Castell de Vernet (, en francès Casteil), o, simplement, Castell, és un poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
El seu terme inclou l'abadia de Sant Martí del Canigó. La comuna forma part del Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Etimologia El nom de la comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Es tracta, per tant, d'un nom ja romànic de caràcter descriptiu.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Castell de Vernet en el Conflent El terme comunal de Castell de Vernet, de 298.300 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Castell de Vernet en els ortofotomapes de l'IGNCastell de Vernet a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó, just al sud-est del centre de la comarca del Conflent.
Comprèn tota la vall alta del Cadí, afluent de la Tet, que assoleix els punts més elevats a tots el límit meridional, de sud-est a sud-oest, n una línia en forma d'angle recte que arrenca del mateix Canigó cap al sud-est i torç després en una carena esbiaixada de sud-oest a nord-est. Des del vessant del Canigó, a 2.711,2 m alt, entre la Bretxa Durier i la Portella de Vallmanya, baixa en la direcció esmentada cap al Puig Sec (2.664,1 m alt), el vessant occidental del Puig Negre (2.666,9), on el terme gira cap al sud-oest, seguint una línia trencada en alguns angles més i fa de límit entre les comarques del Conflent i del Vallespir, passa per la Portella de Leca (2.590,7), el vessant nord-oest del Puig dels Tres Vents (2.727), la Portella dels Tres Vents (2.621,3), el Puig Rojà (2.723,5), el Pic de Bacivers (2.633,5), el Pic dels Set Homes (2.640), el Coll dels Bocacers (2.780,5), el Roc de l'Àliga (2.297), i el Cim dels Cums (2.299,7), just al nord del qual hi ha el Pla Guillem. En el Cim dels Cums el terme torç cap al nord i deixa de ser límit entre el Conflent i el Vallespir i torna a ser límit entre comunes conflentines, ara amb Pi de Conflent.
El límit occidental del terme de Castell de Vernet va baixant gradualment fins als 1.060 metres, i la que separa la vall del Cadí de la de la Rotjà, riu dels termes de Pi de Conflent i de Saorra, que són el límit oest del de Castell de Vernet, i el límit nord-oriental, és la carena que separa la vall del Cadí de la del Sant Vicenç, i també davalla gradualment fins als 1.019.
El poble es troba a 750 m alt, en l'únic sector del terme una mica pla, al seu nord-oest.
El terme comunal de Castell de Vernet està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Castell de Vernet miniatura|esquerra|Castell de Vernet en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Façana de l'església El poble de Castell de Vernet és situat a la vall del Cadí, al nord del terme comunal del seu mateix nom, poc abans que el Cadí surti del seu terme per entrar en el de Vernet. És un poble poc cohesionat, d'hàbitatEl poble de Castell de Vernet en els ortofotomapes de l'IGN dispers, amb l'església de Sant Martí en una posició aproximadament central entre les cases poc agrupades que formen el poble.
Sant Martí Vell miniatura|Sant Martí Vell L'antiga església parroquial del terme de Castell de Vernet, també dedicada a sant Martí de Tours, és al costat del lloc on hi hagué el Castell Vell de Vernet. Les restes del castell són pràcticament del tot desaparegudes, mentre que l'església ha sofert una important restauració a finals del . És a llevantSant Martí Vell en els ortofotomapes de l'IGN del poble, a 140 metres més d'altitud que el poble, al peu del camí que mena a Sant Martí del Canigó.
Fortalesa de Castell De fet, es tracta del vell castell de Vernet, actualment desaparegut. Era ran de l'església de Sant Martí Vel, al lloc on hi ha havia l'anomenada Porta forana, excavada a la roca.
Sant Martí del Canigó miniatura|esquerra|Sant Martí del Canigó L'antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó ésEl monestir de Sant Martí del Canigó en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est del poble de Castell de Vernet, 240 metres muntanya amunt respecte del poble.
Capella de Sant Benet La capella de Sant Benet és un oratori de l'abadia de Sant Martí del Canigó situadaLa capella de Sant Benet en els ortofotomapes de l'IGN uns 270 metres al nord del monestir, al final d'un camí que parteix de ran dels absis del monestir.
