miniatura|Retrats comanxes Els comanxes (en comanxe Nʉmʉnʉʉ) són una tribu ameríndia de la cultura de les planures i el territori històric de la qual, conegut com a Comanchería, consistia en l'actual Nou Mèxic, sud-est de Colorado, sud-oest de Kansas, oest d'Oklahoma, i la major part del nord-oest de Texas, ocupant unes 24.000 milles quadrades. Els comanxes són una tribu reconeguda federalment com a Nació Comanxe, amb seu a Lawton (Oklahoma) on posseeixen tres milions d'hectàrees. El seu nom prové del castellà comanche a través de l'ute kwuma-ci o o koh-mahts, que vol dir "enemic". Els francesos, quan contactaren amb ells, els anomenaren paducah, que era com els anomenaven els sioux. Tanmateix, ells s'anomenen nimerim o neermemuth, que vol dir «el poble».
El comanxe és una llengua numic de la família lingüística uto-asteca, a vegades classificada com a dialecte xoixon. Al voltant de l'1% dels comanxes parla llur llengua avui.Comanche – American Indians – Encyclopedia of Oklahoma History & CultureComanche Indians, TSHA Handbook of Texas
Govern La Nació Comanxe té la seu a Lawton (Oklahoma). Llur àrea estadística tribal es troba al Caddo, Comanche, Cotton, Grady, Jefferson, Kiowa, Stephens, i Tillman. Per a ser membre de la tribu cal tenir 1/8 de sang comanxe (equivalent a un besavi).
Cal a l'1 de juny de 2012 el cap tribal era Wallace Coffey i Robert Komahcheet l'administrador tribal.Lawton Constitution|CFR Court issues order recognizing Comanches Scott Rains, consultat el 10 de juny de 2012.
Divisions En la societat Comanche hi havia quatre nivells d'integració sociopolítica:Kavanagh 41–53 Família nuclear patrilineal i patrilocalMeadows (2003) p.331 Grup familiar extens (nʉmʉnahkahni – "la gent que viu junta en una llar", sense límits de mida, però sense reconeixement més enllà dels familiars de dues o tres generacions de dalt a baix) grup residencial local (esp. rancheria, comprèn un o més nʉmʉnahkahni, un dels quals forma el seu nucli) divisió o banda (a vegades anomenada tribu, esp. nación, rama – “branca”, nombrosos grups locals vinculats per llaços de parentiu, confraries (política, medicina i militars) i l'interès comú en caça, recol·lecció, guerra, pau i comerç)
Seguint com a exemple de tal divisió política basada en el parentiu, s'ha d'esmentar els Yaparʉhka, que va formar la seva pròpia identitat com una divisió independent. A causa de les diferències culturals i lingüístiques d'altres bandes comanxes, esdevingueren “ menjadors d'arrels(Yap)”, en contrast amb els Kʉhtsʉtʉhka (“menjadors de búfal”). La divisió Yaparʉhka era composta de diversos grups locals residencials com els Ketahtoh Tʉ, Motso Tʉ i Pibianigwai.Meadows (2003) p.295
En contrast amb els veïns Xeiene i arapaho al nord, els comanxes mai no desenvoluparen una idea política de formar una nació o tribu. Els comanxes es reconeixen els uns als altres com a Nʉmʉnʉ i poques vegades van lluitar uns contra altres, però, això no significa que els Kwaarʉ Nʉʉ seguí la mateixa política en contra dels assentaments espanyols i indis a New Mèxic igual que el Kʉhtsʉtʉhka. A conseqüència d'això, després, igual que la societat comanxe s'estava enfonsant, l'antigament respectat i temut Penatʉka Nʉʉ va proveir escoltes indis de l'Exèrcit dels Estats Units per a americans i texans en la seva lluita contra els altres clans comanxes.
La banda era la unitat social primària dels comanxes. Una banda típica podria aplegar prop d'un centenar de persones. Les bandes formaven part de divisions més grans o tribus. Abans de la dècada de 1750, hi havia tres divisions comanxe: Yamparikas, Jupes, i Kotsotekas. En els anys 1750 i 1760, una sèrie de bandes Kotsoteka es va separar i es va traslladar cap al sud-est. Això va donar lloc a una gran divisió entre el grup original, els comanxes occidentals, i els escindits Kotsotekas, els comanxes orientals. Els comanxes occidentals vivien a la regió de la part superior del riu Arkansas, del riu Canadian, i del riu Red, i el Llano Estacado. Els comanxes orientals vivien a l'altiplà Edwards i a les planures de Texas de l'alt riu Brazos i del riu Colorado i a l'est de Cross Timbers.Hämäläinen 105, 151, 242, 282–283, 306, 314
miniatura|Guerra a les planures. Comanxe (dreta) intenta llancejar un guerrer osage. Pintura per George Catlin, 1834 Amb el temps aquestes divisions es van alterar de diverses maneres. Al els Jupes desaparèixer de la història, probablement per fusió en altres divisions. Molts yamparika es traslladaren al sud-est unint-se als comanches orientals i seran coneguts com a Tenewas. Molts Kiowa i kiowa-apatxe (o naishans) es traslladaren al nord de la Comancheria i esdevingueren molt associats als yamparika. Un grup d'arapahos, coneguts com els Chariticas, marxaren a la Comancheria i s'uniren a la societat comanxe. Es formaren noves divisions com la dels nokonis, molt vinculats als tenewa; i els Kwahadis, que sorgiren com a nova facció al sud del Llano Estacado. La distinció oest -est va canviar al . Els observadors van començar a anomenar-los comanxes del nord, centre i sud.
