a profunditat. Fumigadora: és un equip agrícola dissenyat per aplicar plaguicides; està composta per un dipòsit de líquid, bomba de pressió, tapa, boca, tanc i vàlvula de pressió, corretges, mànega, clau i el broquet per on surt el líquid per fumigar, sigui insecticida, fungicida o herbicida. La fumigadora manual es col·loca a l'esquena del ruixador, i aquest porta a la boca i al nas una protecció especial per a evitar que les fortes olors emeses per la substància que expulsa la fumigadora li facin mal. Sembradora de sembra directa: és un equip per a posar les llavors sobre el llit de sembra, sense conreu previ. Adobadora: és un equip agrícola dissenyat per distribuir adobs, està composta per tres parts principals: la tremuja o dipòsit de l'adob, el tub de caiguda del fertilitzant i el distribuïdor del fertilitzant. Embaladora: és un equip agrícola dissenyat per empaquetar o embalar la palla dels cereals o altres plantes herbàcies farratgeres en bales (també anomenades alpaques).
Eines agrícoles Les eines agrícoles, també anomenades eines de conreu o eines agrícoles, són estris o instruments utilitzats en l'agricultura amb una o dues mans. Són necessàries per a dur a terme tasques com llaurar, cavar, preparar i condicionar la terra; moure, carregar i transportar materials; sembrar i plantar, regar, adobar, netejar i mantenir; podar, segar, collir i recollir; batre, garbellar, seleccionar, dessecar i moldre, entre d'altres. No s'han de confondre amb la maquinària agrícola, normalment de gran complexitat tècnica.