Fontpedrosa (, estàndard , en francès Fontpédrouse) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
La comuna, a més del poble de Fontpedrosa, inclouPonsich et al., 1985 i 2015. els nuclis de població de Prats de Balaguer i Sant Tomàs de Balaguer. Prop del nucli de Sant Tomàs de Balaguer hi ha els Banys de Sant Tomàs, a ran de la Riberola, deu natural d'aigua sulfurosa que surt a la temperatura de 58 °C. A més, la major part del terme comunal està inclosa en el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Passa pel terme de Fontpedrosa el tren groc, amb un espectacular viaducte de pedra construït per Paul Séjourné.
Com a curiositat, s'ha de tenir en compte que, en aquest poble, els anys 70, tingueren lloc les anomenades Resolucions de Fontpedrosa, d'on eixí l'important document Què és el PSAN-p, clau per a entendre la història de l'independentisme català recent i l'aparició de l'organització armada Terra Lliure.
Etimologia Joan Coromines explica en el seu Onomasticom CataloniaeCoromines, 1995. que el topònim Fontpedrosa prové del llatí fonte petrōsa, per una deu abundosa que sorgeix prop del poble, d'una esllavissada del territori rocós de l'esquerra de la Tet.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Fontpedrosa en el Conflent Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Fontpedrosa, de 643.500 hectàrees d'extensió (el segon de més extensió de la comarca) és situat a banda i banda de la Tet, però de forma asimètrica: a l'esquerra un petit territori, muntanyós i boscós, i a la dreta tres llargues valls que tenen el seu extrem meridional, on es formen, a la carena axial dels Pirineus. ÉsFontpedrosa en els ortofotomapes de l'IGNFontpedrosa a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les comarques del Ripollès, al sud, i l'Alta Cerdanya, al sud-oest.
miniatura|La tancada vall de la Tet a Fontpedrosa La part septentrional del terme, a l'esquerra de la Tet, comprèn els vessants sud-est del Serrat de Pijoan, que arriba als 1.872 m alt, i meridionals del Roc de l'Àliga, Roc de la Terrossera i Roc de Mallorca, que es troben en una línia de traçat irregular que davalla dels 1.900 als 1.425 m alt. El termenal al nord-oest, amb Sautó sí que segueix una carena, la del Serrat de Pijoan, però a la resta, termenal amb Canavelles segueix un traçat arbitrari en el vessant meridional de la Serra de Clavera. El tancament pel nord-est segueix, això sí, un contrafort que separa la vall del Torrent de Comes de la del Còrrec dels Avellaners. En el sector oriental d'aquest fragment del terme de Fontpedrosa es troba el Bosc Estatal de Fontpedrosa. Travessa tot aquest espai el Rec de la Solana. El poble de Fontpedrosa, a 1.040 m alt, també a l'esquerra de la Tet, es troba a l'extrem sud-oest d'aquest sector del terme.
miniatura|esquerra|El tren groc passant pel Pont de Fontpedrosa El pas de la Tet per Fontpedrosa és sinuós i engorjat, majoritàriament, amb petits eixamplaments on se situen els pobles de Sant Tomàs de Balaguer, a la dreta del riu, a 1.095 m alt, i de Fontpedrosa, a l'esquerra, així com la Central Hidroelèctrica, el càmping municipal, etcètera. Una mostra del relleu accidentat que travessa la Tet és el Pont de Fontpedrosa, o Pont Séjourné (pel nom de l'enginyer que el construí), situat a prop de l'extrem oriental del pas de la Tet pel terme de Fontpedrosa.
miniatura|Alta vall de Carançà A la dreta de la Tet s'estenen diverses llargues valls, que davallen des de la carena axial dels Pirineus (el terme de Fontpedrosa és limítrof amb el de Queralbs, al Ripollès, de la Catalunya del Sud. De ponent a llevant, són les valls de la Riberola, del Torrent del Cortal d'en Sala i del Torrent de la Sorda, a més de la vall que ocupa la zona sud-est del terme, la del Torrent de Carançà, que cap a la meitat del terme surt de Fontpedrosa per tal d'entrar en els termes de Nyer i Toès i Entrevalls, per tal d'abocar-se en la Tet en el segon dels dos termes esmentats. El poble de Prats de Balaguer, situat a 1.314 m alt, i l'establiment termal dels Banys de Sant Tomàs, a 1.158 m alt, es troben al nord-est d'aquest sector del terme.
