1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Esdeveniments Països Catalans 1 de febrer i 8 de febrer, Barcelona: Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 sota el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya, són les primeres grans manifestacions a Catalunya després de la mort del cap de l'estat Francisco Franco Bahamonde. 29 de febrer, Barcelona: Es refunda la CNT, amb un esperit unitari i d'esperança, a la Parròquia de Sant Medir, de Sants. 28 de març, Barcelona: S'hi celebra el primer congrés del Partit Popular de Catalunya. 13 d'abril, València: S'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. 23 d'abril, Barcelona: S'hi publica el primer número del diari Avui escrit en català. 27 de maig, Barcelona: S'hi celebren les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al Paranimf de la Universitat de Barcelona. 22 de juny, Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil espanyola. 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la República. 16 de setembre, Perpinyà, Rosselló: Hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659. 17 de setembre, El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistensts, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat. 26 de novembre, l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà: s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos. 28 de novembre, Madrid: El rei Joan Carles I signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans. 2 de desembre, Barcelona: Obre portes el Teatre Lliure amb l'espectacle Camí de nit, 1854. 7 de desembre, Girona: Es crea el Museu d'Art de Girona. 15 de desembre, Espanya: S'hi celebra el referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, que permeté un cert pluralisme polític. 21 de desembre, Barcelona: S'inaugura l'actual Carilló del Palau de la Generalitat.
Resta del món 1 de gener, Veneçuela: El govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli. 18 de gener, Beirut, Líban: una milicia cristiana libanesa mata aproximadament 1.500 persones a Karantina. 25 de gener, Madridː Es constitueix el Front d'Alliberament de la Dona (FLM), organització feminista espanyola. 1 de març, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú. 3 de març, Vitòria, País Basc: Massacre del 3 de març de Vitòria: essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco. 1 d'abril, EUA: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne funden Apple Computer Company. 24 de març, Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durarà fins al 1983. 2 de juliol: El Nord i el Sud del Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam. 17 de juliol, 1 d'agost, Mont-real, Canadà: Se celebren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976. 25 d'agost, Montevideo: Guillermo Lockhart, model i presentador 3 de setembre, Planeta Mart: La nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies. 14 de setembre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: El pres de l'IRA Provisional Kieran Nugent inicia la protesta de la manta per reclamar ser considerat pres de guerra i no criminal comú, tal com havia previst la Special Category Status, abolida el març del mateix any. La protesta escalarà l'any 1978 a la protesta de la brutícia i perdurarà fins a l'any 1981, quan té lloc segona vaga de fam dels presos. 16 d'octubre, Irlanda: Emboscada de Garryhinch de l'IRA Provisional contra la Garda Síochána. 15 de desembre: Samoa esdevé membre de l'ONU.
Cinema
Dansa i deport Eusebio, Genovés I i Rovellet, entre altres figures, jugaren en la jornada inaugural del Trinquet de Pedreguer.
Música
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Burton Richter Samuel Chao Chung TingQuímica William LipscombMedicina o Fisiologia Baruch Samuel Blumberg Daniel Carlton GajdusekLiteratura Saul BellowPau Betty Williams Mairead CorriganEconomia Milton Friedman
Videojocs
Naixements +Naixements+(ordenats per defecte per llinatges) M/d Nom i llinatges Activitat Origen Mar Arza artista castellonenca 06/08 Montse Castellà Espuny cantautora tortosina 07/03 Adrián Celda García pilotaire muserenc Jesús Huguet Enguita dibuixant alberiqueny Les persones nascudes el 1976 faran anys durant el .
Països Catalans 3 de gener, L'Hospitalet de Llobregat: Sònia Farré Fidalgo, activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura. 12 de gener, Barcelona: Sandra Gallego i Vicario, jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en INEF. 15 de gener, Tortosa: Meritxell Roigé, advocada i política catalana que ha estat diputada al Parlament de Catalunya; alcaldessa de Tortosa. 17 de gener, Barcelona: Cristina Ungo de Velasco Bou, jugadora de waterpolo catalana, en la posició de portera. 25 de gener, Barcelona: Gisela Morón Rovira, nedadora de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica als Jocs de Pequín. 24 de febrer, Tiana, Barcelona: Cristina Villanueva Ramos, periodista i presentadora de televisió catalana. 26 de febrer, Ciutadella: Ruth Mateu Vinent, llicenciada en dret i política balear. 29 de febrer, Alcoiː Maria Àngels Francés Díez, filòloga i professora universitària valenciana. 9 de març, Burjassot, Horta Nord: Carmen Montón Giménez, política valenciana, diputada, ministra entre juny i setembre de 2018. Girona: Coralí Cunyat i Badosa, política catalana diplomada en Ciències Empresarials, ha estat regidora a Girona i senadora. 21 de març, Manlleu, Osona: Laura Camps Collell, jugadora de bàsquet catalana. 