miniatura|Un gat tabby i un gos mestís tipus Mastí. Un animal de companyia és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d'obtenir companyia i altres beneficis per les persones. Les mascotes no s'utilitzen com un animal de treball, de granja o per experimentació. Sovint es considera que les mascotes tenen aspectes atractius, intel·ligència i personalitats properes, però algunes poden ser acollides de manera altruista, com ara animals perduts en refugis, i acceptats pel propietari amb el compormís de la seva cura i atenció permanent, és a dir una tinença responsable.
Els animals de companyia més populars són els gossos i els gats. El terme tècnic per a un amant de gats és un ailuròfil i un amant de gossos un cinòfil. Altres animals que es consideren habitualment dins aquesta categoria són: conills; fures; porcs; rosegadors, com jerbus, hàmsters, xinxilles, rates, ratolins i conillets d'índies; ocells, com ara lloros, passeriformes i ànecs; rèptils, com les tortugues, caimans, cocodrils, sargantanes i serps; aquàtiques, com peixos, cargols d'aigua dolça i cargols de mar, amfibis com les granotes i les salamandres; i artròpodes, com ara taràntules i crancs ermitans.
Les mascotes proporcionen als seus propietaris avantatges tant físics com emocionals. Passejar amb un gos pot proporcionar tant a l'ésser humà com al gos exercici, aire fresc i interacció social. Les mascotes també poden proporcionar acompanyament a persones que viuen soles o en adults d'edat avançada que tenen poques relacions. També ajuden a generar actituds de responsabilitat, recolzament emocional i per compartir activitats d'oci en els infants i joves. Hi ha una classe d'animals que poden ser utilitzats com a teràpia aprovada mèdicament i que es una disciplina reconeguda com a zooteràpia. Son principalment gossos o gats, que es porten a visitar persones confinades, com ara nens a hospitals o ancians a residències geriàtriques. També en centres penitenciaris. La teràpia amb mascotes utilitza animals i ensinistradors per aconseguir objectius físics, socials, cognitius o emocionals específics amb cada pacient. miniatura|Un conill nan de color dels PaÏsos Baixos en gronxador Les persones solen comprar mascotes per fer-se companyia, per protegir una casa o una propietat, o per la bellesa o l'atractiu que desprenen els animals. Un estudi canadenc del 1994 va trobar que les raons més freqüents per no tenir una mascota eren la manca de capacitat per cuidar-la quan viatjava (34,6%), la manca de temps (28,6%) i la manca d'habitatge adequat (28,3%), amb antipatia davant les mascotes com el motiu menys comú (19,6%). Alguns invesitgadors, moralistes i organitzacions de defensa dels drets dels animals han expressat preocupacions sobre la tinença d'animals de companyia a causa de la manca d'autonomia i l'objectivació d'animals no humans.
Concepte La Llei 8/2003, de 24 d'abril, de Sanitat Animal defineix un animal de companyia com aquell "animal que tingui l'ésser humà en el seu poder, sempre que la seva tinença no tingui com a destí el seu consum o l'aprofitament de les seves produccions, o no es dugui a terme, en general, amb finaliats comercials o lucratives" (gossos, gats, terris, ocells i bestiar no explotat), tot i que també hi ha versions més restringides que els defineixen com "aquells animals de companyia pertanyents a espècies que crii i poosseeixi tradicionalment i habitualment l'home, amb la finalitat de viure-hi en domesticitat a la llar, així com els d'acompanyament, conducció i ajuda de persones cegues o amb deficiència visual greu o severa" (gossos, gats, conills i fures).
Segons el Código de Protección y Bienestar Animal (28/07/2021) que regula la normativa dels animals de companyia, granja i experimentació a nivell de l'estat espanyol, els animals de companyia són «el que sigui tingut o estigui destinat a ser tingut per l'home, en particular en el seu habitatge perquè li serveixi d'esbarjo i li faci companyia.»
A nivell de la Unió Europea, al Reglament 1609/2009 sobre les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i derivats no destinats al consum humà, defineix l'animal de companyia de forma mes senzilla com l'«animal criat per a fins diferents de la ramaderia, tals com l'acompanyament».
Popularitat de les mascotes Xina A la Xina, la despesa en animals domèstics ha passat d'uns 3.122 milions de dòlars estimats el 2010 a 25.000 milions de dòlars el 2018. Els xinesos posseeixen 51 milions de gossos i 41 milions de gats, i els propietaris d'animals de companyia sovint prefereixen obtenir aliments per a mascotes a nivell internacional. Hi ha un total de 755 milions d'animals de companyia, que van passar dels 389 milions del 2013.
Itàlia Segons una enquesta promoguda per les associacions de famílies italianes el 2009, s'estima que hi ha aproximadament 45 milions d'animals a Itàlia. Això inclou 7 milions de gossos, 7,5 milions de gats, 16 milions de peixos, 12 milions d'ocells i 10 milions de serps.
Regne Unit Una enquesta duta a terme el 2007 per la Universitat de Bristol va revelar que el 26% de les llars del Regne Unit posseïen gats i el 31% posseïen gossos, estimant la població domèstica total d'aproximadament 10,3 milions de gats i 10,5 milions de gossos el 2006. L'enquesta també va trobar que el 47,2% de les llars amb un gat tenien almenys una persona educada amb estudis de grau, en comparació amb el 38,4% de les llars amb gossos.
