El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1523: Arriba a la ciutat de Palma un gran estol reial per reprimir la revolta dels agermanats Revolta de les Germanies. 1714 - Rastatt (Baden-Württemberg, Alemanya): Àustria i França van signar el Tractat de Rastatt que completava el Tractat d'Utrecht al final de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest tractat, Àustria va obtenir les possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos espanyols i França es va haver de retirar del marge dret del riu Rin. Aquest tractat, el primer redactat en francès, representa l'inici de l'ús d'aquesta llengua com a llengua franca de la diplomàcia. 1923 - Barcelonaː S'hi inaugura el Teatre Barcelona, a la Rambla de Catalunya, número 4. 1978: Estrena mundial a Palma (Mallorca) de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró. 2009: Manifestació Deu Mil a Brussel·les a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.
Resta del món 1775 - l'Índia: l'Imperi Britànic obté el control de Salsette i Vasai en el Tractat de Surat abans de la primera Guerra Maratha. 1876 - Boston, Massachusetts, EUA: Alexander Graham Bell patenta el telèfon. 1936 - Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània. 1938 - mar Mediterrània, batalla del Cap de Palos enfront de la farola de Cap de Pals: l'almirall republicà Ubieta, al front dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares del bàndol nacional, Guerra Civil espanyola). 1972 - Madrid, Espanya: la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón. 1989 - Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie. 1991: El Congrés dels Diputats espanyol aprova la creació de lInstitut Cervantes. 1996 - Ramallah, Cisjordània: s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament. 2009: Llançament de la Missió Kepler, una missió de la NASA a la recerca d'exoplanetes. 2010: Kathryn Bigelow, primera guanyadora d'un Oscar a la millor direcció, per The hurt locker (2008).
Naixements
Països Catalans
1610 - Barcelona: Miquel Parets i Alaver, assaonador i cronista català. 1879 - Barcelona: Joan Ventosa i Calvell, polític i economista català (m. 1959) 1901 - Barcelona: Montserrat Campmany i Cortés, pianista i compositora catalana (m. 1995). 1907 - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (m. 1974). 1927 - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (m. 2023). 1931 - Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català. 1938 - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana. 1960 - Barcelona: Mercè Lorente i Casafont, filòloga catalana, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans. 1971 - Barcelona: Toni Comín, polític català. 1973 - Sencelles: Antònia Vallès Ramis, política mallorquina, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears. 1985 - Barcelona: Núria Ventura Mustienes, jugadora de corfbol catalana. 1997 - Vilassar de Mar: Alba Farelo –Bad Gyal–, cantant, productora i compositora catalana de dancehall, reggaeton, trap i hip-hop. 1989 - Igualada: Diana Gómez i Raich, actriu de cinema i televisió catalana.
Resta del món 1687 - Auxerre: Jean Lebeuf, historiador, músic i erudit francès. 1850 - Hodonín, Moràvia: Tomáš Garrigue Masaryk fundador de la República de Txecoslovàquia (m. 1937). 1857 - Wells, Imperi Austrohongarès: Julius Wagner-Jauregg, neuròleg i psiquiatre, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1927 (m. 1940) 1875 - Ziburu, França: Maurice Ravel, compositor francès (m. 1937). 1887 - Durand, Wisconsin: Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat (m.1973). 1904 - Halle (Alemanya): Reinhard Heydrich va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia (m. 1942). 1908 - Roma: Anna Magnani, actriu italiana (m. 1973). 1917 - Brihuega, Guadalajara: Tomasa Cuevas, militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones a les presons franquistes.