28 de març, Alcoi: Eva García Sempere, biòloga i política valenciana que ha estat diputada en el Congrés dels Diputats. 23 d'abril, Barcelona: Ferran Cruixent, pianista. 4 de juny, Bunyolː María José Mira Veintimilla, economista i política valenciana. 15 de juny, Barcelona: Tina Vallès López, escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana. 17 de juny, Oriola: Carolina Pascual Gracia, gimnasta valenciana, medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona. 20 de juny, Caldes d'Estrac: Alícia Romero Llano, política catalana, que ha estat diputada al Parlament de Catalunya.Alícia Romero Llano al web del PSC 28 de juny, Igualada, Anoia: Marina Llansana i Rosich, política. 3 de juliol, Santpedor: Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament. 18 de juliol, Barcelona: Irene Montalà, actriu catalana. 6 d'agost, Barcelona: Javier Estrada, cantant, actor i presentador de televisió català. 13 d'agost, Figueres: Cati Plana i Cerdà, etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic. 8 de setembre, Vaslui: Marcela Topor, periodista romanesa establerta a Catalunya. 22 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Mercè Martínez, actriu catalana. 19 d'octubre, Viladecans: Sandra Montserrat, filòloga i professora universitària catalana, membre de l'IEC i de l'AVL. 2 de novembre, Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana. 3 de novembre, Tarragona: Agnès Busquets i Tarrasa, actriu i escriptora catalana. 16 de novembre, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana. 12 de desembre, Elx, Baix Vinalopó: Diana Palazón, actriu i cantant valenciana. 15 de desembre, Sabadell: Roger Garcia, futbolista català. Alcoi: Anna Boluda, periodista freelance. Palafrugell: Iolanda Bustos i Cabezuelo, cuinera. Menorca: Aina Tur Seguí, directora, dramaturga i gestora cultural balear. Manresa: Alba Padró, assessora en lactància materna i professora universitària.
Resta del món 4 de gener, Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile. 12 de gener, Ceuta: La Shica, pseudònim d'Elsa Rovayo, cantant pop espanyola amb formació de flamenc i ballet clàssic. 14 de gener, Allentown, Pennsilvània: Beth Shapiro, biòloga molecular evolutiva estatunidenca, investigadora de l'ADN antic. 15 de gener, Madrid: Mamen Mendizábal, periodista i presentadora espanyola de televisió. 25 de gener, Malmö, Escània, Suècia: Elisabet Strid, soprano sueca. 15 de febrer, Torrelavega, Cantàbria, Espanya: Óscar Freire, ciclista espanyol. 16 de gener, Bahames: Debbie Ferguson-McKenzie, atleta de les Bahames, campiona olímpica el 2000. 1 de febrer, Reykjavík: Katrín Jakobsdóttir, política islandesa, primera ministra d'Islàndia des de 2017. 20 de febrer, Coïmbra: Marisa Matias, sociòloga i política portuguesa, eurodiputada al Parlament Europeu des de 2009. 24 de febrer: Yuval Harari, autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat. Amsterdam: Paulien Cornelisse, comedianta i escriptora neerlandesa. 15 de març, Ourense, Galícia: Miryam Gallego, actriu espanyola. 20 de març, Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park. 27 de març, Ploieştu: Roberta Anastase, política romanesa, primera dona a ser presidenta de la Cambra de diputats de Romania. 29 de març, Long Island, Nova York: Jennifer Capriati, exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca. 30 de març, Koper, Eslovènia: Mojca Kleva, política i científica política eslovena. esdevingué Membre del Parlament europeu. 14 d'abril, Bilbao: Santiago Abascal, polític espanyol. 22 d'abril, Vozdvíjenka, Ussuriïsk, Krai de Primórie, URSS: Ielena Serova, cosmonauta i política russa. 23 d'abril, Madridː Pasión Vega, cantant espanyola. 27 d'abril, Dulwich, Londres: Sally Cecilia Hawkins, actriu anglesa. 12 de maig, Florènciaː Sara Funaro, psicòloga clínica i política italiana, alcaldessa de Florència des del 2024. 27 de maig, Bakú, Azerbaidjan: Khadija Ismayilova, periodista d'investigació, personifica la persecució de les veus crítiques al seu país. 4 de juny, óblast de Moscou, Rússia: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític 9 de juny, camps de Tindouf, Algèriaː Aziza Brahim, artista sahrauí, música i cantant, resident a Catalunya des de 2011. 11 de juny, Santo Domingo, República Dominicana: Ines Thomas Almeida, cantant lírica, mezzosoprano. 23 de juny, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Emmanuelle Vaugier, actriu i cantant canadenca. 27 de juny, Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My. 8 de juliol, Whatstandwell, Derbyshire: Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari. 21 de juliol, Sterlitamak, Unió Soviètica: Tatiana Lébedeva, atleta russa guanyadora de cinc medalles olímpiques. 23 de juliol, Budapest: Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història. 25 de juliol, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno. 2 d'agost, Schmalkalden, Alemanya Occidental: Kati Wilhelm, esquiadora de fons i biatleta alemanya cinc cops campiona del món. 13 de setembre, Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno. 16 de setembre, Sant Sebastià: Leire Pajín, sociòloga, política espanyola, que fou ministra de Sanitat. 17 de setembre, Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i diputada a Turquia. 18 de setembre, Frankfurt del Main: Sabine Hossenfelder, investigadora alemanya especialitzada en física teòrica i gravetat quàntica.