Estats Units El seixanta-vuit per cent de les llars nord-americanes, o aproximadament 85 milions de famílies, posseeixen una mascota, segons el National Pet Owners Survey del 2017-2018 realitzada per l'American Pet Products Association (APPA). Això supera el 56% de les llars nord-americanes el 1988, el primer any que es va realitzar l'enquesta. Hi ha aproximadament 86,4 milions de gats per a mascotes i aproximadament 78,2 milions de gossos per a mascotes als Estats Units, i una enquesta dels Estats Units del 2007-2008 va mostrar que les llars propietàries de gossos eren superiors a les que posseïen gats, però que el nombre total de mascotes els gats era superior a la dels gossos. El mateix va passar el 2011. El 2013, les mascotes van superar els nens de quatre a un als Estats Units.
{| class="wikitable sortable" style="font-size:97%;" |+Aniimals de companyia més populars als Estats Units (milions) !Animal de companyia !Població mundial !Població en USA (milions) !Llars habitades en USA (milions) !Mitjana per llar habitada als USA |- | align=center | Gat | 202 | 93.6 | 38.2 | 2.45 |- | align=center | Gos | 171 | 77.5 | 45.6 | 1.70 |- | align=center | Peixos | N/A | 171.7 | 13.3 | 12.86 |- | align=center | Petits mamífers | N/A | 15.9 | 5.3 | 3.00 |- | align=center | Ocells | N/A | 15.0 | 6.0 | 2.50 |- | align=center | Rèptils i amfibis | N/A | 13.6 | 4.7 | 2.89 |- | align=center | Èquids | N/A | 13.3 | 3.9 | 3.41 |} Efectes sobre la salut de les mascotes Tenir animals com a mascotes pot perjudicar la seva salut si no es compleixen alguns requisits. Un tema important és l'alimentació inadequada, que pot produir efectes clínics. El consum de xocolata o raïm per part dels gossos, per exemple, pot resultar molt perjudicial.
Algunes espècies de plantes d'interior també poden resultar tòxiques si les consumeixen les mascotes. Alguns exemples són els filodendrons i els lliris de Pasqua (que poden causar greus danys renals als gats), així com les ponsèties, la begònia i l’ àloe vera (que són lleugerament tòxics per als gossos).
Els animals de les llars, especialment els gossos i els gats de les societats industrialitzades, també són molt susceptibles a l'obesitat. S'ha demostrat que les mascotes amb sobrepès presenten un major risc de desenvolupar diabetis, problemes hepàtics, dolor articular, insuficiència renal i càncer. Es considera que la manca d'exercici físic i les dietes hipocalòriques són els principals factors que condueixen a l'obesitat de les mascotes. Segons una enquesta de l'Associació per la Prevenció de l'Obesitat en Mascotes (APOP) el 60% dels gats i el 56% dels gossos patien obesitat als Estats Units. El risc de patir malalties cardiovasculars en mascotes per sobrepès és molt elevat, igualment que en humans.
Efectes de les mascotes sobre la salut del seu cuidador miniatura|Una parella amb el seu gos mascota miniatura|Dona trotant amb un gos a la platja de Carcavelos, Portugal
Beneficis per a la salut L''opinió pública i la ciència estan d'acord que les mascotes aporten beneficis per a la salut física i mental als seus propietaris; L'any 1984 el naturalista Edward O Wilson va establir el terme biofilia per determinar el vincle que els éssers humans tenen per tot ésser viu i la natura en general. Un informe de 1987 de NIH argumentava amb cautela que les dades existents eren "alentadores" d'un benefici significatiu.
El contacte amb un animal i la creació del vincle afectiu genera l'allibermanet de l'hormonoa oxitocina, relacionada amb el plaer. També es redueix els nivells d'estrès i les endorfines capaces de generar un major benestar en les persones. JS Odendaal també exposava altres beneficis com la reducció del ritme cardíac i la pressió arterial
Altres estudis demostren com el contacte continuat amb els animals de companyia afavoreix la realització de mes activitat física i la consecució d'un sistema immunitari mes potents.
En general, a banda dels beneficis que suposa el simple contacte, la cura i l'educació de l'animal, l'afinitat innata dels humans i els animals es pot utilitzar amb finalitats terapèutiques. Persones amb dificultats de comunicació, motivació, d'atenció i de concentració, amb baixa autoestima, incrementar el sentit de la responsabilitat o que presenten altres problemes de comportament, incloses les malalties mentals.
Animals i població infantil Un estudi contrari promogut per la RAND al 2017, va trobar que almenys en el cas dels nens, tenir una mascota per si no millorava la salut física o mental d'una població estadísticament significativa; en canvi, l'estudi va trobar que els nens que ja eren propensos a estar sans tenien més probabilitats d'aconseguir mascotes. Malauradament, dur a terme assaigs aleatoris a llarg termini per resoldre el problema seria costós o factible.
El rendiment en els estudis tambe pot millorar tenint una mascota al costat que permeti als nens i joves alliberar els factos d'estrès i pressió davant els deures.
Els adolescents que estan en règim de tutelatge en institucions públiques també poden millorar actituds positives davant la societat, la comunicació, expressió de sentiments, capacitat d'autocontrol i tolerància, i seu estat emocional en general.
Animals i gent gran