miniatura|250x250px|Situació de la Catalunya del Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part més septentrional de Catalunya, de llengua i cultura catalanes i separada, a profit del Regne de França, de la resta del Principat de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Alfons Miàs va usar per primer cop el terme Catalunya del Nord a la dècada de 1930, i Llorenç Planes va popularitzar l'expressió Catalunya Nord a El petit llibre de Catalunya Nord. Tots dos autors eren nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint a la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), que s'engloba dins de la regió d'Occitània (Occitanie), que es coneix informalment en francès com a Pays catalan.Pays Catalan
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declarà el català com a llengua del territori, sense donar-li un caràcter d'oficialitat que no permet l'actual ordenació de l'Estat Francès, i reconegué l'ús de la denominació Catalunya del Nord com a equivalent de Pyrénées-Orientales en llengua catalana.
Amb una població de 457.238 habitants (2013),INSEE cens oficial 2008: població total sense comptes dobles (pdf) representa el 0,6% de la població total francesa, el 6,1% de Catalunya i el 3,2% de la població total dels territoris de parla catalana.
Geografia
miniatura|esquerra|El Canigó fotografiat des de la carretera que porta a l'aeroport de Perpinyà (a Ribesaltes) La Catalunya del Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'estén per la plana del Rosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb el mar Mediterrani. Els rius Tet, Tec i Aglí travessen la Catalunya del Nord d'oest a est paral·lelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó, al sud (2.785 m), hi destaquen per la seva gran alçada.
El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolços, en què les nevades són molt rares a la plana. Els estius són sovint molt càlids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occitània, que regularment assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, igualment anomenat marinada, per la seva part, és el que porta la pluja.
Organització territorial miniatura|Rètol d'entrada a la Catalunya del Nord, al coll dels Belitres.A la Catalunya del Nord hi ha 6 comarques històriques, que no es corresponen amb l'actual divisió administrativa del departament.
Comarques
La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué en la seva obra Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. A lAtlas de Catalunya Nord de Joan Becat del 1977, s'hi pot veure la inclusió de l'occitana Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març del 1790, en mapes més recents.(Nov. 2007, JP Gensane Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà)
esquerra|Comarques de la Catalunya del Nord. D'aquesta manera, la tradició acadèmica organitza les 228 comunes de la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
El Rosselló (92 comunes), amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, l'Albera, incloent-hi la costa de la Marenda, la Plana del Rosselló, el Riberal del Tet, i la Salanca.
El Vallespir (21 comunes), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.
El Conflent (53 comunes), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altiplà de Sornià.
miniatura|
El Capcir (7 comunes), amb Formiguera com a cap.
LAlta Cerdanya (27 comunes), amb Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a Espanya.
La Fenolleda o el Fenolledès, també anomenat Fenolheda o Fenolhedés en occità (28 comunes), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; d'expressió occitana i que inclou les subcomarques de les Corberes (dividides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres. Encara que la comarca és tradicionalment de parla occitana, s'inclou dins del concepte de Catalunya Nord.
En el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord (2007) de la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans,Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord s'eleva a la categoria de comarca els Aspres, considerada tradicionalment una subcomarca, situats al sud-oest del Rosselló. A més, canvia diverses comunes del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya i una del Capcir al Conflent; també un dels Aspres (la Bastida, sovint adscrita al Conflent).
Divisió cantonal La divisió administrativa actual correspon al model francès. Des de la Revolució que la Catalunya del Nord està continguda en el departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), creat el 4 de març del 1790.
