miniatura|550px|Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya miniatura|550px|Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà miniatura|550px|Baixa Cerdanya La Baixa Cerdanya és una comarca catalana de l'Alt Pirineu que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric de la Cerdanya a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659).
Oficialment s'anomena simplement Cerdanya, del llatí clàssic Ceretania (país dels ceretans o cerdans) prové el nom de Cerdanya, però sovint és anomenada Baixa Cerdanya per contraposició a l'Alta Cerdanya. L'any 2022 tenia 19.443 habitants i una densitat de 35,6 hab/km². La vila de Puigcerdà n'és el cap de comarca.
Antigament, el nom de Baixa Cerdanya es reservava només a la subcomarca de la Batllia.
Geografia miniatura|Urús, a la comarca de la Cerdanya miniatura|Vista del camp de Llívia Geomorfològicament, la comarca està vertebrada pel riu Segre, que la drena d'est a oest. Al sud té les serralades del Cadí i del Moixeró, mentre que al nord els relleus de la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós la separen d'Andorra i la vall del riu d'Aravó (a l'Alta Cerdanya), respectivament.
El límit septentrional, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2.000 metres. A la separació entre el Berguedà i la Baixa Cerdanya s'hi troba la serra prepirenenca del Cadí i Moixeró, amb roques sedimentàries com calcàries i conglomerats. El cim més elevat d'aquesta serra a la Cerdanya és la roca Punxenta o pic de Costa Cabirolera de 2.605 m.Figuera, M. (2005), pàg.18 Roques metamòrfiques com l'esquist, la pissarra i el gneis es troben als seus massissos. El granit és la roca magmàtica que configura les muntanyes del nord de la Cerdanya com el Puigpedrós situada al municipi de Meranges, de 2.911 metres d'altitud. Prop d'All es troben les formacions geològiques de les Guilleteres, que són restes d'unes antigues terrasses fluvials, erosionades per les aigües pluvials. Durant el Miocè es formà un gran llac a la depressió d'origen tectònic situada a la zona axial pirinenca, que en dessecar-se donà lloc a una plana envoltada de muntanyes, quedant formada la plana per terrenys parcialment terciaris però sobretot quaternaris amb argiles, saulons i lignits.Figuera, M. (2005), pàg.17
L'Estany de Malniu es troba a 2.250 m d'altitud i també a la mateixa zona hi ha l'Estany de Guils. Els estanys dels Engorgs a 2.500 m d'altitud donen origen al riu Duran a la vall de Meranges. Els estanys de Setut es troben entre la Tossa Plana de Lles i el Pic del Sirvent. Es pot arribar als estanys de la Pera des d'Arànser i estan situats a 2.335 m d'altitud.
La plana és d'uns 35 km de llargada per 9 d'amplada i amb una altitud de 1.000/1.300 m. El pla és travessat d'est a oest pel riu Segre. De les muntanyes del nord baixen els rius Aravó, Duran i de la Llosa, i del sud els rius Ribera d'Er, la riera d'Alp, Ingla i els torrents de Pi i Ridolaina.Figuera, M. (2005)p.17-18
Clima L'orientació de la vall de la comarca d'est a oest, inusual a la hidrologia pirinenca, l'amplitud de la capçalera fluvial i l'altitud de les muntanyes fregant una cota de 3.000 metres en algun cas, la doten d'un microclima específic amb menys humitat de la que és habitual a les valls de la serralada dels Pirineus i molt més assolellada.Joan Tort. Descobrir Catalunya p. 59
Les pluges i la neu donen a Puigcerdà uns 600 mm³ anuals de precipitacions amb un mínim a l'hivern i un màxim al juliol. Es troben tres tipus de climes: l'alpí des dels 2.400 m altitud, el subalpí a les bagues (1.600-2.300 m), i el mediterrani de la muntanya a la plana. Les temperatures són fredes i rigoroses a l'hivern (1-2 °C), però amb moltes hores de sol que les temperen a l'estiu (23-24 °C). Les hores d'insolació a l'obaga són mínimes, mentre a la solana les xifres són considerades com les més elevades d'Europa.La Gran Enciclopèdia en català, Volum 5, pàg. 3242 Una característica particular és que, per la seva baixa humitat i pel Mediterrani a menys de cent quilòmetres, té una gran lluminositat. A les nits es poden observar a simple vista estrelles de magnitud 7, 8 i fins i tot 9.Bertrán, J.A. (1992)p.28