Un dels grups més grans i els més meridional, que vivia a la vora de l'altiplà d'Edwards i l'est a través de Cross Timbers, coneguts com a penateka, (Penatʉka Nʉʉ) foren anomenats aleshores comanxes meridionals. A la part oriental de la Comancheria entre el riu Colorado i el riu Roig es troben els Nokonis (Nokoni Nʉʉ — ‘els que es mouen', ‘els que retornen'),després de la mort del cap Peta Nocona amb el mateix nom com a banda, s'anomenaven a si mateixos Tʉtsʉ Noyʉkanʉʉ o Detsanayʉka — ‘mals acampadors', ‘pobres rodamons' o ‘rodamons que mai han tingut bpns campaments' i al sud d'ells les bandes més petites fortament associades o grups residencials dels Tenawa (Tahnahwah o Tenahwit — ‘els que viuen aigües baix’) i Tanima (Tanimʉʉ, Dahaʉi or Tevawish — ‘menjadors de fetge’).
Junt amb els Nokoni, Tenawa i Tanima foren anomenats comanxes del mig. Just al nord dels Nokonis a la vall del riu Red, entre els rius Red i Canadian, vivien nombrosos grups residencials dels poderosos kotsotekas (Kʉhtsʉtʉʉka — ‘menjadors de búfals'), que prenen el seu nom de les grans manades de búfals al seu territori. La banda més septentrional dels comanxes era la dels yamparika (Yaparʉhka o Yapai Nʉʉ — ‘menjadors d'arrel (Yap)’), que va ser l'última banda en traslladar-se a la planura i conserva gran part de la tradició xoixon. A causa del fet que Kotsoteka i Yamparika vivien al nord de la Comancheria foren anomenats comanxes septentrionals. L'últim gran grup era conegut com a Kwahadi (Quohada o Kwaarʉ Nʉʉ/Kwahare — ‘menjadors d'antílop’), originàriament Kotsoteka-grups residencials locals que es van traslladar cap al sud de la vall del Cimarron a les planures desèrtiques del Llano Estacado, i es formaren com a nova divisió en el . Tot i que la distinció occidental -oriental hi havia canviat al , van ser cridats pel seu aïllament en l'extrem més occidental de la Comancheria els comanxes occidentals.
Tots els noms d'aquests noms s'escriuen de moltes maneres diferents pels escriptors espanyols i anglesos, i les diferències d'ortografia continuen avui dia. Els grups grans es tornaren inestables i poc clars durant el . La societat comanxe fou lentament aclaparada i finalment subjugada als Estats Units.
Diverses bandes dels comanxes (Nʉmʉnʉ) Les pràctiques de nomenclatura dels comanxes eren flexibles, pel que alguns d'aquests noms són probablement els sinònims d'altres a la llista. També són comuns acudits i sinònims insultants en ús entre bandes rivals o aliades.Kavanagh 493
Jupe (pronunciada en espanyol Hupe, Hoipi, Hʉpenʉʉ — ‘Poble de la fusta’, una banda del , probablement precursors dels Nokoni Nʉʉ, Kwaaru Nʉʉ i del grup local Hois-Penatʉka Nʉʉ) Kʉhtsʉtʉʉka (Kotsoteka — ‘menjadors de búfals') Kwaarʉ Nʉʉ/Kwahare (Kwahadi/Quohada — ‘menjadors d'antílops', també dits Kwahihʉʉ Ki — ‘para-sols a l'esquena’, perquè vivien a les planures desértiques del Llano Estacado) Mʉtsahne (Motsai — ‘corrent del rou’, aniquilats en una batalla amb els mexicans en 1845) Nokoni Nʉʉ (Nokoni — ‘els que es mouen', ‘els que retornen', també Noyʉhkanʉʉ, Nawyehkah — ‘no estan en un sol lloc’, més tard anomenats Tʉtsʉ Noyʉkanʉʉ,Detsanayʉka — ‘mals acampadors', ‘pobres rodamons') Nokoni Nʉʉ (gran grup, que va tenir una gran influència en la presa de decisions dels Tahnahwah i Tanimʉʉ) Tahnahwah (Tenawa, també Tenahwit — ‘els que viuen aigües avall', escissió meridional