Els masos del terme Poques són les construccions aïllades del terme de Castell de Vernet, a causa de la seva orografia. Així, s'hi poden trobar les barraques de la Cirerola i de la Llipodera, les cabanes de la Jaça de Cadí, del Pere, en ruïnes, del Rander, dels Plans de Cadí, també en ruïnes, de Morà i de Sant Benet. També hi ha alguns costals: Cortal Cases (dos), Cortal de les Eres, Cortal Jampí, Cortal Pidell i Cortal Vell. Hi ha també les ruïnes del Molí, i diversos ponts: de Bacivers, de la Roca, de Roc, la Porta Forana, i les ruïnes dels masos Rander i el Saüc. A la zona de muntanya hi ha diversos refugis: Refugi o Abric Aragó, Refugi del Pla Guillem, i Refugi o Cortal de Marialles. Cal destacar les esglésies de fora del nucli de població: el monestir de Sant Martí del Canigó, l'església de Sant Martí Vell, on hi havia hagut el Castell Vell de Vernet, i la capella de Sant Benet. Esment a part mereix la Torre de Goà.
Hidrologia Cursos d'aigua El riu que vertebra tota la vall de Castell de Vernet és la del Cadí, en la seva capçalera i vall superior. Aquest riu es forma en els Gorgs de Cadí, a 2.371,2 metres d'altitud, a l'extrem sud-est del terme, sota i al sud-oest del Puig Sec i al nord-oest del Puig del Roc Negre, en el principal contrafort meridional del Canigó. Des d'aquest punt el Cadí davalla pels Plans de Cadí, en un tram conegut com a Còrrec dels Gorgs, passa ran i al sud del Refugi Aragó, sempre fent continus retombs, de primer cap a l'oest i després, rep per la dreta el Canal de la Font Aragó, i després per l'esquerra el Còrrec de Coma Mitjana, la Ribera de Bacivers, el còrrecs de la Font d'en Martí, el Comall del Coll Verd, el Comall dels Podeguers, tot seguit per la dreta els còrrecs de la Font d'Aragó, de la Font de la Pega, amb el de la Jaça de Cadí, i el Canal del Coll de Segalers.
miniatura|centre|El Gorg dels Coloms, prop de la confluència del Cadí amb el Torrent de Set Homes.
Quan arriba a la regió de Marialles, rep per l'esquerra el Torrent de Set Homes, al lloc on hi ha el Gorg dels Coloms, la Ribera de la Llipodera (que hi aporta els canals de Bocacers, del Pla d'en Costa, de la Font del Ras de Set Homes, de la Jaça de les Anyelles, que s'origina a les Basses del Pla Guillem, de la Jaça del Meu, del Ras de Set Homes, de la Creu de Ferro, de la Roqueta, de la Jaça Vella de la Llipodera, de les Envolades, de Terrelló, de la Font de Marialles, de la Jaça de l'Òs i del Migdia), per la dreta el Canal Verd, el de la Xalada, el Gros, el de les Tallades, el Torrent de Morà, que hi aporta els canals de les Canals i dels Canalots, el dels Grevolats, on hi ha el Salt dels Grevolats, el dels Grevolats de Baix, el dels Tells i el dels Canalots, i per l'esquerra els canals de les Voltes i de les Romagueres, fins a l'afluència del Còrrec de Marialles, amb l'aportació dels canals del Saüc, dels Quatre Canals i del Rander. En un tram ple de retombs, el Cadí rep per la dreta el Canal de l'Odet, al lloc on hi ha la Cascada dels Canards, per l'esquerra els canals de l'Ós, de l'Audet, on hi ha el Gorg de l'Olla, i dels Bacs, i per la dreta els dels Astors i el d'Engany.