miniatura|esquerra|Racó sud-oest del terme, entre el Pic de Nou Fonts i el Pic d'Eina Els punts més elevats del terme, compartits amb Queralbs (ponent) i Setcases (llevant), formen el límit meridional del terme de Fontpedrosa, límit alhora de les comarques del Conflent i del Ripollès, i, consegüentment, dels estats espanyol i francès. És una carena amb moltes ziga-zagues que arrenca, a l'oest, del Pic d'Eina, de 2.789,2 m alt, i passa pel Pic de Nou Fonts (o de Noufonts), de 2.861,1, pel Coll de Nou Fonts, o, també, de Noufonts, de 2.648,8, pel Pic de la Fossa del Gegant, de 2.807,7, pel Coll de Noucreus, o de Nou Creus, de 2.796,6, pel Coll de Carançà, o de la Vaca, de 2.739,1, pels Pics de la Vaca, de 2.818,2, pel Pic dels Gorgs, de 2.843,3, pel Pic de Freser, de 2.834,9, pel Coll de Coma Mitjana, de 2.703,1, pel Pic del Gegant, de 2.881,25, conegut a la Catalunya del Sud com a Pic de Bastiments, pel Coll del Gegant, anomenat de la Geganta a la Catalunya del Sud, de 2.606,5, pel Pic de l'Esquena d'Ase, de 2.626,3, i pel Puig de Morens, de 2.685,7 m alt, a l'extrem occidental de la Serra de la Dona.
Des d'aquests cims que sobrepassen els 2.600 metres d'altitud, els termenals laterals, de llevant i de ponent, davallen fins al fons de la vall de la Tet. A ponent, el primer tram, que separa Fontpedrosa d'Eina (Alta Cerdanya), és format pel Serrat de la Coma d'Eina, que uneix el Pic d'Eina amb la Torre d'Eina, de 2.830 m alt. Després, ja termenal amb Planès, del Conflent, es troba el Serrat dels Llosers, que va baixant per sota dels 2.700 m alt cap al Roc del Boc, de 2.779, el Serrat de les Esques, continuació de l'anterior, fins al Pic de l'Orri, de 2.561, el Serrat de l'Escaldat, que baixa fins als 2.300, i el Serrat del Joquiner, vers els 1.850. Tot seguit, seguint sempre petites carenes, arriba a la llera de la Tet, a 1.199 m alt. A llevant, des del Puig de Morens segueix cap al nord-oest per la Serra de Gallinera, de més de 2.600 m alt, cap al vessant sud-occidental del Pic de Serra Gallinera, de 2.663, però sense arribar-hi, quedant-se en la cota 2.632,5. Tot seguit segueix un contrafort cap al nord-oest, fins a assolir el Coll del Burro, de m alt, i continua davallant, de primer per un contrafort secundari, després pel coster, sense cap límit natural, fins que arriba a la llera del Torrent de Carançà a 1.658.7 m alt. Travessat aquest torrent, el termenal est de Fontpedrosa, ara entre aquesta comuna i la de Toès i Entrevalls, puja cap a la Serra de les Torres, on arriba als 2.624 en el Pic Gallinàs, des d'on davalla pel Torrent de la Sorda fins que aquest torrent s'ajunta a la Tet, a 925,1 m alt. Més a llevant, a la llera de la Tet al límit amb Toès i Entrevalls, però prop del límit amb Canavelles, es troba el punt més baix del terme, a 883,6 m alt.
Al centre del terme es troba encara una altra vall, la del Riu d'Aigües, que s'aboca en la Tet just al sud del poble de Fontpedrosa, que és continuació del Torrent del Cortal d'en Sala, enriquit pels còrrecs d'Aigües i del Solà d'Aigües, a més d'altres torrents menors. Forma una petita vall separada de les altres dues esmentades anteriorment per carenes interiors que davallen de vers els 2.000 fins a prop de la Tet mateixa, a 1.243 m alt al sud del cementiri de Fontpedrosa, en el cas de la de ponent, on destaca el Pic Cucurucull, de m alt, i dels 2.200 als 1.400 en el cas de la de llevant. A la meitat meridional del terme, encara, hi ha una carena transversal de sud-oest a nord-oest que separa les valls de la Riberola i del Torrent de Carançà; aquesta carena assoleix, en la direcció abans expressada, les alçades de 2.776,4 m alt al Pic de Racó Gros, 2.782 al Pic de Racó Petit, 2.726,4 al Pic de Monellet, 2.592 al Piló de la Xemeneia i 2.674,2 al Puig Rodon. En aquest sector del terme s'estén el Bosc Comunal de Fontpedrosa.
