València (pronunciat en valencià, [vaˈɫensia] o [va'ɫɛnsia]) és una ciutat a la costa mediterrània de la península Ibèrica. També coneguda com la Ciutat de les Mil Torres i la capital del Túria, pel fet d'estar situada a la vora d'este riu, és la capital del País Valencià i de la província homònima. Al País Valencià també se la coneix com a Cap i Casal. És el tercer municipi per població d'Espanya, amb 807.693 habitants, mentre que l'àrea metropolitana té, segons la mateixa font, 1.541.047 habitants, fet que la convertix també en la tercera àrea metropolitana d'Espanya.
Anteriorment, va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però esta comarca es va disgregar el 1989 en quatre comarques, que posteriorment en 2023 es reduiria a tres, les comarques de l'Horta Nord, l'Horta Sud i València, la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià.
València es va fundar com a colònia romana l'any 138 aC, amb el cònsol Dècim Juni Brut Galaic, i es va denominar Valentia Edetanorum. Diversos segles després, l'any 711 els musulmans van ocupar la ciutat, canviant el seu nom a Balànsiya. Aquests aportaren la seua llengua, la seua religió i els seus costums, així com innovacions com la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous cultius. L'any 1238 el rei cristià Jaume I d'Aragó va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el Llibre del Repartiment, i també va crear una nova llei per a la ciutat, els Furs, els quals es van fer extensius a la resta del Regne de València. Al , Felip V va derogar els furs com un castic al Regne de València per haver-se alineat amb els austriacistes en la Guerra de Successió espanyola. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu autogovern, i es va instituir València com la capital de l'actual Comunitat Valenciana, tal com arreplega l'Estatut d'Autonomia.
La ciutat està situada a la vora del riu Túria, a la costa est de la península Ibèrica, just al centre del golf de València, encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del Túria, a uns quatre quilòmetres de distància de la mar. A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es troba l'Albufera de València, la qual és propietat de l'Ajuntament de València des de l'any 1911 quan la va comprar a la Corona d'Espanya per 1.072.980,41 pessetes. L'Albufera és un dels llacs més grans de l'estat espanyol, ja que té prop de 2 100 hectàrees de superfície, a les quals cal afegir una extensió de 14.100 hectàrees de marjal dedicades al cultiu de l'arròs. Pel seu valor cultural, històric i ecològic, este paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la Generalitat Valenciana, l'any 1986.
En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els servicis, ja que prop del 84% de la població activa ocupada pertany al sector serveis. No obstant això, la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats agrícoles, a pesar de tindre una importància relativament menor amb només l'1,9% de la població activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3.973 hectàrees, les quals estan ocupades majoritàriament per cultius d'horta i cítrics.
El centre històric és un dels més extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país. Entre els seus monuments més representatius es troben el Micalet, la Seu, les Torres de Serrans i de Quart, la Llotja de la Seda, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1996, i la Ciutat de les Arts i les Ciències. També cal destacar que el Museu de Belles Arts de València és el museu pictòric més important del territori valencià, i per la seua rellevància és un dels primers d'Espanya; igual que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el qual té per objectiu investigar i difondre l'art del .
Per la seua llarga història, esta és una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les Falles, que van ser declarades festes d'interés turístic internacional el 25 de gener de 1965, i el Tribunal de les Aigües, declarat l'any 2009 com patrimoni cultural immaterial de la humanitat. A més d'açò, València ha sigut escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuït a configurar la ciutat i donar-li projecció internacional, com han estat l'Exposició Regional de 1909, la 32a i la 33a Copa Amèrica de vela, el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, l'Open 500 de tennis, el Global Champions Tour d'Hípica, així com la Marató de València i la Mitja Marató, esta darrera ostenta els rècords del món de la prova en dones des de l'any 2017 i en homes l'any 2018.
En l'àmbit polític, des de l'any 2023 l'ajuntament està governat pel Partit Popular i VOX i n'és alcaldessa María José Català (Partit Popular), que va arribar a l'ajuntament l'any 2023 gràcies a un pacte de govern amb VOX.
Toponímia El topònim de «València» deriva del nom llatí , que li donaren els romans en fundar-la. Esta denominació es pot traduir com a ‘Valor (o força) a la terra dels edetans’,o simplement com a ‘Valor dels Edetans’, i s'emmarca en el costum, ja practicat a Itàlia al , de fundar colònies amb topònims que al·legaren virtuts militars. Els àrabs la denominaren Madínat at-Turab (, ‘Ciutat de l'Arena’), per situar-se a la vora del riu Túria, mentre que reservaren el terme Balànsiya () per a la totalitat de la taifa de València. En l'època d'Abd-al-Aziz, la ciutat passà a tindre l'ús exclusiu de Balànsiya, que passaria a ser Valençia en castellà, en època del Cid i, posteriorment, València en català amb Jaume I.
Des de 2016, i arran d'un decret municipal no oficialitzat de l'any 1996, l'única denominació oficial de la ciutat és el topònim en valencià, València. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic de València és amb «e» oberta, encara que la pronunciació recomanada per als valencians és Valéncia amb «e» tancada.