Es poden destacar les següents dates històriques pel que fa a anomalies climatològiques: Un fort terratrèmol el 2 de febrer de 1428 afectà greument la Cerdanya amb una gran destrucció de Puigcerdà. Uns aiguats l'any 1982 provoquen greus inundacions. Afecten principalment la zona de Martinet i Bellver, es registraren a la Molina sis-cents litres per metre quadrat.Bertrán, J.A., (1992) pàg. 33
Flora i fauna La Baixa Cerdanya és una zona que presenta una gran varietat natural, podent-se trobar a la plana de la vall del Segre des d'espècies típiques de la fauna àrtica fins a les pròpies de zones àrides. A mesura que es penetra a les valls laterals (la Llosa, l'Ingla, Meranges…), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que són substituïts per pins i avets a mesura que s'eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d'altitud, la presència dels arbres és escassa, estant presents plantes pròpiament alpines.d. a.Un any a la Cerdanya,p.56-99
Axí consta de vegetació de roureda submediterrània (Quercus pubescens) i boixedes (Buxus sempervirens), amb el pi roig (Pinus sylvestris) i l'avellaner (Corylus avellana) a la zona baixa. A la zona del Cadí, a les parts altes, hi ha el pi negre (Pinus uncinata), els avets (Abies alba) i bedolls (Betula pendula) amb els matolls bàlec (Calicotome spinosa), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), ginebró (Juniperus communis), neret (Rhododendron ferrugineum), la ginesta (Spartium junceum) i la genciana (Gentiana lutea). Els boscos de ribera estan formats pel vern (Alnus glutinosa), que pot arribar als vint metres d'altura (de la seva fusta en feien esclops), el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), el salze blanc (Salix alba) i el pollancre (Populus nigra).
Al pla d'Alp, els prats dalladors, que se seguen periòdicament, fan que creixin la gramínia anomenada fromental petit, l'astrància gran, la crepis pirinenca (Crepis pyrenaica) i la grandalla (Narcissus poeticus), també es troben l'herba de Sant Robert (Geranium robertianum), la bistorta (Polygonum bistorta), el safrà bord (Crocus nudiflorus), miosotis de bosc (Myosotis sylvatica), les primules (Primula veris), el pensament pirinenc, l'acònit blau (Aconitum napellus) i les orquídies.Bertrán, J.A., (1992), pàg.40-45
Les herbes medicinals d'aquesta comarca sempre han estat molt importants, ja el 1415 es fundà la Farmàcia Esteve de Llívia que va estar en servei fins al 1942. A Puigcerdà, la farmàcia Martí també tingué renom internacional.
La Cerdanya té una gran varietat de bolets comestibles com el rovelló, el pinatell, el cep, el rossinyol, la cama de perdiu, el peu de rata, el moixernó, la pimpinella…
La fauna és la típica dels Pirineus, protegida per les reserves naturals i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Consta d'isards, cabirols, cérvols, trencalossos, i aus rapinyaires, hi ha una superpoblació de senglars, perdiu blanca (per sobre dels 2.000 m) i gat mesquer. Fins a mitjan hi havia hagut linxs,Mapes de distribució del linx ibèric al llarg del segle al web del diari El Mundo si bé no és clar si es tractava de linxs ibèrics o de linx nòrdics; en les darreres dècades s'han detectat indicis no confirmats que podria tornar a haver-hi linxsRuiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. i s'ha plantejat la possibilitat de fer-hi una reintroducció amb linx nòrdic.Tornen a el Temps. 8 d'agost de 2006. Més segura és, en canvi, la presència d'alguns llops esparsos.Medi Ambient diagnostica que els llops estan en fase de tempteig per quedar-se al diari Regió7. 10 de maig de 2008.