El terme comunal de Fontpedrosa està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Fontpedrosa miniatura|esquerra|Fontpedrosa en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble de Fontpedrosa està situatFontpedrosa en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Tet. És un poble allargassat, que segueix la carretera general, que segueix el traçat de l'antiga Via Confluentana, la qual uneix Fontpedrosa d'una banda amb la major part del Conflent i amb el Rosselló i de l'altra amb la resta de pobles de la seva comarca i amb l'Alta Cerdanya.
miniatura|El poble, en el coster on es troba Una part del poble és agrupada a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Fontpedrosa, que no fou parròquia fins al segle XVIII; anteriorment havia estat sufragània de Santa Maria de Prats de Balaguer. Es tracta del barri anomenat Barri de la Iglesi, o Cim del Lloc. Els serveis comunals, Casa de la Vila, correus, etc, estan situats a la zona sud-oest de poble, entre el poble vell i el cementiri, aquest darrer situat en el Veïnat d'Avall, més proper a la Tet. L'escola és al barri de l'Escola, per raons lògiques. Altres barris del poble són el Camí de les Omes, el Carrer de Rigó, la Noguereda i el Serrat.
Davant del poble, a la dreta del riu, hi ha la Central Hidroelèctrica de Fontpedrosa, que consta d'un salt d'aigua de 182 metres, una potència instal·lada de 6.000 kVA i una producció anual de 23.000 milions de kWh.
En un principi, Fontpedrosa era un veïnat de Prats de Balaguer situat al peu del camí ral, al fons de la vall. En els canvis demogràfics i de dinàmica econòmica dels tres darrers segles, Fontpedrosa ha acabat desplaçant Prats de Balaguer en el paper de cap comunal.
Prats de Balaguer miniatura|esquerra|Vista general de Prats de Balaguer El poble de Prats de Balaguer, que havia format comuna independent entre 1793 i 1822, juntament amb Sant Tomàs de Balaguer, està situatPrats de Balaguer en els ortofotomapes de l'IGN en la zona nord-oest de la comuna de Fontpedrosa.
miniatura|Prats de Balaguer en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble, que a l'edat mitjana era el cap de tot el territori que actualment forma la comuna de Fontpedrosa, està agrupat, amb l'església de Santa Maria, actualment denominada de la Trinitat, en el seu extrem sud-est. En el poble hi ha també la capella de Sant Josep.
El poble és citat com a villa Balagari el 854-855, com a centre d'un territori pertanyent a Sant Andreu d'Eixalada que el 961 fou donat a Sant Miquel de Cuixà (locum quem dicunt Pratos vel valle Balagaria).
Sant Tomàs de Balaguer miniatura|esquerra|Sant Tomàs de Balaguer en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El petit poble de Sant Tomàs de Balaguer ésSant Tomàs de Balaguer en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Tet i de la Riberola, a prop i al sud d'on es troben aquesta dos cursos d'aigua. El poble compta amb la capella de la Mare de Déu de la Salut.
Els Banys de Sant Tomàs Banys moderns, creats a mitjan (no apareixen en el Cadastre napoleònic del 1812), dins del terme de Sant Tomàs de Balaguer. Aprofiten unes fonts d'aigües sulfuroses sòdiques que brollen entre 25 i 50º centígrads, amb propietats antireumàtiques.
L'oratori de Sant Pau A llevant del poble de Fontpedrosa, ran de carretera i a mig camí de l'Estació de Fontpedrosa - Banys de Sant Tomàs, es trobaLloc on és, amagada sota l'arbre, la capella de Sant Pau en els ortofotomapes de l'IGN la capella de Sant Pau.
El Castell de Prats de Balaguer, o Castell de Balaguer miniatura|Castell de Prats de Balaguer