Dorres és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
És un vilatge conegut per les aigües termals que posseeix, les quals s'han fet servir dels temps romans ençà.
Etimologia Les primeres mencions del lloc l'anomenen Edorres (), Derros (s. ), Dores i Dorres (s. ). Segons Joan Coromines, edorres procedeix diturres, plural romanitzat diturri ('font' en basc), en referència a la vàlua curativa de les fonts que Dorres comparteix amb Vilanova de les Escaldes. És un dels molts topònims d'origen iberobasc existents a la Cerdanya.
Tant Enric Guiter com Manuel Anglada coincideixen amb Coromines. Anglada, a més, compara el fenomen de la coexistència de dos topònims veïns que defineixen una mateixa realitat, un de prellatí i l'altre, romànic (itur 'font'-Escaldes), amb l'etimologia d'Andorra. A parer seu, el mot prellatí Andorra, que conviu amb el romànic de les Escaldes, es degué originar a partir d'un compost basc (o iberobasc) ando iturria ('la font important'). Es tracta, doncs d'una tautologia, ben abundant en el cas d'hidrònims catalans, que hom pot observar també en els casos de Núria-Ribes-Dòrria o Caldes de Boí-Durro.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Dorres a l'Alta Cerdanya El terme comunal de Dorres, de 247.700 hectàrees d'extensió, és situat a la zona central-occidental de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsDorres en els ortofotomapes de l'IGNDorres a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN una mica al nord-oest del centre de la comarca de l'Alta Cerdanya, totalment envoltat per altres comunes cerdanes.
És un terme bastant estret i allargassat de nord a sud, que davalla de contraforts meridionals del Carlit, en concret, del Puig Occidental de Coll Roig i del seu bessó Puig Oriental de Coll Roig, que marquen, amb el Coll Roig entre les dues muntanyes, tot el límit septentrional del terme de Dorres, on s'obre la vall dels Estanyets. Aquests dos cims, tots dos de 2.795,4 m alt, són el punt més elevat de tot el terme comunal. El Coll Roig és a 2.728 m. Des del Puig Occidental davalla cap al sud-oest un contrafort que marca la separació dels termes de Dorres i Portè, fins a la Portella de Bac d'Hortell, de 2.557,6 m alt, on els dos termes esmentats troben el trifini amb el d'Enveig. El termenal amb aquest darrer poble, que és el límit occidental del terme de Dorres, va marcat per un contrafort de la Serra de la Portella del Bac d'Hortell, que marca la divisòria d'aigües de les valls del Rec de Dorres i del Riu de Brangolí, en el terme d'Enveig. Aquest contrafort té com a elements destacats el Pic de Mollet, de 2.288 m alt, el Roc de la Serra de la Quera, de 1.767 m i el Coll de Jovell, a 1.633,8 m. El límit meridional, amb el terme d'Ur, discorre pel vessant sud del turó coronat per l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc.
El límit oriental del terme de Dorres, íntegrament amb el d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, arrenca també del Puig Oriental de Coll Roig cap al sud-est, de primer seguint un contrafort d'aquest cim, però que a partir dels 2.400 m alt, aproximadament, el termenal deixa de seguir una línia geogràfica definida, i esdevé més arbitrari. Així, continua davallant fins als 2.120 m alt, al sud de les Socarrades, gira 90° cap al sud-oest i s'adreça a la llera del Rieral dels Estanyets. Aleshores és aquest altre curs d'aigua qui fa de termenal, fins que s'hi aboca el Rec de Carlit, que prové del nord. En aquell punt, el termenal abandona el fons de la petita vall i, en direcció sud-oest, puja pel mig d'un coster cap al cim del Serrat de Castellar, de 2.068 m alt, on gira cap al sud-est altre cop, seguint carenes poc marcades en el territori. Així, baixa per la Balmeta i el Coll dels Cirerets i el Solà del Mas. Seguint encara muntanya avall pel trencant d'aigües del Riu d'Angostrina, a llevant, i el Rec de Coma Ermada, a ponent, s'adreça aproximadament cap al sud fins a prop a ponent de les Escaldes fins a trobar la carena que limita per l'oest el curs de la Ribereta; seguint majoritàriament cap al sud de forma paral·lela a aquest torrent, s'adreça fins a prop al nord-oest del poble de Vilanova de les Escaldes. En aquest lloc, el termenal fa una mena de bossa cap al nord-oest per envoltar un tros de la vall del Rec de Jouell, i, ja en un tram molt més pla que tota la resta, va a cercar el trifini entre Dorres, Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Ur.