La llúdria es troba en alguns punts dels rius, com el tritó pirinenc, la granota vermella i el tòtil. Les truites de riu, en diverses varietats, a més a més del barb de muntanya, el barb roig, la carpa, lluç de riu (Esox lucius), llamprees, etc., són algunes de les espècies de peixos que viuen als cursos d'aigua.Bertrán, J.A., (1992), pàg.48-49
L'hàbitat d'aus com el bernat pescaire, l'ànec collverd, el corriolet, el blauet o la merla d'aigua, són als boscos de ribera anomenats Basses de Gallissà de Bellver de Cerdanya.
Població La densitat de població tenen un mínim a Meranges 2 h/km² i els més poblats són Puigcerdà, Llívia, Alp i Bolvir.
Per la seguretat que donava la regió muntanyosa a l'alta edat mitjana va ésser una comarca molt poblada, des del es va iniciar un retrocés demográfic degut principalment als conflictes amb els albigesos. Al Puigcerdà és el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb més població, a la comarca continua el retrocés per les guerres del i la divisió del territori pel tractat dels Pirineus (1659). Cap a finals del va tenir un increment fins a mitjan . Des dels anys seixanta del ha anat creixent la demografia de la comarca.
Demografia
Comunicacions La strata Ceretana construïda en temps dels romans cap al 250 aC, va ser anomenada Via Francisca Superior, a l'edat mitjana estant ruta secundària del pelegrinatge a Sant Jaume, des del fins al es va dir camí ral i ara simplement s'anomena carretera vella, creua la vall seguint quasi una línia en paral·lela al riu Segre.
La capital de la comarca, Puigcerdà, és un centre de comunicacions històric en els dos vessants pirinencs: L'any 1914 queda enllestida la carretera N-152, que unia Barcelona i Puigcerdà per Ribes de Freser, i a l'any següent, la de la Seu d'Urgell a Puigcerdà. Són dos dels principals eixos comarcals de comunicació. El 20 d'octubre de 1984 s'obre el trànsit al Túnel del Cadí, que comunica les comarques del Berguedà i de la Cerdanya.
L'octubre de l'any 1922, el tren de Barcelona arriba a Puigcerdà i l'any 1929 s'inaugura la línia fèrria entre Puigcerdà i Acs.
L'any 1934, es posa en funcionament l'aeròdrom de la Cerdanya, a Das.
Les principals vies de comunicació actuals són: Per la N-260 de La Seu d'Urgell cap a Puigcerdà, creuant tota la comarca. Per l'Eix del Llobregat C-16 creuant el Túnel del Cadí (des de Barcelona) Per la C-17 i la N-152 que creua la Collada de Toses (des de Barcelona) Per la C-66 i la C-26 des de Girona que connecten a Ripoll amb la N-152. Pel Túnel del Pimorent obert l'any 1994 que uneix la Cerdanya amb l'Arieja.
Estació de tren a Puigcerdà, Alp i La Molina.
Hi ha serveis d'autobusos regulars des de Barcelona, Girona, La Seu d'Urgell i Andorra.
Història Primers assentaments Les primeres mostres de ritual funerari daten d'aproximadament el 2000-1800 aC: enterraments col·lectius en coves i dolmens. El dolmen de Coll de Fans es troba a la solana de Bellver on les excavacions no donaren resultats de materials com al dolmen d'Orèn; i a la cova d'Anes, al terme de Prullans, on es feren troballes d'entre set i deu individus, puntes de sageta de sílex, una destral de pedra i uns collarets de l'edat del bronze.Figuera, M. (2005), pàg.82-83
Vers el 1500 aC augmentà el nombre de poblats a l'aire lliure i continuaren d'altres d'existents, aterrassats a la plana a l'entitat de població de Sanavastre. Les coves s'empraven per enterrar i com lloc d'emmagatzematge o hàbitat temporal. A les coves d'Olopte, a la muntanya del Montcurto, hi ha indicis d'ocupació humana durant la fi del Paleolític inferior o el Paleolític mitjà. A una de les coves es pot fer un recorregut de 232 metres, on es varen trobar una fulla de sílex, un punxó i ceràmica.Mañé - Vidal i Vila, (2006) pàg.96-105