La comarca del Carxe () és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià. Comprén una part dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, i toca els municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Té una extensió d'uns 300 km² i una població de 677 habitants. La majoria de la població es reparteix entre els nuclis de població següents: la Torre del Rico, la Canyada del Trigo, el Raspai i la Canyada de l'Alenya.
El seu nom prové de la serra del Carxe, una serra de fins a 1.371 metres d'altitud, una porció de la qual forma part del parc regional amb el mateix nom.Llei 2/2003, de 28 de març, per la que es declara la Serra del Carxe com a Parc Regional. Decret núm. 69/2002, de 22 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra del Carxe.
El Carxe no és originàriament una zona de parla catalana. No obstant això, el català va arribar-hi durant el segle XIX gràcies a una migració de parlants valencians de comarques properes. Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys cinquanta del se'n coneix l'existència com a zona catalanoparlant. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha impartit cursos en diversos municipis de la comarca.
Geografia El Carxe té una extensió d'uns 300 km² que es reparteixen entre els municipis murcians de Iecla i Jumella a la comarca de l'Altiplà i Favanella a la comarca de l'Oriental, tocant als municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Està fitat al sud per la serra de Quives i la de la Pila i al nord per la serra del Serral, la de les Panses i la del Carxe. Aquesta última, que dona nom a la comarca, en té el punt més alt, de 1.371 metres.miniatura|center|900px|Vista panoràmica de la pedania del Raspai i de la comarca del Carxe des de l'ermita de Santa Catalina del Pinós (Vinalopó Mitjà)
Història El 1244 es va delimitar per primer cop la frontera entre la Corona d'Aragó i la de Castella en aquesta zona al Tractat d'Almirra, que deixava les comarques del Vinalopó sota domini castellà. El 1266, Jaume I va conquerir el Regne de Múrcia per sufocar la revolta sarraïna contra el vassallatge a Castella. Malgrat retornar la sobirania del Regne a Castella, respectant el Tractat d'Almirra, es repoblà la zona amb catalans, valencians i aragonesos. Aquesta població no té a veure amb el poblament valencià actual del Carxe. El 1296, Jaume II va ocupar el Regne de Múrcia fins al 1304 que se signà la Sentència Arbitral de Torrellas. Allà, Jaume II renunciava al Regne de Múrcia a canvi d'incorporar-ne la zona nord, i va deixar fixat així el límit actual entre el País Valencià i la Regió de Múrcia. A Múrcia es deixà de parlar valencià al , a Cartagena al i a Oriola al .
Després de l'expulsió morisca al , gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i, en la dècada del 1878 al 1887, foren donades en emfiteusi per a la seua explotació agrícola. Això provocà una forta immigració de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que és l'origen del valencià actual del Carxe. Algunes fonts endarrereixen considerablement la data d'inici de l'arribada d'immigrants valencians, ja que segons una informant de la Canyada de l'Alenya, la seva mare, nascuda el 1877, era besneta dels primers pobladors arribats de Novelda.
Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo i els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Les viles i llogarets que hi fundaren no han tingut mai independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedanies del Collado dels Gabriels i la Canyada de l'Alenya.
Demografia Les poblacions situades entre la serra del Carxe i la rambla de la Raixa estan cohesionades al voltant de la Canyada de Trigo, on tenen el servei mèdic i l'escola. Tot el Carxe té una relació propera amb el poble valencià del Pinós, que es troba entre sis i set quilòmetres de distància. Els ajuntaments de què depenen les diferents poblacions —Favanella, Iecla i Jumella— es troben entre 25 i 30 quilòmetres de distància del Carxe.
La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants. Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment en les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que hi continuen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes —a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós.
miniatura|Mapa dels masos i nuclis de població del Carxe. La llegenda de la numeració és a la taula.