Aquest departament està dividit des del punt de vista de governació en tres districtes: Perpinyà, Ceret i Prada. Perpinyà és la seu de la prefectura dels Pirineus Orientals, i Ceret i Prada són seu d'una sotsprefectura. Quant a les eleccions departamentals, està dividit en cantons, que han tingut diverses distribucions al llarg de la història, des del moment de la seva creació, ran de la Revolució francesa, fins a l'actualitat: el darrer model es va instaurar arran d'un decretDecret n. 2014 -262 de 26 de febrer del 2014 sobre la delimitació dels cantons al departament dels Pirineus Orientals . del 2014, que implanta 17 cantons:
miniatura|750px|centre|Mapa dels cantons de la Catalunya del Nord
1. Els Aspres (Tuïr) 2. El Canigó (Els Banys d'Arles) 3. La Costa Sorrosa (Canet de Rosselló) 4. La Costa Salanquesa (Sant Llorenç de la Salanca) 5. La Costa vermella (Argelers de la Marenda) 6. Perpinyà 1 7. Perpinyà 2. Inclou Bonpàs, Santa Maria la Mar i Vilallonga de la Salanca 8. Perpinyà 3. Inclou Cabestany 9. Perpinyà 4 10. Perpinyà 5. Inclou Cànoes 11. Perpinyà 6. Inclou Toluges 12. La Plana d'Illiberis (Elna) 13. Els Pirineus catalans (Prada) 14. El Riberal (Sant Esteve del Monestir) 15. La Vall de l'Aglí (Ribesaltes) 16. La Vall de la Tet (El Soler) 17. Vallespir - Alberes (Ceret)
Entitats supramunicipals A la Catalunya del Nord, hi ha les següents entitats supramunicipals:
Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània Mancomunitat municipal de les Alberes Mancomunitat municipal dels Aspres Mancomunitat municipal del Ribesaltès-Aglí-Manadell Mancomunitat municipal del Vallespir Mancomunitat municipal del Rosselló Sud Mancomunitat municipal del Rosselló Conflent Mancomunitat municipal de la Costa Vermella Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir Mancomunitat municipal del sector d'Il·liberis Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrània Mancomunitat municipal de l'Aglí Fenolleda Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent Mancomunitat municipal de Vinçà-Canigó Mancomunitat municipal de Canigó-Vall del Cadí
També hi ha alguna comuna que no forma part de cap agrupació supramunicipal.
Les comarques i subcomarques, i els comuns de la Catalunya del Nord miniatura|900px|centre|Mapa de les comarques i subcomarques, i comunes de la Catalunya del Nord
Història
miniatura|Partició de Catalunya el 1659 Abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:
Bressol del casal de Barcelona La nissaga de comtes i reis del casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent. Des del Tractat de Baiona de 1462 fins al Tractat de Barcelona de 1493,Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. , plana 39. França ocupà el territori.
Petició de separació del Principat de Catalunya Cap a 1627, als comtats del Rosselló i la Cerdanya apareixen algunes veus que demanen la separació del Principat de Catalunya, argumentant l'existència d'un fort espoli fiscal i de motius històrics per a la divisió d'aquests territoris. Entre altres, Lluís Baldó, ambaixador de Perpinyà, reivindica que els comtats han de poder exercir la seva sobirania al marge de Catalunya. El Principat de Catalunya s'hi va negar, apel·lant a la legalitat creada en el marc de les constitucions catalanes.
Tractat dels Pirineus miniatura|Escena retratada per Laumosnier, que representa la signatura del tractat dels Pirineus amb Lluís XIV de França i Felip el gran a l'illa dels Faisans el 1659 miniatura|Decret de Prohibició Oficial de la Llengua Catalana a la Catalunya del Nord A conseqüència de la signatura pel rei de Les Espanyes del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.
Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, fins a la darreria del . També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.
A la Cerdanya, fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.
A partir dels anys vuitanta, en commemoració del tractat, cada any té lloc a Perpinyà la Diada de la Catalunya Nord.
Creació del departament miniatura|L'actual departament dels Pirineus Orientals sobre els antics límits dels comtats del Rosselló i la Cerdanya El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789. Dues dates permeten comprendre millor la història del departament: 1258: el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la corona francesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rosselló, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa. 1659: la frontera política actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist més amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administració francesa, amb l'excepció de la vila de Llívia.
Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regió utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbonès). Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans del sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.
Al els Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, polític i savi nascut a Estagell.