El termenal amb Ur, tot el límit de migdia del terme de Dorres, és de caràcter arbitrari, ja que discorre per un coster sense cap accident geogràfic determinat. El punt més baix del terme és a la llera del Rec de Jouell a la seva sortida del terme de Dorres, a 1.348,2 m alt. El poble de Dorres és a 1.453,7 m.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Dorres miniatura|esquerra|Dorres en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Dorres, nevat Dorres és al sud-est del seu terme, a prop del racó del terme. ÉsDorres en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Rec de Jouell, una cinquantena de metres costa amunt al nord del torrent esmentat. El poble vell és de caràcter semidispers, més o menys agrupat a l'entorn de l'església parroquial, romànica, de Sant Joan Evangelista de Dorres, però sense formar un nucli compacte. En el nucli principal, a prop de l'església, hi ha el museu, conegut com la Casa de Granit.
A l'extrem nord-oest de Dorres es troba el petit veïnat de les Cases de Carrera i a ponent, una mica més separat, el nucli de les Arenes, amb la capella de la Mageta a l'extrem oest. Entre aquests petits veïnats i el nucli de l'església agrupen la totalitat de la població de la comuna.
Els Banys de Dorres A ponent del poble de Dorres, a prop del termenal amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, es trobenEls Banys de Dorres en els ortofotomapes de l'IGN els Banys de Dorres, un petit establiment termal explotat des de molt antic, proper i pertanyent a la mateixa sorgència d'aigües sulfuroses termals de les Escaldes. Tanmateix, en el Cadastre napoleònic del 1812 hi consta la font termal, però sense cap edifici en aquell lloc. S'hi ha iniciat, sobretot al llarg del , un cert turisme termal, però molt menor en comparació amb el veí de les Escaldes.
miniatura|centre|Els Banys de Dorres.
És un establiment a l'aire lliure, entre els arbres existents en el lloc. És un edifici obert, amb tres de les parets construïdes, i la quarta oberta. Hom hi pot gaudir d'una gran panoràmica sobre els principals cims dels Pirineus Catalans. La temperatura de la sorgència és de 38 graus, cosa que permet el bany a qualsevol època de l'any, a les dues piscines exteriors, un antic safareig i una piscina nova, tallades en blocs de granit.
El lloc és visitat freqüentment pels excursionistes de la zona, que hi poden trobar una estona de relaxació i repòs.
Santa Maria, o la Mare de Déu, de Bell-lloc Damunt d'un turó visible des de bona part de la Cerdanya es troba l'antic priorat de Santa Maria de Bell-lloc. Avui dia, amb les instal·lacions de l'antic priorat en ruïnes al costat de la capella, aquesta destacaSanta Maria de Bell-lloc en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest del poble de Dorres, al terme del qual pertany. En l'actualitat l'edificació és considerada santuari.
Les masies del terme Fora del nucli de població, a Dorres no hi ha cap mena de població disseminada. Únicament s'hi poden trobar algunes barraques d'ús agropecuari. Es tracta de les barraques de Coll Roig, de la Jaça del Pas, de la Jaça dels Capellans, del Pla dels Triadors, o, simplement, Barraca dels Triadors, la dels Castellans, la de Mata Negra i les Barraques dels Passavets. En l'àmbit religiós, s'hi pot trobar un Calvari, la Capella de la Font Blanca, prop de la capella de Bell-lloc, Santa Maria de Bell-lloc i la capella de la Mageta, a part del cementiri i de l'església parroquial.
Hidrònims Cursos d'aigua En el terme de Dorres hi ha la part alta de tres valls diferents. Totes tres davallen de nord-oest a sud-est, i continuen el seu curs en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, on esdevenen afluents del Riu d'Angostrina. A la part septentrional del terme discorre el Rec de Carlit, al qual s'uneix just abans de sortir del terme de Dorres el Rieral dels Estanyets, que aporta també el Rieral dels Orriets.