Els masos i nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe són els següents:
NomMunicipiNúmero al mapaCasa del Xarco de la PenyaJumellaCasa DiesJumellaCases del ConillJumellaCases dels FlaresFavanellael Carxe o el RaspaiIeclael Collado dels GabrielsFavanellaels CàpitosJumellaels EscandellsJumellaEsperit SantJumellal'AlberquillaJumellala Canyada de l'Alenya o els MartinesFavanellala Canyada de TrigoJumellala SarsaJumellala Torre del RicoJumellales Coves de Penya RojaJumellaAllà DarrereIecla1Allà EnfrontIecla2BuenavistaIecla3CarabinaJumella4Casa de BondiaJumella5Casa de CanyissaresIecla6Casa de CominaJumella7Casa de FerrerJumella8Casa de JiménezJumella9Casa de l'ArsenalJumella10Casa de l'EspadaFavanella11Casa de l'OlmoJumella12Casa de la CarrascaJumella13Casa de la MolinetaJumella14Casa de la RevoltaIecla15Casa de la Tia JosefaFavanella16Casa de la TosquillaJumella17Casa de la VeredaJumella18Casa dels PlaterosJumellaCasa de les MaritxuelesFavanella19Casa de les PansesIecla20Casa de les PulguesJumella21Casa de PalauFavanella22Casa de Pepe MartínJumella23Casa de PutxeJumella24Casa de ValdésIecla25Casa del FondonetFavanella26Casa del MestreIecla27Casa del MetgeJumella28Casa del MossénIecla29Casa del PiFavanella30Casa del RacóIecla31Casa del SoldatJumella32Casa del Tio VerdúFavanella33Casa dels AmbrósiosIecla34Casa dels ÀngelsJumella35Casa dels CarrionsJumella36Casa dels EzequielsJumella37Casa dels TinajonsJumella38Casa dels TomasonsJumella39Casa dels XiriquinsJumella40Casa GasquesJumella41Casa NuevaJumella42Casa PovedaJumella43Casa VellaFavanella44Casa VítiaFavanella45Cases d'ArocaJumella46Cases de CastillaJumella47Cases de JaimeFavanella48Cases de l'ErmitaIecla49Cases de la FoiaFavanella50Cases de MartaIecla51Cases de PissanaJumella52Cases de SelvaIecla53Cases de SorrióJumella54Cases de VinyapéJumella55Cases del MeleroIecla56Cases del Pla o del CastellàIecla57Cases del RaspaiJumella58Cases del Tio PorroIecla59Cases del VenturosoIecla60Cases dels MianosFavanella61Caseta dels LeandresJumella62Casica del Hambre o Casa del PiojoJumella63el CantalJumella64el CorraletJumella65el PosteFavanella66els FernandosFavanella67els NavassosJumella68els PeporrosJumella69els PomaresJumella70Finca de l'HedraJumella71la Bodega dels BaronsJumella72la ColòniaIecla73la CuriosaJumella74la QuintanillaIecla75la VentetaJumella76les ColòniesIecla77PagabiénJumella78PelavivosIecla79QuitapellejosIecla80Venta de les QuebradesIecla81XamaletaJumella82els RinconsJumella83l'Ombria de la SarsaFavanella84la RaixaJumella85Racó PardinaJumella86CarrascalejoIecla87Casa GranJumella88Casa PalazónJumella89el Canalís o el Canalís de CrespoJumella90el PortitxolIecla91els PinillosIecla92Cases del PuertoJumella93
Els 793 habitants (2025) es reparteixen entre les següents entitats de població:
MunicipiEntitat singularNucli o disseminatHabitants (2025)Habitants (2019)FavanellaLa Canyada de l'AlenyaLa Canyada de l'Alenya8993FavanellaLa Canyada de l'AlenyaDisseminat7535FavanellaLa SarsaDisseminat6276FavanellaEl Collado dels GabrielsDisseminat7036IeclaEl Respai o El CarxeEl Respai o El Carxe9797JumellaL'AlberquillaDisseminat3519JumellaLa Canyada del TrigoLa Canyada del Trigo8479JumellaLa Canyada del TrigoDisseminat5442JumellaLas EncebrasCases del Conill00JumellaLa RaixaLes Coves de Penya Roja00JumellaLa RaixaDisseminat6269JumellaLa SarsaCasa del Xarco de la Penya00JumellaLa SarsaLa Sarsa1917JumellaLa SarsaDisseminat228JumellaLa Torre del RicoCasa Dies011JumellaLa Torre del RicoLa Torre del Rico7256JumellaLa Torre del RicoDisseminat5239Total793677 La població els últims anys ha evolucionat de la següent manera:
Llengua
miniatura|Localització del Carxe respecte al domini lingüístic valencià Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el Butlletí de Dialectologia Catalana VII.
Posteriorment, el 1950, Manuel Sanchis-Guarner donà unes primeres notícies del Carxe a la seua Gramàtica Valenciana. El 1963, Joan Coromines va recollir-hi materials que no publicaria. El 1970, Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies. Independentment, també el 1970 visità la comarca Xavier Fàbregas. Darrerament, també ha estat estudiada per Brauli Montoya i deixebles seus, i Esther Limorti.
Al Carxe s'hi parla valencià meridional per l'origen dels seus pobladors. Concretament, a la meitat nord provenien del Pinós i Monòver; i a la meitat sud, de l'Alguenya i Novelda. Aquesta diferència d'orígens encara es pot apreciar al parlar: per exemple, al nord encara predominen les formes venir i tenir, pròpies de Monòver, mentre que al sud predominen vindre i tindre, pròpies de Novelda. També pot apreciar-se en la toponímia: al nord es troben topònims provinents d'antropònims propis de Monòver i el Pinós, mentre que al sud n'hi ha de l'Alguenya i Novelda. Entre els trets més rellevants del parlar del Carxe destaquen l'harmonia vocàlica, la pèrdua de la -r final, el ieisme i el betacisme.
L'any 2005, l'Ajuntament de Iecla demanà ajuda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per començar a impartir cursos de valencià, davant d'una instància presentada per un veí del Raspai al síndic de greuges del País Valencià.
Així mateix, l'any 2010, dues localitats més del Carxe, Jumella i Favanella, se sumaren al projecte i, des de llavors, també s'hi imparteixen classes de valencià. Després de la demanda per a aprendre valencià, l'AVL preveu que, amb els anys, el nombre de cursos de valencià al Carxe augmenten.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Parc regional Serra del Carxe . Bloc que recull diferents articles publicats a la premsa sobre el Carxe.
Reportatge sobre el Carxe a l'Avui.tv, incloent-hi diverses entrevistes a habitants de la zona (publicat el 3 d'agost del 2008).