Continua, així, cap al nord-oest, passant per la Riberada i les Gorges de Cadí, rep els canals de les Rondoles, abans del qual hi ha la cascada anomenada Salt de l'Aigua, del Pas Cremat, del Solà del Cirer, per la dreta el Canal Fosc, el Torrent de la Mort, que hi aporta els canals d'en Caussís, de les Freixes, de la Freixa, i de la Roca Traucada, més tard el Clot de les Conques, i per l'esquerra el Canal de Bona Terra, i encara més al nord per la dreta el Canal d'en Batlle i el Còrrec de la Ridorta (amb els canals del Solà de les Tronques, del Bac de Morà, dels Avets, o Còrrec dels Trèmols, el Canal dels Verns i el de la Creu), fins que arriba al sud del poble de Castell de Vernet, al sud-oest del qual marca una girada de 90° cap al nord, de manera que passa a l'oest del poble. Just en el moment del canvi de direcció rep per l'esquerra el Còrrec del Coll de Jou (que hi aporta els canals de Creu Mitjana, de les Presons i dels Artigots, els còrrecs de la Solana, de la Torre, de l'Artiga del Salver, el Torrent de Través, els canals de les Esquerdes i de les Eres i el Còrrec de les Vinyes) i una mica més al nord, el Torrent de la Riudera. Passat el poble, al nord seu, rep per la dreta els còrrecs dels Esmorzadors (amb les aportacions dels canals de les Beçoses, dels Cirers i de la Mel, el darrer ran de la Cascada Dietrich) i el de la Guilla, un rere l'altre, i després per l'esquerra el Torrent de les Esplanes. De seguida, al Roc de Santa Maria, deixa el terme de Castell de Vernet i entra en el de Vernet.
Fonts Les fonts del terme de Castell de Vernet són, a part de diverses fonts sense nom, la Font d'Aragó, la de Bacivers, les Fonts de la Canal de la Roqueta, la Font de l'Artiga de Pagès, la del Bac dels Monjos, la del Bac de Maurà, la del Comte, la de les Beçoses, la de les Parcores, font captada, la de les Quatre Canals, la del Roc de Cadí, la dels Podeguers, la d'en Martí, la Font Freda de Baix i la Font Freda de Dalt.
Canals d'irrigació A la zona plana del terme, al nord-oest, hi ha alguns canals d'irrigació: el Rec de Coll de Jau, o de la Llipodera, el Rec de Dalt i Baix i el Rec del Molí.
Orografia miniatura|Pic de l'Alzina. Els contraforts septentrionals del Massís del Canigó queden al darrere. El poble de Castell de Vernet és a sota, a la dreta. Els topònims de Castell de Vernet s'ajusten a les formes de relleu d'un terme orogràficament tan complex. Així, s'hi troben obagues: el Bac, Bac dels Monjos, Bac de Morà i Bac de Terrelló; boscs: el Bosc i Bosc de Marialles; clots: Clot de la Coma, Clot o Canal de la Guilla, Clot de la Torre, Clot de les Conques, Clot de les Vinyes, Clot dels Cirers, abans Canal del Rebent, Clot dels Trèmols, Clot d'en Batlle; colls: Collada de Donapà, Collada de la Roqueta, Collada de Mates Roges, Collada Llarga, Coll de Creu Mitjana, Coll de Jou, Coll de la Jaça d'en Vernet, Coll del Cavall Mort, Coll de Llavent, Coll dels Bocacers, Coll de Segalers, Collet de la Platja Llarga, Collet del Pas Cremat, Collet Verd, Collet Verd de Baix, Collet Verd de Dalt, Portella de Leca, Portella dels Tres Vents, Portella de Vallmanya; comes: la Coma, Comall dels Pagesos, Coma Mitjana; costes: la Costa Llisa i les Costes; gorgs: Gorg de l'Olla, Gorg dels Coloms i Gorgs de Cadí; muntanyes: Cim dels Cums, Pic Baix del Canigó, Pic de Bacivers, Pic de Donapà, Pic de la Jaça d'en Vernet, Pic de l'Alzina, Pic de la Mollera del Veguer, Pic de la Penya, Pic de la Riudera, Pic de la Roqueta, Pic de la Solana de l'Ós, Pic del Bosc de la Vila, Pic del Pas Cremat, Pic dels Gorgs, Pic del Solà del Cirer, Pic dels Set Homes, Puig de la Falguerosa, Puig dels Tres Vents, Puig Rojà, Puig Sec, el Quazemí, o Pic de Quazemí, el Quazemí de Dalt, Roc de l'Àliga, Roc de les Massotes, Senyal de Set Homes; Plans: Pla d'en Costa, abans Roc del Lladre, Pla Guillem, Plans de Cadí i Pla o Prat Rossell; serres i serrats: Serra del Quazemí, Serra del Solà Gros, Serra dels Set Homes, el Serrat; solanes: el Solà del Cirer, el Solà de les Tronques, el Solà de Ramonet, la Solana, la Solana de Cadí, la Solana de l'Ós, la Solana del Quazemí, i tarteres: Tarteres de Set Homes.
El terme comunal