dels Yaparʉhka, aniquilats pels mexicans el 1845) Tanimʉʉ (Tanima, també anomenats Dahaʉi, Tevawish — ‘menjadors de fetge’) Pagatsʉ (Pa'káh'tsa — ‘cap del corrent’, també Pahnaixte — ‘els qui viuen aigües amunt’) Pekwi Tʉhka (‘menjadors de peix’) Penatʉka Nʉʉ (Penateka, Pihnaatʉka, Penanʉʉ — ‘menjadors de mel', també Pehnahterkʉh — ‘picada ràpida, vespa’) Penatʉka Nʉʉ (major grup local) Hʉpenʉʉ (Hois — ‘poble de la fusta’) Tayʉʉwit (Teyʉwit — ‘hospitalaris') Kʉvahrahtpaht (‘escaladors costeruts') Taykahpwai (Tekapwai — ‘No menjar’) Pikaatamʉ (‘gent que cusen la pell') Saria Tʉhka (Chariticas, Sata Teichas — ‘menja-gossos', antic grup dels arapaho, que es va unir als comanxe) Yaparʉhka (Yamparika, també Yapai Nʉʉ — ‘menjadors d'arrels (Yap)’, antigament Widyʉ Nʉʉ, Widyʉ o Widyʉ Yapa — ‘gent del punxó’, més tard Tʉtsahkʉnanʉʉ — ‘costurers').Kavanagh 497 Ketahtoh Tʉ (Ketatore — ‘no porten sabates', també Napwat Tʉ — ‘descalços') Motso Tʉ (motso — ‘barbut’, no confondre amb els Mʉtsahne) Pibianigwai (‘que parlen fluix’, ‘pregunten fluixet’) Sʉhmʉhtʉhka (‘s'ho mengen tot’) Titchahkaynah (‘els que fan bosses mentre viatgen', grup separat que es va unir als Yaparʉhka) Wahkoh (‘abillaments de cloïssa’) Endemés hi ha altres bandes més petites:Wallace and Hoebel 25–31
Hai'ne'na'ʉne (Hani Nʉmʉ — ‘menjadores de blat’, no s'ha de confondre amb la indicació de Hanitaibo per a Penatʉka Nʉʉ) It'chit'a'bʉd'ah (Utsu'itʉ — ‘poble fred', i.e. ‘poble del nord') Itehtah'o (‘menjar cremat’, anomenat per altres comanxes, ja que llançaven els seus excedents de carn a la primavera, on s'asseca i es torna negre, amb aspecte de carn cremada) Naʉ'niem (No'na'ʉm — ‘gent de la cresta’, potser antic nom dels Kwaarʉ Nʉʉ)Kavanagh 10 Ohnonʉʉ (Ohnʉnʉnʉʉ, Onahʉnʉnʉʉ) Pahʉraix (‘cavall d'aigua’, també anomenats Parkeenaʉm o Paki Nʉmʉ — ‘gent de l'aigua’, perquè preferien assentar-se al costat dels llacs, coneguts entre els comanxes coma grans corredors i jugadors de lacrosse) Pohoi (Pohoee — ‘Sàlvia salvatge’, abans un grup sels xoixons de Wind River que s'uniren als comanxes) Tʉtsanoo Yehkʉ (probablement una pronunciació variant de Kʉhtsʉtʉʉka) Wianʉʉ (Wianʉ, Wia'ne — ‘turons desgastats') miniatura|Distribució dels comanxe
Demografia Es calcula que el 1850 hi havia uns 12 000 comanxes. Cap al 1910 havien baixat a 1 400 individus, però el 1940 ja eren un altre cop 2 700 i es calcula que el 1970 uns 3 000 vivien a la reserva. Es calcula que el 1980 potser eren uns 6 000, dels quals només uns 500 parlaven la llengua materna, i pel 1990 es calculaven en 8 500 individus. Segosn el cens dels EUA del 2000 hi havia 19.376 individus censats.
Costums Eren alts, forts, amb el cabell negre, crani curt, nas aquilí, cara de color cafè amb llet, ulls grans, front espaiós i faccions regulars. Les dones són grosses i amb el cabell clar. Els homes vestien camisa i pantaló de pell de cérvol, manta de pell de bisó i mocassins. Les dones duien vestits de pell de daina.
Els seus habitatges eren cònices, de pell de bisó adobada, guarnits amb pintures. Del bisó n'aprofitaven la sang calenta, el fetge i la carn en rodanxes. Conreaven moresc, llegums i maguei, caçaven bisons i vivien del saqueig i del pillatge a les tribus veïnes. Practicaven danses guerreres abans del combat. Tenien fama de genets ferotges, ardits i inquiets, raó per la qual eren anomenats «tàrtars del desert».