A més, al llarg de la història la ciutat ha rebut sobrenoms, com el de la Ciutat de les mil Torres, durant els segles i XVIII, la Capital del Túria o el Cap i Casal. També durant diversos segles i fins a l'època del franquisme fou coneguda amb el nom de Valencia del Cid.
Geografia Localització miniatura|Terme municipal de València, en l'extinta comarca de l'Horta de València. La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la península Ibèrica, sobre la gran plana al·luvial que formen els rius Xúquer i Túria, a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet del Puig es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilòmetres més enllà cap al nord-oest es troba la Serra Calderona, principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que també és el seu pulmó verd.
València ha sigut tradicionalment la capital de la comarca històrica i natural de l'Horta de València. No obstant això, després de la divisió comarcal autonòmica de 1987 el municipi de València ha format per si mateix una nova comarca, la coneguda com la «Ciutat de València». D'esta manera, la comarca de València s'estén tan sols a la ciutat, les seues pedanies, i el llac de l'Albufera.
La ciutat antiga és a la vora del riu, a uns quatre quilòmetres de la mar, on antigament només n'hi havia el Grau de València, que ara és unit a la ciutat i forma part del districte conegut com a Poblats Marítims. La raó per la qual la ciutat es fundà lluny de la costa és que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de València. Al sud de la ciutat hi ha l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça a la vora de la mar i separada d'esta per una restinga. L'Albufera, que es nodrix de nombrosos aqüífers i de les aportacions del barranc de Xiva, és hui dia un parc natural. miniatura|center|750px|Vista panoràmica de València i el seu port, amb la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Límits La ciutat de València limita amb les comarques de l'Horta Nord i el Camp de Túria pel nord; amb l'Horta Sud i la Ribera Baixa pel sud; i amb la mar Mediterrània a l'est.
Pel que fa als municipis, si comencem pel nord tocant a la Mediterrània i ens desplacem en el sentit contrari de les agulles del rellotge, i com que s'ha de tindre en compte que València té tres enclavaments al Nord, València limita amb les següents poblacions: L'enclavament de Rafalell i Vistabella limita amb Massamagrell i Massalfassar. L'enclavament de Mauella i Tauladella limita amb Albuixec, Museros i Albalat dels Sorells. L'enclavament de les Cases de Bàrcena limita amb Almàssera, Meliana, Foios, Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell. La resta del terme municipal limita, començant des de la Mediterrània, amb els termes municipals d'Alboraia, Tavernes Blanques, una altra volta Bonrepòs i Mirambell, Alfara del Patriarca, una altra volta Vinalesa, Montcada, Bétera, Rocafort, Godella, Burjassot i Paterna, això al nord. Si continuem, ja a l'oest, ens trobem amb Quart de Poblet a l'altura del riu Túria, i després amb Mislata i Xirivella. Al sud continuem amb Picanya, Paiporta, Benetússer, Alfafar i Sedaví; i més al sud i per l'Albufera, una altra volta amb Alfafar i després Massanassa, Catarroja, Albal, Silla, Sollana i Sueca.
Clima miniatura|Climograma de València. La Ciutat de València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions són discretes, de 454 mm a l'any, i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor (gota freda) i un altre a l'acabament de l'hivern i començament de la primavera.
ParàmetresWorldclimate.com (Estació meteorològica a 13 m d'altitud) I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual Temperatures mitjanes, ºС 10,9 11,6 13,4 15,1 18,3 21,5 24,4 24,8 22,7 18,7 14,4 11,7 17,4 Pluja, mm 32,3 30,2 33,8 35,2 34,8 22,4 8,6 14,8 63,8 96,3 53,5 41,5 468,7
Història
La Valentia romana miniatura|Cornucòpia a la plaça de la Mare de Déu. Símbol de la Valentia romana La ciutat de València fou fundada l'any 138 aC amb el nom de Valentia pel cònsol romà Dècim Juni Brut. La ciutat s'emplaçà sobre el meandre del riu Túria en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana al·luvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (ibèrics): Arse o Saguntum (Sagunt) al nord-est, Edeta (Llíria) al nord-oest i Saetabis (Xàtiva) al sud. Tots tres s'emplaçaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es fundà al bell mig del pla.
Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'elecció d'este emplaçament. En esta època de la Roma republicana la ciutat de València no era la principal ciutat de l'actual País Valencià (Saguntum i Illici eren, sens dubte, més importants), però sí que era un nucli agrari notable, que arribà a canalitzar les aigües per a reg, i a encunyar moneda pròpia, on l'emblema de la ciutat ja era la cornucòpia o corn de l'abundància.
L'any 75 aC fou destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i fou abandonada durant uns 50 anys. Al , la ciutat de València ja havia recuperat la població, i es començaren a construir grans obres d'infraestructura. Al inicià una altra època de decadència, com a la resta de l'Imperi Romà. Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pels visigots i formà part de diversos regnes peninsulars.
L'Islam miniatura|Torre de la murada àrab del , envoltada d'edificis (actual barri del Carme, a Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València.