Estanys i molleres Al nord del terme comunal es troben l'Estany de Coll Roig i els Estanyets, a part de diferents molleres: la de la Jaça de Mollet, les Molleres dels Orriets, les del Pla dels Tiradors, les del Rieral dels Estanyets i les dels Estanyets.
Fonts Al poble de Dorres hi un Abeurador Comunal, testimoni de la presència a Dorres de ramats ovins, i la Basseta, o Bassota, rentador comunal antic de roba, alimentat per una font termal. De fonts, estrictament parlant, hi ha la Font de Bell-lloc, o de Sant Pelegrí, la de Carlit, la de Coll Roig, la del Ferro, la dels Banys, o del Lladrer, font termal, la dels Plans, la de Sant Guillem, que és també font termal i les Tres Fonts, que són fonts captades.
Canals d'irrigació A Dorres hi ha el Rec de Dorres, o de Dalt, el Rec de Passavets, o de Pont de Canal, o Branca Vella del Rec de Dorres, el Rec de Tres Fonts, o Branca Nova del Rec de Dorres.
Orònims Els espais geogràfics definits o topònims que indiquen relleu geogràfics es poden classificar en bacs, com el Bac dels Cabirons, els Bacs de Baix i els Bacs de Dalt; boscs, com el Bosc Comunal de Dorres; clots, com els Clots, els Clots de Fromicó, o Formicó; colls, com el Coll de Juell, el Coll dels Cirerets, el Coll Roig, el Port de Maurà i la Portella de Bac d'Hortell, de vegades anomenada de Bac d'Hortella; Comes, com la Coma Ermada i la Coma Fosca; muntanyes, com el Pic de Coll Roig, avui anomenat Puig Occidental de Coll Roig, el Pic de la Portella de Bac d'Hortell, el Pic de Torrent Roig, avui conegut com a Puig Oriental de Coll Roig, el Pic de la Jaça de Mollet, el Pic de Mollet; planes, com el Pla del Forn, el Pla dels Triadors, el Pla de Roc Rossell i els Plans; serres i serrats, com la Serra, la Serra de Bac d'Hortell, o de la Portella de Bac d'Hortell, la Serra de Coll Roig, la Serra de la Quera, la Serra d'Hortell, la Serra de Tira Dreta, el Serrat de Castellar, el Serrat de Llop-hi-canta (nom antic) i el Serrat dels Llops, i solanes, com el Solanet.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Dorres són les Arenes, l'Argilar, l'Avellanosa, la Balmeta, els Banys, o els Banys de Dorres, o els Banys Romans, la Beçosa, Bell-lloc, els Campots -abans, Campets- del Pal, el Camp Sec, els Camps de la Creu, els Camps de la Gavarrera, la Canaleta, en Cantres, la Closa Grossa, la Colomina, les Cortelles, la Cova de les Encantades, la Devesa del Sicart, els Espinals, els Estanyets, els Fontanals, Font de l'Agret, Font del Ferro, les Gavarreres, les Gavarreres Baixes, la Jaça del Pas, la Jaça del Rec, la Jaça dels Capellans, la Jaça dels Rocs, la Jaça de Mollet, el Lladrer, Llosa Tinent, la Mageta, Massoní, la Mata Negra, la Mata Nova, Mollet de Baix, Mollet de Dalt, el Mosquer, el Mosquer Baix, els Orriets, els Pallers, el Pas de Maurà, els Passavets, els Passos, els Paüls, o el Solà, el Peiró, el Pou, el Prat de la Balmeta, els Prats Llingars, el Puig, el Puig de la Vinya, els Querenots, o Carenots, el Quergallet, o Cargallet, el Ras de Carlit, Regatell, el Riu, Roques Altes, la Senadora, les Tarteretes, o la Tartera, o el Tarter, Tarterola, Terres de Bell-lloc, la Trapa del Llop, les Tres Fonts, les Toses, en Vall, en Valladar, la Voltorera i el Xalet.
Senyals termenals