1922 - Kologriv: Olga Ladíjenskaia, matemàtica russa coneguda pel seu treball sobre l'equació diferencial en derivades parcials (m. 2004). 1936 - París, França: Georges Perec, escriptor francès (m. 1982). 1938: Nova York EUA: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1975 Carcassona, Occitània: Albert Fert, físic francès, Premi Nobel de Física de 2007. 1940 - Tallahassee, Florida: artista estatunidenca, dedicada a la instal·lacions, vídeo, performances... (m. 2019). 1942 - Copenhaguen, Dinamarca: Erik Clausen, actor, guionista i director de cinema danès. 1943 - Oakland: Carolyn Carlson, coreògrafa de dansa contemporània d'origen finlandès. Madrid: Elisa Serna, cantautora espanyola de la dècada de 1970 (m. 2018). 1945 - Schaan, Liechtenstein: Gerta Keller, paleontòloga. 1951 - Crimea: Irina Iermakova, poeta i traductora russa. 1959 - París: Marisol Touraine, política francesa, que ha estat diputada i ministra d'Afers socials i de Salut. 1962: Nova York, Nova York, EUA: Taylor Dayne, cantant Estatunidenca. Sevilla, Espanya: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català. 1964 - Los Angeles, Califòrnia: Bret Easton Ellis, escriptor nord-americà. 1970 - Londres, Anglaterra: Rachel Weisz, actriu i model britànica. 1980 - Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca. 1985: Markham, Gal·les: Gerwyn Price, jugador de dards i rugbi gal·lès. Redhill, Anglaterra: Charlotte Best, migfondista anglesa. 1989 - Esparraguera: Cristian Lobato, futbolista.
Necrològiques Països Catalans 1839 - Barcelona: Vicenç Cuyàs i Borés, compositor. 1880 - València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià. 1943 - Sant Just Desvern: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català. 1948 - Manacorː Margalida Segura Segura, primera metgessa mallorquina (n. 1885). 1955 - Barcelona: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català. 1962 - Madrid, Espanya: Juan Calvo Domenech, actor valencià. 1972 - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900). 1984 - Buenos Aires: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (n. 1903). 1991 - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora. 1998 - Barcelona: Josep Escolà i Segalés futbolista i entrenador, conegut com a 'Escolà'. 2001 - Barcelona: Salvador Mel·lo i Nicola, ballarí i coreògraf de dansa catalana. 2002 - Deià: Mati Klarwein, pintor. 2008 - Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana.
Resta del món
322 aC, Eubea, Grècia: Aristòtil, filòsof grec. 1274, monestir de Fossanova, Priverno, Campània, Estats Pontificis: Sant Tomàs d'Aquino, filòsof cristià. 1724, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom dInnocenci XIII. 1842 - Huete: Eusebio de Bardaxí y de Azara, advocat, diplomàtic i polític aragonès (n. 1776). 1908, l'Havana, Cuba: Manuel Curros Enríquez, escriptor en gallec. 1913, Vancouver, Canadà: Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa 1931, Davos, cantó dels Grisons, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès. 1932, París, França: Aristide Briand, polític francès. 1942, Chicago: Lucy Parsons, dirigent laboral anarquista nord-americana, una de les més influents del seu temps 1954, Kiel, Alemanya: Otto Paul Hermann Diels, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 1959, Tòquio, Japó: Ichirõ Hotoyama, polític japonès 1967, París: Alice B. Toklas, escriptora estatunidenca, companya de Gertrude Stein 1971, Londres, Stevie Smith, poeta i novel·lista britànica 1975, Baltimore, Maryland: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del (n.1894). 1982, New Haven, Connecticut: Ida Barney, astrònoma americana, que enregistrà 150.000 estrelles 1990, París, França: Claude Arrieu, compositora francesa (n. 1903). 1997, Cambridge, Massachusetts, EUA: Edward Mills Purcell, enginyer i físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1952 1999, Mansió Childwickbury, Hertfordshire, Anglaterra: Stanley Kubrick, guionista, productor i director de cinema estatunidenc 2004, Port-au-Prince: Ricardo Ortega Fernández, periodista espanyol mort assassinat per l'exèrcit estatunidenc a Haití. 2017, Seattle, Washington, EUA: Hans Georg Dehmelt, físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989
Festes i commemoracions Santoral: santes Perpètua i Felicitat, màrtirs; sant Pau el Simple, eremita; sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm del Quersonès, bisbes i màrtirs; sant Ardó d'Aniana, abat; venerable Maria Clotilde de França, reina.
Referències
07